CRÒNIQUES DEL MOLLET DEL VALLÈS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Trobava una fotografia de l’Església parroquial de Sant Vicenç de Mollet, anterior a la dictadura franquista.

http://parroquiasantvicencmollet.blogspot.com/p/historia.html

Patrimoni Gencat ens explica que l'església destruïda l’any 1936 - com a conseqüència de l’agitació social provocada per la sedició dels militars feixistes, enfront del govern LEGÍTIM de la II República, era d'estil gòtic i havia esta decorada l’any 1530 amb un retaules de l'escultor i tallista renaixentista Martí Diez de Liatsasolo (Alkiza, Guipúscoa, c.1500 - Barcelona, 1583). Només resta el campanar.

Josep M. Escura. ‎Fotos antigues Del Vallés Oriental. Església de sant Vicenç en construcció. 1940.

Vivien a Mollet del Vallès, únicament un 10% aprox.imadament dels habitants amb que es tancava l’any 2018, 51.133.

L' actual edifici fou bastit després de la victòria del sediciosos feixistes en el conflictes bèl·lic que s’enduria la vida de més d’un 1.000.000 de persones, i al quie batejaven els vencedors com “Guerra Civil’ , i la Jerarquia de l’Església Nacional Catòlica com ‘ Cruzada’.

Es cobriren els panys de paret, segons el projecte de Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960), de rajols vermells (l'interior és decorat de pintures de Jaume Busquets Mollera (Girona, 1903 - Barcelona, 1968), Francesc Vidal Gomà (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1970, Joan Abelló Prat (Mollet del Vallès, 26 de desembre de 1922 — Barcelona, 25 de desembre de 2008) i amb escultures de Manel Martí Cabré ( ens agradarà tenir noticia del lloc i data del naixement i traspàs, i si fos possible rebre una imatge seva a l'email coneixercatalunya@gmail.com ) i de Francesc Juventeny Boix ( Montcada i Reixac, 1906 + Cerdanyola del Vallès, 27 d’agost de 1990. )

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Edifici de tres naus, la central, molt ampla, esta sostinguda per arcs de mig punt.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

El campanar és de torre quadrada, amb un cos superior de finestrals d'arc de mig punt on hi ha les campanes i coronat per uns rellotges.

L'edifici és de tipus basilical.

La façana de l'església, obra projectada per l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960), i executada pel mestre d’obres Joan Ventura Falguera, té un relleu en pedra que representa la Verge Maria en el moment que el seu fill Jesús, mort, és desclavat de la creu; col•locat el 18 d’agost de 2002, recorda la celebració del Vot de Poble, fet pels molletans i molletanes que davant una epidèmia de pesta, van invocar fervorosament a la Verge, i en agraïment per la seva miraculosa intervenció , van decidir celebrar cada any una festa d’acció de gràcies , que és fa el diumenge següent del 15 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Mollet

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6130
https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/249977/334514
http://relatsencatala.cat/relat/sant-vicenc-de-mollet-del-valles/1040729

UN PASSEIG PEL CARRER DE L’ESCOLA PIA DE SABADELL.

Hi ha força immobles interessants, bona part dissortadament no considerats ‘monuments’, i del que no hi ha informació a la xarxa, promotor, autor, historia,…

També, també hi podreu veure ‘ edificis monumentals’

Repetiu aquest mateix exercici en tots i cadascun del carrers de Sabadell, i us sorprendrà comprovar com malgrat el culte satànic a la Mare de Déu de l’Especulació Urbanística, es conserven encara molts edificis interessants; retrateu-los i feu-los públics.

Ermessenda de Valrà, explicava que més d’un es ventà d’haver ‘descobert’ el pa amb tomàquet.

OMIC. OFICINA MUNICIPAL D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR DE SABADELL. ANTIC DESPATX LLUCH. VALLÈS ORIENTAL

Les OMIC atenen moltes queixes dels mal dits – en el sentit de que el nom no fa la cosa, i potser, potser, potser, per alguns també en el de ‘maleits’ – serveis d’atenció telefònica, quina ‘funció’ bàsicament és fer perdre el temps, la paciència i els diners als ciutadans usuaris. Tothom ho ha patit, oi?. Llargues esperes, màquines, màquines, màquines , i finalment una veu – que sembla humana – que t’explica que has de trucar a un altre telèfon – sobretot si vols reclamar -.

Esperem que el Parlament de Catalunya reguli el tema, i/o que els jutges apliquin el mateix criteri que amb la Generalitat de Catalunya, i posin en presó preventiva a tots els membres dels Consells d’Administració.

De l’edifici en diuen a : http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/025-A.htm

Despatx entre mitgeres amb façana principal d’estil modernista donant al carrer Indústria. L’edifici presenta una doble identitat en el disseny i concepció: indústria-oficina, que es manifesta en la practicitat organitzativa dels edificis industrials, i la qualitat dels acabats i l’ornamentació típica dels edificis nobles.La composició de l’edifici és clarament simètrica, amb petites variacions en la planta com a resultat de l’adequació a la geometria del solar.

AUTOR: Batllevell i Arús, Juli. 1908

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27704

Va ser un encàrrec de Joaquim Taulé Soley per a despatx tèxtil: l'espai per a la comercialització de les teles. L'any 1936 l'adquirí l'empresari Fèlix Lluch Soler i d'aquí prové el nom de Despatx Lluch.

Despatx entre mitgeres, de planta baixa i pis. Façana de llenguatge modernista però compositivament simètrica. A la planta baixa hi ha unes grans finestres i al pis, una galeria amb columnetes decorades amb motius florals (manca la barana de fusta i ferro forjat que hi havia). Els materials emprats són el maó vist, l'estuc, la pedra al sòcol i la ceràmica als ampits de les finestres. L'interior és format per dues grans naus, a la planta baixa hi ha un petit altell. L'estructura és metàl·lica.

L'edifici construït era una mica diferent al projectat, ja que aquest últim tenia una planta més d'alçada i una façana plana en lloc de la galeria. La disposició funcional de la planta era la mateixa.

Autor. https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_Batllevell_i_Ar%C3%BAs

IN MEMORIAM . HOSTAL DE LA POLLA. LES FERRERIES. AIGUAFREDA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Joan Berruezo Altarriba publica una fotografia antiga de l’Hostal de la Polla, d’Aiguafreda, al Vallès Oriental.

En la data de la fotografia aquest indret es coneixia com les Ferreries, més tard com la Llobeta, i Patrimoni Gencat explica que no és/era l'únic hostal que nasqué arran de l'existència del camí ral.

És un edifici de grans dimensions. Semblant a les masies de tipologia clàssica. Façana simètrica que dóna a la carretera on s'obren moltes finestres. La casa és de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a dues vessants. En un dels laterals té adossada l'eixida, amb quatre arcades d'arc de mig punt rebaixat aguantats per tres columnes. Aquesta galeria queda com suspesa a l'aire entre els dos cossos.

Esperem noticia de l’autor , i de la història de l’església de Santa Maria d’Aiguafreda de la que llegia a la pàgina de l’Ajuntament; el 1675 es va alçar – per mans desconegudes- en un dels angles de l’actual Plaça Major una petita església que va significar el primer pas per a l’emancipació del nucli que s’anava formant al fons de la vall respecte la parròquia originària de Sant Martí del Congost.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com  , castellardiari@gmail.com de l’autor d’aquell edifici, i de les raons que portaven al seu enderrocament.

IN MEMORIAM. SANT MIQUEL DE LA COMANDA. SANT MIQUEL DEL SANT SEPULCRE. PRATS DE REI. L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA

http://patrimonicultural.diba.cat/#

Amb la descripció que llegireu, no sabia trobar les restes; sobre un petit turó que domina la plana on s'assenta la vila de Prats de Rei, i a mig camí entre aquesta vila i la torre i castell de la Manresana, es localitzen unes poques restes dels fonaments de la capella de Sant Miquel de la comanda, detectables a través dels amuntegaments de material constructiu concentrats als marges del camp, entre ells blocs molt ben escairats de mida mitjana.

Es tractaria de les restes d'una església d'estil romànic, construïda a mitjans segle XIII, que va ser desmuntada el 1936 per construir les escoles publiques amb els seus carreus.

Josep Salvany Blanch, la retratava l’any 1925 , i registrava la imatge com “vista de l' ermita de Sant Miquel als Prats del Rei”.

A l' emplaçament original de la capella, però, queden encara els fonaments de l'edifici religiós i, amb tota probabilitat, altres elements arqueològics en el subsol com ara tombes i les restes dels fonaments de les construccions annexes a la capella, atès que el lloc havia estat un antic monestir on hi vivia un grup de cavallers-monjos de la Comanda del Sant Sepulcre. Només part dels seus elements arquitectònics decorats es van conservar de la destrucció del monument i es troben actualment custodiats a l'església parroquial.

Fotografia. Jordina Sales Carbonell

El lloc de Sant Miquel de la Comanda localitzat al terme dels Prats de Rei era una de les cases filials de l'església i monestir de Santa Anna de Barcelona, el qual era la seu de l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem a Catalunya. Altres cases filials foren el priorat del Sant Sepulcre d'Olèrdola, el Sant Sepulcre de Peralada, el priorat de Marcèvol, el Lledó de Valls, i Sant Vicenç del Garraf.

A Sant Miquel de la Comanda dels Prats de Rei hi va viure i desenvolupar la seva activitat un grup de cavallers-monjos de la Comanda del Sant Sepulcre. Ja l'any 1126 el bisbe de Vic havia lliurat l'església parroquial de santa Maria, junt amb sant Andreu de la Manresana i Sant Ermengol, a l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem, essent aquesta una de les notícies més primitives de la presència de l'Ordre a Catalunya. Però el priorat de Sant Miquel de la Comanda no apareix documentat per primer cop fins un segle després, i la seva creació és deguda als termes d'una concòrdia signada l'any 1261 entre el Prior de l'església de Santa Anna de Barcelona i el rector de l'església de Santa Maria de Prats de Rei.

Aquesta Concòrdia incloïa capítols com la presentació periòdica al bisbe d'un frare de l'Ordre que residiria a Prats i que serviria les esglésies de Santa Maria de Prats i Sant Andreu de la Manresana sota l'obediència del bisbe. Per tal de donar compliment a aquest últim punt, es fundà la comanda de Sant Miquel a mig camí entre Prats de Rei i el castell de la Manresana. Ara bé, en uns capítols signats dos anys més tard, el 1263, entre el rector de Prats i el prior de Sant Miquel, s'especificava que les campanes de Sant Miquel de la Comanda no podrien ser tocades fins que no haguessin sonat les de Prats (exceptuant el toc de matines).

El Papa Innocenci VIII va fusionar l'Ordre del Sant Sepulcre amb la dels Hospitalers l'any 1489 i uns pocs decennis abans de la secularització de l'Ordre, l'any 1542 el priorat de Santa Anna de Barcelona vengué Sant Miquel de la Comanda al monestir de Montserrat. L'últim i definitiu episodi històric viscut per aquest monument pratenc fou l'espoli gairebé total del seu material constructiu per a la construcció de les noves escoles del poble de Prats de Rei l'any 1936. Part dels elements decorats es van salvar i es conserven al Museu Comarcal de Manresa. Actualment, atès que en el subsol resten els fonaments de les antigues edificacions, el lloc té la naturalesa de jaciment arqueològic.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052614.xml
https://www.monestirs.cat/monst/anoia/an22miqu.htm

CASA TAMBURINI. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

La retratava camí del pàrquing públic que hi ha al carrer de Sant Josep de Sabadell, visc a Castellar del Vallès, vila amb menys serveis mèdics per part d’Adeslas que Caldes de Montbui, malgrat que el cens de Castellar del Vallès supera quasi en 7000 habitants al de Caldes de Montbui. Les peticions fetes pels associats fins al dia d’avui, no han estat ateses.

Em sobtava llegir a la fitxa de l’Ajuntament : http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/144-A.htm

Edifici d’habitatges entre mitgeres de planta baixa i planta pis, ubicat en cantonada. El gir es remarca mitjançant una torreta d’una planta més.

Autor : desconegut

Patrimoni Gencat ens diu ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27770

Casal-palauet format per planta baixa i pis, amb torratxa a la cantonada. L'interior està ocupat per dos habitatges amb accessos independents. Les façanes són de llenguatge neoclàssic, amb frontons als balcons i al coronament, balustres, reixes de dibuix. Presenta columnes a les finestres triples i a la llotja del primer pis que té façana al carrer. Els frontons dels balcons estan suportats per mènsules.

Autor : Santiago Cassulleras Forteza (Barcelona, 7 de juliol de 1901 - 2 de setembre de 1960). Ens agradarà rebre alguna imatge i/o fotografia d’aquest arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

D. Laureano Tamburini Gibernau ( 1871 + 9.10.1944) , podria ser el promotor d’aquest edifici?.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/03/17/pagina-11/33117367/pdf.html?search=Laureano%20Tamburini

CAN VERGÉS. TIANA. EL MARESME. CATALUNYA

El Josep Maria Toffoli Carbonell, publica unes imatges de Can Vergés de Tiana, i afegeix algunes dades molt interessants:

Pel desembre del 1927, Martí Abellà per mitjà del seu apoderat Josep Salla, presenta la instancia i els plànols signats per l’arquitecte Ramón Maria Riudor Capella (1867-1938) , per a la construcció d'una casa situada a l'Avinguda Galcerán (avui Onze de setembre) a la cantonada amb un carrer sense nom (avui carrer d'Enric Borràs).

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/ramon-maria-riudor-i-capella

La casa que consta d'una planta a nivell de carrer, una planta principal, un pis i golfes, totalitzà 325 metres quadrats. L’edifici , conegut per Can Vergés, està inclòs en el catàleg del Patrimoni Arquitectònic.

En la composició de l'edifici, que és eclèctic, destaquen les tribunes, els ràfecs i el tractament dels angles amb elements decoratius amb pedra i maó vist fent cadena cantonera. La coberta és de dos o més aiguavessos. Hi ha dues cobertes planes transitables.

Patrimoni Gencat ens diu; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9155

"Torre" o casa unifamiliar que serveix de mostra de l'arquitectura de l'eixample sud de Tiana: jardí circumdant, planta baixa i pis, combinació de diverses alçades, coberts per teulades de dues o més vessants inclinades amb amplis voladissos.

En aquest cas s'ha d'afegir l'existència de tribunes i el tractament especial dels angles, amb pedra i maó vist, i la cornisa de la teulada, que junt amb el voladís també presenten un bon treball del maó.

El conjunt es troba enlairat respecte el nivell del carrer.

Tiana, té la fortuna de comptar entre els seus veïns, amb el Josep Maria Toffoli Carbonell.