Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Sudanell no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i no em consta que des de les administracions superiors , Consell Comarcal, Diputació Provincial, .., s’estigui fent accions en el sentit de recuperar fins on sigui possible la memòria històrica, si més no en l’àmbit del patrimoni històric i/o artistic.
Patrimoni Gencat en fa una minsa descripció; església de tres naus, la nau central és més ampla i alta, amb un cimbori de maó d'influència aragonesa al creuer. Als peus de la nau hi ha el cor. Hi ha un altar major i sis capelles. La decoració global segueix uns patrons barrocs molt classicitzants.
Façana amb un tester curvilini suportat per pilastres i un portal amb una fornícula, a la part superior, emmarcada per volutes.
El campanar, integrat a la façana, és de secció quadrada. Sobre el mirador es sobreposa, de manera inconnexa, un cos octogonal cobert per una cúpula amb volta.
No trobava cap imatge del interior, ens agradarà també rebre’n almenys una a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://lleidatelevisio.xiptv.cat/cafeina/capitol/esglesia-de-sant-pere-de-sudanell
Llegia que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militares feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, El retaule major gotico-renaixentista, el del Roser i el dels Dolors foren cremats.
No trobava cap esser humà per as preguntar-li on era l’escola pública abans de la dictadura franquista, a la Vanguardia Edición del miércoles, 17 enero 1912, página 11, llegia:
Han sido jubilados don Buenaventura Utgé, maestro de escuela de Sudanell, y doña Juana Llumell Torres, maestra de Guimerá
Ens agradarà rebre imatges i dades del local que acollia les escoles a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario