PONT DE LA CAPELLA. ESPOT. PALLARS SOBIRÀ.

Albert Bastardes i Parera (Barcelona, 1908 — Barcelona, 1982) retratava l’any 1942,  el Pont anomenat de la Capella, situat a la part alta del poble, sobre el Riu Escrita. Permetia d’unir els dos nuclis de població d’Espot Solau i Espot Obago.

És un pont de tradició romànica, tot i que és molt difícil d’assegurar-ne una datació. Pont d’un sol ull, amb un arc de mig punt. Té una longitud total de 18, 4 metres , repartits entre els dos vessants; el de la riba esquerra és una mica més curt (8, 4 metres ). La seva amplada és de 4, 9 metres , inclòs el gruix de les baranes, segurament afegides en un moment posterior. L’alçada del pont és de 13 metres , fins al nivell usual de l’aigua, on arrenquen els muntants.

La part més antiga hom creu que es pot trobar en els muntants. A la riba dreta hi ha unes filades fetes amb pedres planes i grosses, que coincideixen amb les dotze dovelles inferiors, que potser es poden datar amb més seguretat a l’època medieval. Altres aspectes, com poden ésser les seves mides, la forma de l’arc o, fins i tot, les característiques de l’aparell, fan pensar en una datació més moderna, dins la tradició dels ponts amb un arc de mig punt, que hom troba sobretot a les comarques pirinenques.

Ens agradarà rebre una imatge fotogràfica  a l'email castellardiari@gmail.com del  Albert Bastardes i Parera , Catalunya  com Saturn devora els seus fills.

María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España,  fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ .  Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament,  ja serà un miracle. 

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS  de l'exercit franquista ?.

http://www.frontdelpallars.com/morts

Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies.

https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni

El Pallars sobirà, el jussà , la Ribagorça, l'Urgell sobirà,..,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional.  

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT DE LA BORDA DE L’ANDREUET. SORPE. PALLARS SOBIRA.

 

El Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 21 de juny de 1930-Caldas de Montbui, 28 de abril de 2023) el 14 de juliol de 1979 , retratava el 22.7.1979,  la capella advocada a Sant Antoni Abat a   la borda de l’Andreuet, que aleshores ja presentava un evident estat de ruïna , i que avui està desapareguda.

 https://arxiugavin.wordpress.com/

Quan al topònim Sorpe:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=39533

Costa parlar dels Pallars i obviar la criminal actuació de Antonio Sagardía Ramos  “el Carnisser del Pallars “ :

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

La CASA ANDREUET al  Carrer Major, 9, existeix encara.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25373

Vaig tenir el goig de conèixer i tractar al Josep Maria Gavín Barceló, i la seva penso que és una de les Creus de Sant Jordi, atorgada amb absoluta justícia.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/josep-gavin-barcelo.html

Ens deixava un valuós llegat   el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)  , ubicat al Monestir de la Marededéu de les Avellanes, a la Noguera, espai gestionat pels Germans Maristes, que instal·laven aquí l’any 1910 un dels seus Seminaris.

La seva obra la continua el Josep Sansalvador  Castellet.

El Pallars sobirà assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 18.762 ànimes,  que s’havien reduït a poc més 5000 quan el Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 21 de juny de 1930-Caldas de Montbui, 28 de abril de 2023) feia la fotografia de la capella de Sant Antoni Abat de la Borda del Andreuet.   La pèrdua estratosfèrica de població – nomes comparable a la caiguda d’una bomba atòmica-  ,  tindria com  pervers efecte col·lateral, la desaparició irreversible d’alguns elements del Patrimoni Històric. 

Catalunya té un deute de gratitud amb el Josep Maria Gavín Barceló, i altres persones que de forma privada assumien el repte de guardar-nos els records.

COM ES CONEIX LA CASA DE GAVÀS QUE APAREIX A LA FOTOGRAFIA ?. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

L’Elisa Ros Barbosa,  retratava l’any 1982,amb l’església parroquial de Gavàs, advocada al protomàrtir Sant Esteve de fons ,  la  casa amb façana al carrer Major, orientada a migdia i constituïda per planta baixa i tres pisos, que suporten el llosat de llicorella a dues aigües, que protegeix la façana amb una àmplia volada. A la planta baixa i al centre de la façana s'obre la porta, rovellada i resseguida per una motllura. Als seus costats hi ha dues finestres, una de molt petita i una altra de més gran. En el primer pis alt, tot continuant la simetria que domina tota la façana, s'hi obren tres balcons, en el segon un balcó flanquejat per dues finestres i en el tercer, sota mateix de la coberta, hi ha dues arcades amb una petita finestra a l'interior de cada una. Sobre d'aquestes encara hi ha una altra obertura en el mateix vèrtex de les dos vessants de la coberta. A l'exterior, al mur de la façana, a l'alçada del primer pis, al costat mateix del balcó extrem esquerre (entrant), s'hi llegeix, gravat en un bloc de pedra: "AÑO 1822 SGO". Adossat a la casa, a l'esquerra hi ha un petit cos annex format per un porxo que dona pas en un petit carrer i una galeria de fusta amb barana de barrots tornejats.

L'edifici s'ha restaurat seguint les línies de l'estil arquitectònic pallarès, tot i que s'han fet servir elements puntuals impropis de l'arquitectura de zona, com es comprova durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura. La façana és de pedra vista amb un rejuntat de morter de calç. Les obertures, les llindes i l'estructura de la coberta són de fusta. La teulada s'ha recobert amb peces de llicorella. Per als voladissos dels balcons s'han fet servir elements prefabricats de formigó armat.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25510

Esperem noticies a l'email castellardiari@gmail.com . Documentar de forma rigorosa el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic. 

Massa sovint es documenta el Patrimoni Històric des d’una  perspectiva de superioritat.

 

LES MARGARIDES DE SANT CELONI, TENEN RELACIÓ AMB L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS?.

 

Anàvem a la ballada de Festa major de Sant Celoni , i aprofitava per retratar alguns edificis , que com em temia no figuren a la minsa llista de “ monuments”.

Edifici situat prop de l'Ajuntament

Sant Celoni no té un Catàleg de Patrimoni – cosa inversemblant  en un vila que tancava l’exercici 2023 amb 18.479 habitants de dret - , és possible que l’autor de la casa, fos una  persona que treballes amb l’arquitecte Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920).

El creixement demogràfic esdevenia exponencial a partir de 1960 on figuren 6.764 veïns,  que es doblaran l’any 2000, 12.734, i es triplicaran l’any 2020 ,  18.136, el Patrimoni històric, la seva conservació, i àdhuc el documentar-lo de forma rigorosa, no han estat fins al present l’objectiu de cap de les diverses forces polítiques que han gestionat el Consistori.

Esperem noticies a l’email castellardiari@gmail.com

 

CAN CARAFÍ. SANT LLORENÇ D’HORTONS .EL PENEDÈS SOBIRÀ

 

El darrer dia d’agost de 2024, en el recuperat virregnat de Cataluña (  Catalunya, per als aborígens ) , un cop fetes les meves rutines,  la higiene matinal, donar corda al JUNGHANS   - que fa funcions de TAMAGOTCHI – fer estiraments i altres exercicis físics,  esmorzar ,..,  reprenia la recerca de l’activitat duta a terme per  Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959), que retratava l’any 1985,  l’edifici de Can Carafí ,a Sant Llorenç d'Hortons, al Penedès sobirà.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93262

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8049

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2907

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carafi

No hi ha cap referència a l’existència d’un oratori i/o capella.   Em costa d’acceptar que en una masia documentada des del segle XIV, no  en tinguessin,  l’oratori i/o capella, era  alhora que una mostra de religiositat un signe extern de riquesa.  D’haver-ne tingut, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com  

Espero que pugueu veure i llegir la publicació

FACHAVOX m’ha estirat les orelles, sembla que la recuperació del virregnat els ha esperonat a continuar perseguint la llengua catalana.

L’inefable Pedro Sánchez Pérez-Castejón ,  creu que li estant fent lawfare :

https://efe.com/mundo/2024-08-31/sanchez-amplia-la-querella-por-prevaricacion-contra-el-juez-peinado-segun-el-pais/

Fins quan però, permetrà que  alguns sectors de la judicatura NO APLIQUIN  LA Ley Orgánica 1/2024, de 10 de junio, de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña ?. 

 L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CASA PRATS. SANT LLORENÇ D’HORTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava l’any 1985. Cal Prats. Sant Llorenç d'Hortons. El Penedès sobirà

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93309

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8046

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2918

Josep Ros i Ros (Martorell (Barcelona), 1885-ibídem, 1951), fill del mestre d’0bres Pedro Ros Tort (Martorell, 1848-1922 ) vaser l’autor de casa

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/josep-ros-ros

 

No s’ha valorat suficientment la tasca  de Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) , i de la resta de fotògrafs de Patrimoni, d’alguns dels quals , A. Moras, per exemple- que feia una grandíssima tasca a l'Urgell sobirà-   no se’n fa esment.

Em dol constatar  que no actuem com una nació.

IN MEMORIAM. PRIORAT DE MEIÀ, ADVOCAT A LA MAREDEDÉU. LA NOGUERA

 

https://www.monestirs.cat/monst/nogue/no30mari.htm

https://museucn.com/uploads/files/pdf_s/NOKARIA_II-1.pdf

«Segons el Llibre General del Priorat de Meià, el seu prior no estava subjecte a cap bisbe, sinó directament al sant pare i al nunci que aquest té a Espanya.»

De quantes d’aquestes esglésies en tenim coneixement  en l’actualitat ?

Parròquia de Santa Maria de Meià:

1,Santa Maria. Prioral, parroquial, cap i senyora de les altres de tot el Priorat de Meià --- (1)

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/santa-maria-de-meia-vilanova-de-meia-la.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-la-mare-de-deu-de-meia-santa.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-de-meia-santa-maria-de-meia

https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459/576

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/07/goigs-la-mare-de-deu-assumpta-santa.html

2. Sant Esteve protomàrtir, al Montsec, òlim parroquial --- (2)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-castellnou-de-montsec-sant-esteve-de-la-sarga

3. Sant Aleix confessor, al Montsec

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-aleix-vilanova-de-meia

4. Sant Sebastià màrtir, a la Coscollera

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sebastia-de-coscollera-vilanova-de-meia

5. Sant Benet abat i patró, a la Plaça

6. Sant Nicolau bisbe i confessor, a Coll d’Orenga, òlim parroquial --- (3)

7. Santa Tecla verge i màrtir

8. Sant Baldiri

9. Sant Sadurní bisbe i màrtir, a Fabregada, òlim parroquial. Consagrada (+) (4)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-de-la-fabregada-vilanova-de-meia

10. Santa Cecília verge i màrtir.

 

Parròquia de Peralba de Meià:

11. Sant Sadurní bisbe i màrtir, a Peralba, parroquial --- (5)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-del-castell-de-peralba-vilanova-de-meia

12. Santa Magdalena

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/santa-magdalena-de-peralba-vilanova-de.html

13. Nostra Senyora de Rúbies, òlim parroquial --- (6)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-rubies-camarasa14. Sant Julià, màrtir

15. Sant Quirze, màrtir

16. Sant Pere apòstol, a Cabrera, òlim parroquial. Consagrada (+) --- (7)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Cabrera

17. Sant Miquel Arcàngel

 

Parròquia de Mont-roig de Meià:

18. Nostra Senyora a Mont-roig, parroquial --- (8)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-mont-roig-ara-de-montalegre-les-avellanes-i-santa-linya

19. Sant Pere apòstol, a Queralt

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-queralt-les-avellanes-i-santa-linya

20. Sant Martí bisbe i confessor, a Queralt

 

Parròquia d’Ariet de Meià:

21. Sant Bartomeu apòstol, a Ariet, parroquial. Consagrada (+) --- (9)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-la-vall-dariet-artesa-de-segre

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/08/sant-bartomeu-de-la-vall-dariet-artesa.html

22. Sant Salvador

23. Sant Martí bisbe i confessor, a Castelló de Meià

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-castello-de-meia-artesa-de-segre

24. Nostra Senyora, a Castelló, òlim parroquial --- (10)

 

Parròquia de Figuerola de Meià:

25. Santa Eulàlia de Mèrida verge i màrtir, a Figuerola, parroquial --- (11)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-figuerola-de-meia-camarasa

26. Sant Joan apòstol i evangelista, a Corniola

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-corniola-camarasa

27. Santa Margarida verge i màrtir, a Munnà

28. Nostra Senyora a la Massana, òlim parroquial. Consagrada (+) --- (12)

 29. Sant Llubí, bisbe

30. Sant Bartomeu apòstol, a Sant Oïsme, òlim parroquial --- (13)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-la-baronia-de-sant-oisme-camarasa

31. Santa Eufèmia, òlim monestir de monges de Sant Benet

 

Parròquia de Clua de Meià:

32. Sant Julià bisbe i confessor, a Clua, parroquial. Consagrada (+) --- (14)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-la-clua-artesa-de-segre

https://guimera.blog/coneixer/in-memoriam-de-sant-julia-de-la-clua-de-meia-artesa-de-segre-la-noguera-lleida-catalunya/

33. Santa Creu

 

Parròquia de Vilanova de Meià:

34. Sant Salvador a Vilanova de Meià, parroquial. Consagrada (+) --- (15)

35. Sant Cristòfol màrtir, a Meià, òlim parroquial --- (16)

36. Sant Pons màrtir, òlim parroquial de Vilanova --- (17)

37. Nostra Senyora, a la plaça Major de Vilanova

38. Sant Ramon confessor, al carrer de Ratera

39. Sant Miquel Arcàngel

40. Sant Jordi màrtir

41. Sant Blasi bisbe i màrtir

42. Sant Pere apòstol, òlim monestir de monges de Sant Benet

43. Sant Jaume, apòstol

44. Sant Julià, màrtir

45. Santa Creu, al Cogulló

46. Nostra Senyora del Roser

 

Parròquia de Fontllonga de Meià:

47. Sant Miquel arcàngel, a Fontllonga, parroquial --- (18)

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/11/esglesia-parroquial-de-sant-miquel.html

48. Sant Miquel, al castell vell

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-castell-de-fontllonga-camarasa

49. Sant Bernabé apòstol

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bernabe-o-sant-marrambeu-de-miralpeix-camarasa

 

Parròquia de Palau de Meià a Rialb:

50. Nostra Senyora a Palau, a Rialb, parroquial, òlim

monestir de monges de Sant Benet. Consagrada (+) --- (19)

51. Sant Joan Baptista

 

Parròquia d’Argentera de Meià i Gàrzola:

52. Nostra Senyora, a Argentera, parroquial --- (20)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-remei-dargentera-vilanova-de-meia

53. Nostra Senyora del Roser, al castell

54. Sant Climent papa i màrtir

55. Nostra Senyora del Roser, a Gàrzola, sufragània

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/esglesia-parroquial-de-la-mare-de-deu.html

La caiguda demogràfica de Meià, Vilanova de Meià,.., s'entendria millor si en la seva fúria genocida els revoltats feixistes encapçalats pel general Franco, haguessin tirat una bomba atòmica.  Tinc confiança però, que recuperarem si més no, algunes imatges,  oi?: 

 L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html

Que la Marededéu   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  vilanovins,  camarasins ,  agerencs , pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians ,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia, España, ..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.