L’ Òscar Jaume Peña Ginés (Barcelona, 29 de gener de 1973) em feia arribar imatges de l’església de Santa Fe de Montfred, als límits de la Segarra, l’Anoia i la Conca de Barberà.
Quan sigui possible, gaudirem del seu coneixement d’aquestes terres, en les que ens farà de sherpa.
Patrimoni Gencat ens diu que el lloc de Montfred - avui extremadament dessolat - és documentat des de l'any 1051 entre les afrontacions del castell de Civit.
El primer esment de l'església de Santa Fe de Montfred és de l'any 1195, en el primer testament de Guerau de Castelltort, que li llegà un alou.
És possible que la capella es correspongui amb la parròquia de Bordell, que és esmentada en la llista de parròquies del Bisbat de Vic anteriors al 1154.
Actualment no queda cap resta del castell i en el seu lloc es va construir un mas gran, probablement del segle XVII o XVIII, que se'ns presenta en estat ruïnós.
La capella de Santa Fe de Montfred, en origen, deuria ser la capella del primitiu castell.
S’hi arriba per una pista que surt, en direcció oest, del kilòmetre 4 de la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt, just al cim de la collada. Aquest indret ens presenta les ruïnes d’un antic mas al costat de la capella de Santa Fe de Montfred.
Aquesta capella és d’una sola nau amb volta de canó i absis semicircular orientat a llevant, precedit per un arc presbiteral.
La porta d’accés sobre a la façana nord i és de forma d´arc de mig punt adovellat.
Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i al mur de ponent n’hi ha una altra, d’una sola esqueixada.
Al brancal sud de l’arc presbiteral s’obre una tercera finestra, de doble esqueixada amb signes d’haver resta reformada posteriorment.
La capella té un petit campanar d’espadanya d’un ull situat sobre el pinyó del mur est.
La teulada de la nau és a doble vessant i la de l´absis és de quart d’esfera.
L’aparell de pedra presenta un treball irregular i descurat, sent el típic carreuó segarrenc rejuntat amb morter de calç, disposat en filades desiguals, més irregulars a les parts refetes, i que posen en evidència una obra de clara rudesa de principis del segle XII, tot seguint la tradició constructiva del XI.
Hi havia una imatge de pedra de Santa Fe que actualment es troba a la casa de Josep Corbella a santa coloma de Queralt. Ens agradarà poder afegir aquesta imatge, sou pregats de fer-nos-la arribar a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Escrivia en un article l’any 2007 , des d’aquest sostre de la Segarra, 834 metres , embolcallats en algun cas encara per la boira, contemplen meravellats els paisatges que a dreta i esquerra s’obren en amples valls; del costat de la Segarra, la Vall d’Ondara, on neix el riu d’aquest nom, que portava les seves aigües fins al Segre, desprès de regar les hortes de Cervera i de Tàrrega, i fer funcionar no pocs molins fariners. Del costat de la Conca de Barberà les Valls d’Aguiló i les alçades de les Roques d’Aguiló amb les restes majestuoses del seu Castell .
Anys més tard, tornaria :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/santa-fe-de-montfred-excelsa-patrona-de.html
I portaria també al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )
Li adjudicava a Santa Fe l’excels patronatge de l’energia eòlica i amb l’eixordador soroll d’aquestes màquines , li demanava que portes la meva pregaria fins a l’Altíssim; Senyor allibera aquest poble del jou pesat del colonialisme espanyol ! .
El brunzit dels molins semblava repetit monòtonament, amén , amén, amén , amén,.....
Ja podeu passejar per Catalunya, guardeu la distancia de seguretat
SEMPRE.
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.
