SANTA MARGARIDA DE CANTALLOPS LA’ MODERNA’ ESGLÉSIA RODONA DEL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

Davant del repte democràtic que representa el Referèndum del dia 01.10.2017, l’església catòlica catalana – i la resta de confessions presents avui a Catalunya – tenen l’ocasió de posar-se al costat de la ciutadania oferint els locals de culte com a llocs de votació.

Als creients els consta que Déu anava amb els republicans que passaven la frontera amb la República Absolutista de França, com està avui amb els emigrants que veuen com se’ls tanquen les portes d’aquesta Europa miserable venuda als interessos mesquins del capital.

Reprodueixo del Mapa de patrimoni d’Avinyonet ; un dels senyals d'identitat de Cantallops és l'església que domina el poble, que va ser consagrada el 20 de juliol de 1975 pel bisbe Auxiliar de Barcelona, Josep Capmany Casamitjana ( Sabadell, Vallès Occidental , 06.03.1920 + Madrid , 20.04.1995) a principis de l'any 1975, essent rector mossèn Josep Raventós Escofet.

L'església ‘ vella’ de Cantallops , advocada a Sant Esteve , que encara es conserva a la carretera, al costat del Centre Cultural i Recreatiu, tenia una gran esquerda, i a més a la gent gran li feia por travessar la carretera .

Fruit de l'empenta col•lectiva, a l'abril de 1975 , la família Fortuny Algueró ja havia cedit un terreny a Cap de Gruill, i els plànols – dels que ens agradarà tenir noticia de seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com - ja estaven fets així com tots els papers en regla.

El dia 14 de març de 1975 es va començar a construir el nou edifici, i als tres mesos, el 20 de juliol, s'inaugurava.

Tothom va treballar per fer realitat el projecte, sota la batuta dels dos paletes del poble (el Joan Ràfols i el Josep Guilera).

Els diumenges eren els dies de màxima activitat.

S'explica que per la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril, es van posar més de 3.000 totxanes. No obstant, hi va haver moments delicats, com quan es feia la cúpula, o quan es posava la campana o la creu.

La forma rodona de l'església al principi va costar d'assimilar, amb el temps però, s’ha convertit en un signe d’identitat de Cantallops , potser el tret més característic del poble. A mig construir, hi havia gent que preguntava si era un dipòsit d'aigua o una plaça de toros. Quan va estar acabada i pintada, també es deia que semblava un pastís de nata amb maduixes. Avui moltes persones coneixen i/o reconeixen Cantallops per la seva església circular (GUILERA ALEMANY, 2000).

Quan a la descripció ens diu que està ubicada en un replà sobre un petit turó, al peu del Cap de Grill, al nucli urbà de Cantallops. És un edifici singular, de molta visibilitat des de tot l'entorn. Té un caràcter emblemàtic i al seu interior es venera una imatge de Santa Margarida. A més la creu que hi ha sobre l'altar era un creu processional barroca

Podem ‘veure’ l’interior de Santa Margarida de Cantallops, gràcies al Jordi Contijoch Boada, autor de la fotografia.

Santa Margarida de Cantallops és l'església  parroquial , i  Sant Pere d'Avinyó ha esdevingut sufragània. .

Junt amb la capella romànica del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'únic edifici de caràcter religiós de planta circular existent al Penedès sobirà.

La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals.

Si existeixen els Goigs  d'aquesta església sou pregats de fer-nos-els arribar a l'email castellardiari@gmail.com 

A Catalunya, abans, ara i en el futur, ens calen persones, entitats cíviques, i administracions públiques que ‘posin llum’ sobre el nostre patrimoni històric i/o artístic, dissortadament de ‘llençar fum’ ja se’n ocupen massa ‘gent’.

Que Santa Margarida     i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  avinyonetencs ,    medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.