http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Suaeda+splendens
Hi ha consens en fer-lo derivar de la llengua àrab, i en atribuir-li el sentit de lloc on a abunden les plantes dites sosa.
M’explicaven que l’edifici de l’Ajuntament i escoles abans de la dictadura franquista, estava al espai que forma avui la Plaça entre l’actual ajuntament i la casa parroquial, i l’església de sant Llorenç i l’edifici de l’Ajuntament aixecat durant la dictadura franquista al lloc on hi havia el fossar. M’expliquen que tant l’edifici desaparegut com a l’edifici aixecat damunt del fossar, acollia les escoles públiques.
Edifici que acollia l'Ajuntament i les escoles públiques.
Edifici de l'actual Casa de la Vila.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
No disposa Soses d’un catàleg de patrimoni en línia, tampoc de Mapa de Patrimoni, i la seva ubicació quasi al límit de Catalunya, fa que des de Barcelona es considerin únicament com elements patrimonialmebnt ressenyables : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29495
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’edifici de l’antic ajuntament que acull avui, la Biblioteca, el C.A.P. i altres serveis públics i/o socials, i també qui va ser l’autor del nou edifici situat enfront que comparteix estructura i espai amb la casa rectoral.
M’explicaven que l’accés a l’ermita de Sant Miquel Arcàngel es barrava al tràfic rodat perquè dissortadament – com per arreu – les tribus dels vàndals, brètols, i altres espècimens del gènere ‘viri stulti’ , arribàvem també fins aquestes terres.
MIQUEL: L'Arcangel Sant Miquel des de temps molt antics té culte a Lleida, Cubells, Seana, Peramola, Viella, Castelló Farfanya, Cabo, Camarasa, Fontllonga, Rubió, Os, Montanyana, Tolva, Pilga, Barruera, Beranuy, Bonansa, Castanesa, Castigaleu, Cornudella de Baliera, Guel, Merli, Llesp, Monesma, Montanui, Torrelarribera, Lespauls, Vilaller, Viu de Llevata, Caladrons, Caserras del Castel I, Entenza, Estopenya, Sagante, Fet, Gabasa, Llusas, Soses, etc.
http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/43147/53756
Al escut municipal hi ha un sol, malgrat sigui un gran trasbals – vivim en una ‘democraciola’ vigilada – des de l’Ajuntament s’hauria de plantejar la possibilitat de fer un referèndum entre la població per decidir si cal o no, incloure també la planta que de forma abundosa trobaven els àrabs, i que serviria per a designar aquest indret.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés
No hay comentarios:
Publicar un comentario