El fet que en la llengua que encara parlen el bascos [ malgrat els moltíssims entrebancs – per no posar paraules més gruixudes – que com al català li han posat i li posen des del que ells diuen ESTADO DE DERECHO ] el mot ‘aitona’ vol dir ‘avi’, paraula que alhora que fer referència als ascendents, s’utilitzava en altre temps en que es valorava el seny i l’experiència, com sinònim de savi . Tenim doncs un possible significat ‘ la ciutat o el lloc dels savis’.
El rius s’acostumen a designar com guad- (wādi); närh s’empraria doncs per designar cursos menys importants. El Segre és sens dubte un guad- (wādi), i a les seves ribes d’oliveres se’n troben poques, com devia succeir de ben segur a l’època àrab, o fins molts segles abans. Altrament el Guadalquivir ‘ riu gran’ travessa la major concentració d’oliveres que s’ha vist des del temps del Al-Andalus, que incloïa Lleida i bona part de Catalunya, i en la que no hi cap altra ‘Aitona’.
Al escut d’Aitona llueix un gall, fa al•lusió a una llegenda segons la qual la gent d'Aitona fou alertada pel cant conjunt de tots els galls de la població d'un atac imminent dels àrabs, amb la qual cosa la vila, alerta, es va salvar.
La corona de marquès fa al•lusió a Francesc de Montcada i de Cardona (o també Folc de Cardona) (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 - València, 12 de novembre de 1594) primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya
La Baronia d’Aitona va tenir vigència des de 1250 fins a 1526, passant a ser Comtat des d’aquella data fins a 1581, i marquesat des d’aleshores fins als nostres dies.
Feta aquesta llarga disquisició que faré arribar a la Maria Dolors Pelegri Aixut, reprodueixo de patrimoni Gencat la descripció de l’edifici de les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista : construcció de planta rectangular d'una planta i golfes amb teulada a quatre vessants. Al centre de la façana s'obre la porta principal d'arc de mig punt flanquejada per dos pilastres que aguanten l'entaulament que recorre tot l'edifici; a sobre hi ha un frontó triangular. La resta de la façana s'organitza de forma simètrica: a continuació de la porta s'obre quatre finestres per costat, són de grans dimensions i estan emmarcades per una motllura llisa, i, per últim, dues pilastres flanquegen un espai quadrangular sense cap obertura però decorat amb una motllura. Al fris que recorre l'edifici s'obren petites finestres circulars.
No trobava cap dada relativa a la data en que es varen acabar, i qui va ser l’autor del projecte tècnic, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Aitona, ‘ la ciutat o el lloc dels savis’, s’ha de posar al dia publicant el seu Catàleg de patrimoni en línia, en el que – de totes, totes – s’ha d’incloure l’escola Francesc Feliu, per cert, teniu les dades biogràfiques, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs d’aquest Francesc Feliu ?.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/06/antigues-escoles-daitona-el-segria.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario