El lloc i el seu castell romangueren en mans islàmiques mentre les veïnes Camarasa i Gerb ja havien estat conquerides pels cristians a finals del segle XI.
No és fins l'any 1115 que s'esmenta per primera vegada la vila de Llorenç, ja com a lloc conquerit.
El castell continuà sent utilitzat fins al segle XIII i, juntament amb la vila, pertangué al vescomtat d'Àger i el comtat d'Urgell fins que, el 1330, el rei Alfons el Benigne creà el marquesat de Camarasa i Llorenç hi fou incorporat.
L'església parroquial de Sant Llorenç s'ubica al centre del petit nucli de Sant Llorenç de Montgai, situat sobre el marge dret del riu Segre a uns 3 quilòmetres a l'oest del nucli de Camarasa.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici aïllat, una església orientada d'est a oest, de planta rectangular amb una nau central i capelles laterals a banda i banda, sagristia i un campanar de base quadrada a l'esquerra de la façana principal, la qual s'encara a llevant i afronta amb la plaça de l'Església (que consisteix en un petit eixamplament del carrer Major a l'alçada d'aquest temple). La teulada és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec disposat en tres nivells de teula i maó.
Els murs exteriors estan construïts amb maçoneria de pedra i abundant morter de calç, arrebossada originalment amb morter excepte alguns segments que han estat refets amb ciment. Els angles de l'edifici estan fets amb carreus de pedra sorrenca rectangulars ben escairats i polits disposats en cadena cantonera.
La façana principal presenta l'únic accés en forma de portalada clàssica, feta amb pedra sorrenca polida. La porta és d'arc de mig punt adovellat, flanquejada per pilastres llises que sostenen un fris, igualment mancat d'ornamentació, i una cornisa motllurada. En els extrems d'aquesta cornisa clàssica hi ha dos pinacles barrocs i en el centre es dreça una fornícula d'arc de mig punt coronada per una cornisa en arc rebaixat. Dins aquesta fornícula s'obre una finestra quadrada i a sobre un òcul circular de les mateixes dimensions. Ambdues obertures il•luminen el cor, elevat als peus de l'església. La part central de la façana és coronada pel ràfec a dos vessants i de tres nivells de teula i maó.
A la banda esquerra d'aquesta façana es dreça el campanar, de planta quadrada, cadenes cantoneres de carreus polits però no gaire regulars, i quatre ulls d'arc de punt rodó (dels quals, el que s'obre al nord es troba tapiat). La torre del campanar està rematada amb una cornisa de pedra motllurada i, a sobre s'hi ha afegit un petit cos quadrat fet amb maó, més estret que la torre original i que conté ornaments en forma d'esfera de pedra a cada cantonada.
A les façanes laterals s'observa que la meitat inferior de la seva alçada correspon a les capelles laterals i, a la meitat superior destaquen els tres contraforts que, alhora que subdivideixen els espais interiors dedicats a capelles, recolzen els murs de la nau central, amb dues obertures rectangulars a cada cara.
La nau central està coberta amb una volta de canó de mig punt amb llunetes, quatre de les quals reben la llum de les obertures rectangulars abans mencionades. La capçalera, de base rectangular, se soluciona a la part superior amb una volta de quadrant d'esfera sostinguda sobre trompes esfèriques. La dita volta està ornamentada amb motllures de guix en forma de petxina.
L'interior es troba actualment totalment restaurat, amb acabats estucats i pintats de blanc. L'ornamentació, tan de la zona del presbiteri i l'altar major com de les capelles laterals, és de regust barroquitzant però de factura contemporània.
L’església era tancada, i no trobava cap imatge del interior a:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22165
Em semblava sentir l’olor de la carn cremada de Sant Llorenç.
Formava part del terme municipal l’antiga església romànica de Santa Maria del Castell, d’una sola nau capçada per un absis semicircular ornat interiorment amb un fris. La volta, sobre arcs torals, és lleugerament apuntada. A migdia té una arcada gòtica tapiada i sobre aquesta façana hi ha el campanar de paret.
La capella de la Mare de Déu dels Dolors, a l’antic fossar, té una volta gòtica estrellada.
Se celebra festa per Sant Llorenç, el 10 d’agost, i es fa un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Castell el 25 de maig
L’any 1857 Sant Llorenç de Montgai s’incorpora a Camarasa , i l’any l 1970, Fontllonga junt amb la Baronia de Sant Oïsme i Figuerola de Meià, això comporta la desaparició del gentilici d’aquestes poblacions, i l’oblit de l’origen del topònim entre altres ‘ aventatges’. Avui Camarasa té un terme de 157,1 km², i una població de 879 persones al tancament de l’any 2016 ; la comarca del Barcelonès, que compren Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet té una superfície de 145,8 km², i tancava l’exercici 2016 amb
2.232.833 habitants.
El major despropòsit de l’actual Catalunya el trobem a Tremp, que passava a darreries de la dictadura franquista de ser el terme més petit de la comarca del Pallars jussà amb 8,31 km², a ser el més gran de Catalunya amb 302,8 km²
Els catalans la devien fer molt grossa, atès que semblen condemnats a la pena de cadena perpetua pel que fa a la nostra dependència del REINO DE ESPAÑA.
El topònim té el significat ‘muntanya del goig’ que es repeteix en diferents indrets de la cristiandat.
El de Camarasa fora 'cúpula pelada'
El de Gerb, ' sota els paratges oberts'
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario