miércoles, 24 de enero de 2024

IN MEMORIAM DEL MOLÍ DE LES BÒRDES QUE RETRATAVA DANIEL DANÉS TORRAS. VAL D’ARAN

 

Continuava fent  recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

Francesc Vidal Palmada (  1.894 - 1958 )

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985)

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 - Buenos Aires, 1961)

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d'octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d'agost de 1949)

Narcis Giró Serrallach ( Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

Daniel Danés i Torras,  ( 1895 +  ), notari , membre d’una família prolífica pel que fa a la col·laboració amb el Fons Estudi de la Masia Catalana,   retratava, el juiol de 1925, El Molí de les Bordes i el poble de Benós al fons, Bòrdes, Val d’Aran

https://www.boe.es/boe/dias/1970/04/17/pdfs/A06015-06015.pdf

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/793/rec/1

Ens agradarà rebre una imatge fotográfica de Daniel Danés i Torras, i noticia de lloc i dta de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com

De l’església de Benós, advocada a Sant Martí de Tours, en diu enciclopedia; construcció d’origen romànic, modificada en el transcurs del temps, no totalment però.


Fotografia. Jordi  Contijoch Boada

La incidència de processos renovadors moderns ha estat tan acusada que de l’edifici romànic només resten alguns fragments, consistents en l’estructura bàsica de la nau única i coberta amb volta de canó, reforçada per arcs torals.


Fotografia. Jordi  Contijoch Boada

Els elements que componen el temple (presbiteri, campanar, capelles laterals i, fins i tot, porta i finestres) són el resultat dels remodelatges esmentats i no permeten d’establir hipòtesis sobre la filiació i la cronologia de l’edifici original.

L’edifici, a desgrat de l’abandó de què és objecte, és força ben conservat.

Ens agradarà rebre imatges d’eth Estudi  d’Es Bòrdes a l’email castellardiari@gmail.com

No costa gaire embalar-se quan fas recerques a la Val d’Aran, oi?:

EL  SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/01/el-safareig-cobert-des-bordes-val-daran.html

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

Se viues en un endret a on an ua quita lengua, apren-la, arrasoa-la, defen-la, non sigues estrangèr en tòn pròpri país.

martes, 23 de enero de 2024

CAN CUNILL, QUE RETRATAVA EL MARCEL·LI GAUSACHS GAUSACH, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. ÒRRIUS. EL MARESME

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 - 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís G. Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)


Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985)


Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 - Buenos Aires, 1961)


Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)


Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931), retratava Vista parcial de Can Cunill amb galeria porxada al terme d’Òrrius, a la comarca del Maresme.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6061/rec/11

Algunes de les masies, situades ara en un espai molt cobejat,  han desaparegut :

Vista general de la Masia de la casa de Deu

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5900/rec/9

I, dissortadament llevat d’alguna monografia local, a la xarxa no en sabia trobar cap dada, sou pregats de fer-nos-en saber a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2470

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, feu una important aportació al Fons Estudi de la Masia Catalna, i al ensems creava un Fons que porta el seu nom :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/ffmgausachs/search/page/1

https://garystockbridge617.getarchive.net/topics/historical+images+of+arenys+de+mar

https://www.google.com/search?sca_esv=600701484&rlz=1C1VDKB_esES972ES973&sxsrf=ACQVn0_yglRSZuYxIxG2wPU8l0U2o7RnGQ:1706008159763&q=Marcel%C2%B7l%C3%AD+Gausachs+i+Gausachs&tbm=isch&source=lnms&sa=X&ved=2ahUKEwj1weLSr_ODAxXZTaQEHd8QAl8Q0pQJegQIDhAB&biw=1366&bih=641&dpr=1#imgrc=r7LFp0o6hF-lcM

Ens agradarà rebre una imatge fotogràfica del Marcel·lí Gausachs i Gausachs a l’email castellardiari@gmail.com

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

viernes, 19 de enero de 2024

EL MOLI I LA MASIA PRAT ROSSELL DE CENTELLES. OSONA

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Pere Queraltó i Nou (Barcelona , 1889 — Barcelona , 1967), dibuixava , el Moli i el Mas Prat Rosell de Centelles. Osona

https://www.enciclopedia.cat/diccionari-del-cinema-a-catalunya/pere-queralto-i-nou

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1432/rec/1

La retratava l’ Antonio Gallardo i Garriga, ( 1889-1943)


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1409

 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_masies_d%27Osona_-_sud#/media/Fitxer:Vista_general_del_Mas_Prat_Rosell_amb_pallers_en_un_lateral.jpeg

Existeix encara  el moli i la masia :


https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-del-rossell

Anàvem posant noms, cognoms, dades de naixement i traspàs  i en algun cas una imatge, i quan no ha estat possible us demanen que ens la feu arribar a l'email castellardiari@gmail.com, la feina és feixuga, reconforta però, poder desfer  - fins on és possible -   la " mala feina "  que es duia a terme durant la dictadura franquista, i que dissortadament optaven per no fer els " demòcrates "  que la succeïen. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


lunes, 15 de enero de 2024

IN MEMORIAM DEL MOLI I DEL FORN DE GUIX DE SENTERADA. EL PALLARS JUSSÀ

 

L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889-1942), visitava Senterada l’any 1933, i retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, únicament :

Home treballant al forn de guix de Senterada, a la carretera de Capdella


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5305/rec/1

Interior del molí de guix de Senterada


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5349/rec/2

Ens agradarà rebre imatges actuals d'aquelles instal·lacions a l'email castellardiari@gmail.com 

Això, si cal, reforça la tesis, d’una expurgació majúscula, duta a terme desprès de la victòria dels sediciosos  feixistes encapçalats el general Franco, enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Gallardo-i-Garriga-Antoni

L’Antonio Gallardo i Garriga, li poso la O, com ho faig jo encara, per a recordar a tothom que no estava permesa la inscripció al REGISTRE CIVIL de noms en altra llengua que no fos la castellana, els en diuen “ ESPAÑOLA”; l’Antonio Gallardo i Garriga va ser un dels “ grans “ de la fotografia a Catalunya,  i com a la resta, no se li ha fet el reconeixement que mereixia. Recordo amb especial estimació una persona que qualificava als “ castellans” – en aquella època  es referia als que no eren catalans -  com “ la pesta dels conills”

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Gallardo%20i%20Garriga%2C%20Antoni%2C%201889-1943/field/creato/mode/exact/conn/and

https://www.flickr.com/photos/98003955@N07/albums/72177720299618293/with/52129934955

El sostre demogràfic de Senterada al cens de 1857 amb 770 ànimes, i en els anys que es feien les fotografies superava encara els 611 veïns, i es tancava l'exercici 2023 amb 160 habitants de dret.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

domingo, 14 de enero de 2024

IN MEMORIAM. DE L’EDIFICI QUE DONAVA AIXOPLUC A LA PRIMERA INDUSTRIA TÈXTIL D’AIGUAFREDA. EL VALLÈS ORIENTAL.

 


Crisant Palau, publica una fotografia on apareix la primera indústria tèxtil d'Aiguafreda que  s'hi va establir durant la segona meitat del segle XIX, quan un tal Comas de Manlleu va fundar-hi una fàbrica d'anglesines. Més tard, en Clariana hi va fer mocadors, fins que el senyor Badia hi va introduir la producció de tovalloles de ris.

Tenia sis telers manuals i les condicions de treball de les teixidores, que havien d'assumir les despeses del funcionament de les llums de carbur, van propiciar que s'hi realitzés la primera vaga del poble.

 L'any 1913 va passar a mans dels Srs. Serra i Figueres.

L'any 1921 hi van introduir els primers telers mecànics, aprofitant l'arribada de l'electricitat al poble.

Ara dona aixopluc a una cadena de distribució d’aliments.

Per descomptat, cap dada de l’autor, ni dels successius propietaris , nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,...., ah!, que això  - encara -  és el REINO DE ESPAÑA, perdó, perdó,..

Sou pregats de fer-nos arribar a l’email castellardiari@gmail.com qualsevol informació, per endavant, gràcies

SANTA CATERINA D’ESPASENS. FONT COBERTA. EL PLA DE L’ESTANY

 


https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/restes-del-castell-despasens-i-esglesia-de-santa-caterina-despasens/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-santa-caterina-verge-i-martir.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/10/esglesia-de-santa-caterina-despasens.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-despasens-fontcoberta

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17630

No hi ha imatges al Fons Salvany :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17630

Tampoc al Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/pla%20de%20l'estany/page/9

Ens agradarà rebre imatges anteriors a la restauració a l'email castellardiari@gmail.com 

  Que la Marededéu, Santa Caterina    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 

viernes, 12 de enero de 2024

MAS AGUSTÍ. PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. “EMPORDANET” PEL JOSEP PLA CASADEVALL, QUE NO VOLIA “ CONFLICTES” AMB LA DICTADURA

 

Un artista anònim feia ;  Dibuix de Mas Agustí de La Fosca. Palamós. L’Empordà jussà.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5485/rec/2


Aquí,  i en molts indrets de Catalunya, la tasca  documental de l’equip del Fons Estudi de la Masia Catalana,  ha deixat una petitíssima activitat, que possiblement es pot explicar o així ho intuïm nosaltres, com el resultat d’una tasca destructiva duta a terme per la dictadura franquista

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/palam%C3%B3s


La masia, entesa com una  Unitat de Producció  que garanteix la subsistència autònoma d’una família, apareix  entre el segles IX – X.


La Pubilla o l’Hereu, rebien la masia amb l’obligació de mantenir-la i lliurar-la, quan arribes l’hora als següents  Pubilla o l’Hereu.


Se’ls ensenyava a estalviar en els anys bons, per poder superar els anys dolents, i ens circumstàncies excepcionals, tenien la possibilitat de vendre a “ carta de gràcia “  la part que calgués.  La venda a “ carta de gràcia “ – que encara és possible a Catalunya – establia un llarg termini, en el que el venedor, podia recuperar la part venuda, pel mateix preu que havia rebut.


Aquest plantejament quasi angelical,  no resistiria els embats de la realitat; si el bon Déu – cap organisme humà voldria fer-ho – repartís tots els bens de forma igualitària, abans d’arribar la nit, alguns no tindrien res, i altres acumularien  molt més del que necessiten.  


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1297


Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) un dels més grans polímates o homo universalis de la història contemporània de Catalunya, endegaria un ambiciós projecte el Fons Estudi de la Masia Catalana, que l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i la Generalitat de Catalunya,   impedirien dur a terme, intuïm que desprès de la victòria militar ,  els sediciosos alterarien les fonts escrites, i àdhuc destruirien bona part de l’obra feta.


Ens agradarà tenir noticia d'aquest " misteriós" dibuixant a l'email castellardiari@gmal.com 


 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf


El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).


El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.


Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.


L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.


 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.