Havia demanat dades al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la meva sorpresa ve ser majúscula en constatar que ‘ el estado de derecho’ s’havia negat a facilitar qualsevol informació a la Generalitat de Catalunya anterior a l’any 1978, i que al http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ ja teníem aleshores més imatge si dades que l’administració catalana.
A dia d’avui a https://issuu.com/1coneixercatalunya superem les 1150 entrades , intuïm però que el nombre TOTAL d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, superava amb escreix els 3.000, i això entre altres motius, perquè era una pràctica molt estesa l’educació segregada, escola de nens, escola de nenes, i alhora hi havia escola a quasi tots els nuclis de poblacions. Ho havia pogut constatar a Subirats, a la veïna comarca del Penedès sobirà, amb la col•laboració inestimable del Josep Mata Massana, president del Centre d'Estudis de Subirats-CESUB http://blogscat.com/cesubsubirats/ , Catalunya ha d’instaurar un reconeixement EX-NOVO per a persones com ell, la Creu de Sant Jordi, atorgada dissortadament de forma immerescuda a alguns malfactors, no té avui cap prestigi social.
De l’edifici de la Geltrú que havia acollir les escoles públiques, reprodueixo el que ens explica patrimoni Gencat ;
La casa està documentada des del segle XV.
Al segle XVIII va passar a ser la residència dels barons de Canyelles, que anteriorment habitaven el castell de Canyelles.
Reprodueixo del excel•lent treball del Xavier Armangué i Caralps ‘Els Bouffard de la Garrigue, nobles hugonots de Castres (Llenguadoc), traspassats a Catalunya a finals del segle XVIII’ ; Maria Francesca Raimunda de MINGUELLA-TERRÉ i de CORTADA ( Manlleu, Osona, 22 d’agost de 1748 + la Geltrú, el 29 de març de 1806 ) –tot i que solia anteposar al cognom de la mare – Cortada- el segon del seu pare, BOATELLA. Maria Raimunda era baronessa de Canyelles per Reial Carta de Concessió o de Renovació del títol perdut de Baró de Canyelles (ja que la família Marquet, i per successió d’aquesta els Terré o Terrer, n’eren senyors o barons des de temps immemorial) de 27 de febrer de 1776 atorgada al reial lloc del Pardo. Va contraure matrimoni amb Jeroni de BOUFFARD de la GARRIGUE (Metz (a la Mosela, abans els Tres Bisbats) 30 de setembre de 1737 + La Geltrú, 1806 ).
Posteriorment, ja entrat el segle XIX, va ser propietat de la família Raldiris. L'any 1863 Salvador Raldiris Carbó (1816-1884) va cedir l'edifici per a la instal•lació d'escoles públiques i aquell mateix any es va obrir el carrer que porta el seu nom per comunicar la plaça del Sagrat Cor amb el carrer de la Unió.
Fotografia datada l’1 abril 2012. Autora : Cornelia Bohl Smolders, nascuda a Holanda, ciutadana de Catalunya des de l'any 1964 , i resident a Vilanova i la Geltrú.
Actualment és un habitatge unifamiliar, propietat de la família Riba.
Quan a la descripció ens diu ; edifici de grans dimensions i planta irregular. Presenta una estructura arquitectònica característica dels casals que combinen les dependències pròpies de l'activitat agrícola, a la planta baixa, amb una planta noble que encara conserva, en aquest cas, elements d'interès com mobiliari, motllures, etc. La construcció incloïa també un passadís subterrani, actualment tapiat, que comunicava amb el Castell de la Geltrú.
Exteriorment la façana presenta dos cossos de diferent alçada. El de l'esquerra és més baix i té, a la planta baixa, una porta d'arc de mig punt realitzada amb grans dovelles. Al primer pis hi ha un balcó amb barana de ferro i peanya amb peces de ceràmica a la part inferior. Cinc obertures de mig punt ocupen les golfes, que estan coronades amb una cornisa de gran volada de teula i maó. Hi ha una fornícula amb la imatge del Sagrat cor (1925).
Al seu interior hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, de la que ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Al cos de la dreta hi ha una porta d'arc escarser, un balcó al primer pis i una obertura rectangular al segon.
Feu-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on veu néixer, vosaltres i/o els vostres pares, avis,...
Catalunya us ho agrairà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario