La Montserrat Anguila Presas, pública una fotografia en la que s’aprecia
que al costat de la porta d´entrada a
l´església parroquial de Capmay, advocada a Santa Àgata, , hi ha un gran casal
dels segle XVII que, fou el casal de la baronia, més tard Marquesat de de Capmany, rectoria, i potser seu de l’escola
parroquial.
Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941), escriu a:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0943901.xml
L’església de Santa Àgata de Campmany, situada a l’angle nord-oest del
recinte murat, és una construcció romànica dels segles XII-XIII, d’una nau amb
absis semicircular, fortificada en època posterior.
La volta de la nau és lleugerament apuntada i seguida. La coberta de
l’absis té forma ametllada i s’obre a la nau per mitjà d’un simple plec
apuntat. Una cornisa excurvada ressegueix i marca el nivell d’arrencada de les
voltes.
La porta s’obre a la façana de migdia. És de tres arcs de mig punt en
gradació, els quals tenen impostes de bocell, amb una llinda grossa i timpà.
L’espai del timpà ha estat convertit en una obertura, a manera de tarja, en
haver estat arrancada la pedra o les pedres que el formaven. Els batents de la
porta de fusta han estat decorats amb un conjunt de ferramenta.
Al mateix mur i a molt poca distància de la porta, vers ponent, hi ha una
altra obertura o fornícula permanent aparedada que té forma de petita porta,
amb arc i estreta llinda. Caldria descobrir i explorar aquest element tan curiós
per tal de poder-ne entendre l’estructura i la possible funció.
L’edifici és il·luminat per tres finestres de doble vessant, força obert i
amb arc de mig punt adovellat. Una d’aquestes finestres és situada al mur
meridional, vora la portada. Una altra és oberta al centre del frontis i és
l’única obertura d’aquesta façana. Finalment hi ha la situada al fons de
l’absis, que no és visible des de l’exterior, puix que resta amagada per la
casa pont, lligada al recinte fortificat, que fou adossada a aquest sector de
l’església.
Els murs laterals de la nau, en llur meitat de llevant, formen” unes
cantonades d’uns 30 cm. Per aquest motiu sembla que la nau hauria d’ésser més
estreta des d’aquestes cantonades fins a l’absis. A l’interior, però, no
s’acusen i només afecten el gruix de les parets mestres.
Fotografia de Carles Aguilar.2009. Vista interior de l'església.
Els paraments externs dels murs laterals de la nau i de l’absis han estat
coronats per una cornisa incurvada. Només a l’absis, sota la cornisa, hi ha un
ampli fris de dents de serra, que és l’únic element de decoració arquitectònica
que té l’edifici.
L’església ha estat construïda amb carreus de granit de mida grossa, ben
escairats i polits, que s’afileren d’una manera regular. Al voltant de tot
l’edifici hi ha una socolada no gaire prominent, feta amb carreus igual que la
resta del temple, la qual al mur de tramuntana s’esglaona de llevant a ponent,
seguint el desnivell pronunciat del terreny.
Santa Àgata de Campmany és una església que s’inscriu dins les formes
pròpies de l’arquitectura romànica d’època avançada (segles XII o XIII) de
l’Empordà i les comarques veïnes.
Damunt l’absis hi ha una obra de fortificació que dobla la seva alçària
original i el converteix en una torre de planta semicircular, espitllerada i
amb dos matacans o lladroneres. El més ben conservat és el que hi ha emplaçat a
migdia. L’hemicicle fortificat fou construït amb carreus escairats de granit,
en general una mica menys grossos que els dels paraments romànics de
l’església. Cal exceptuar-ne l’extrem superior del mur, fet amb pedruscall.
Aquesta fortificació és probablement de datació no gaire més tardana que el
temple (segles XIII-XIV?).
D’època posterior devia ésser, per contra, la construcció d’un terrabastall
que sobrealçava la nau. Aquesta construcció ha estat enderrocada durant una
recent campanya de restauració, en la qual la teulada d’aquesta nau ha estat
retornada al nivell primitiu.
Aquesta restauració ha estat duta a terme pels serveis de la Diputació de
Girona i ha estat dirigida per l’arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle
(Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014). L’obra fou inaugurada
el 17 d’octubre de 1982. La campanya, a més d’eliminar el terrabastall
esmentat, consistí en la consolidació general de l’edifici, la refecció o
reconstrucció de cobertes i la “neteja “ de paraments interiors.
Tanmateix, la intervenció en el campanar mereix una referència a part, puix
que ha variat d’una manera molt notable la imatge que hom tenia de l’església
fins aleshores i, en conseqüència, la del conjunt del nucli medieval de la
població. Hom ha procedit a enderrocar els afegitons tardans que s’unien a
l’espadanya amb la finalitat de recuperar-ne totalment l’estructura romànica.
Els afegitons, d’una certa complexitat, incorporaven la funció de campanar, i
una mena de torricons laterals. El de migdia probablement havia servit de
comunidor. En eliminar-ho hom desaparedà les obertures inferiors de l’espadanya
romànica i reféu els extrems superiors, malmesos, de les pilastres superiors.
L’existència d’algun encaix per a bigam en aquests pilars determinà la
construcció d’un acabament de teulada, d’eix transversal, damunt l’espadanya,
ja que hom devia considerar que aquest element hi existí a l’origen. L’escàs
pendent i la llargària desmesurada del voladís han donat al nou element unes
dimensions desproporcionades i discordants dins el conjunt de l’edifici.
Els dos batents de fusta de la porta han estat decorats i reforçats amb un
conjunt de ferramenta que és format bàsicament per les característiques cintes
derivades en capitells o volutes, fixades amb claus de cabota esfèrica.
Fotografia Carles Aguilar. 2009. Vista de la porta principal de l'església.
Al batent esquerre hi ha cinc jocs horitzontals d’àmplies cintes amb solc
central i amb dobles volutes a cada extrem, les quals es cargolen en sentit
oposat. Al centre de cada Peça fou clavat un altre element idèntic, però més
curt, col·locat en sentit vertical. Unes cintes llises, horitzontals, ocupen
els curts espais entre Peça i Peça. Hi ha també una senzilla anella, que penja
d’una argolla, com a picaporta o element per a estirar i tancar la porta.
Al batent dret hi ha una disposició semblant, amb la diferència que només
hi ha quatre jocs amb volutes, mentre que l’espai central és ocupat pels
elements de tanca, el forrellat i guardapany, i per dues cintes amb volutes,
que tenen la forma de S molt oberta, de la mateixa factura que les altres del
conjunt. El forrellat és una Peça en forma de T, amb l’extrem dret corbat, ara
força malmès. Corre dins dues anelles clavades a la fusta, les quals han estat
decorades amb unes incisions que donen lloc a un enreixat romboïdal.
És difícil precisar una datació per a aquestes obres de forja, simples però
a la vegada d’una gran força decorativa. No és gens improbable que, en el cas
de Campmany, s’acordi aproximadament amb la cronologia apuntada per a
l’estructura arquitectònica de l’església: segle XII o XIII.
La conservació de la ferramenta és força bona. Només han desaparegut o
s’han malmès alguns fragments del costat esquerre.
