AL CEMENTIRI DE GRANOLLERS. DESCANSA LA ‘VICTÒRIA’

A la dèria de conèixer Catalunya, s’hi afegien el Pere Albert Carreño, i el Juan Navazo Montero,  això els portaria a veure, esglésies, castells, edificis notables,  ponts, arbres i arbredes,..., i  com és lògic fossars,  havíem començat pel de Synera, continuàvem amb el de Cardedeu, i visitàvem en aquesta ocasió el de Granollers, on constatava que la pol·lució i la crisis climàtica, afecten també a les escultures situades damunt les tombes d’aquells que en vida gaudien d’un bona posició social i/o econòmica.

Retratava la malmesa figura de la Victoria [Níkē, Divinitat grega, representació de la Victòria, considerada com a filla de Zeus i associada al culte d’Atena (Atena-Níkē)], obra de l’escultor Vicenç Navarro Romero (València, 1888 - Barcelona, 1979), que es trobà avui prop de l’entrada del Cementiri Municipal de Granollers.

Originàriament estava situada al centre de l’antiga plaça d’Àngel Guimerà (actual plaça de la Corona). Actualment els fragments de la Victòria alada estan remuntats a la banda dreta de la paret interior de l'entrada del Cementiri municipal. La resta dels fragments dels grups escultòrics en magatzems municipals.

Al programa de Festa Major del 1929 es va publicar la maqueta del monument als soldats morts a l’Àfrica. Aquest monument va ser erigit en commemoració dels soldats que van caure a la guerra d'Àfrica. Es va col·locar originàriament a la plaça de la Corona, remodelada per l‘arquitecte municipal Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) i al moment de la seva inauguració diu la veu popular que el bisbe de Barcelona Josep Miralles i Sbert (Palma, 14 de setembre de 1860 - 22 de desembre de 1947) es va negar a beneir-lo, doncs la Victòria alada que es el centre del grup escultòric era una dona nua.

Aquest monument, aixecat essent alcalde de Granollers , Paulí Torras Villà (Granollers, c. 1885 – ?) va ser inaugurat el 5 d’octubre de 1929 pel Rei Alfons XIII i les infantes, i es va fer festa grossa a Granollers. Van dinar a la fonda Europa, on van ser servits amb vaixella de Llemotges, cobert d’or i copes de cristall de Baccarat, amb l’escut reial gravat.

Originàriament es tractava d’un grup escultòric que es desenvolupava en tres alçades sobre pòdium de dos graons. El cos de la base, un paral·lelepípede de pedra, presentava el text al·lusiu al fet històric que commemorava. A sobre d’aquest, un segon cos, amb baixrelleus al·legòrics als caiguts (actualment desaparegut), estava flanquejat per dues figures femenines d’estil clàssic, i, finalment, el tercer i últim cos, presentava una niké que semblava plorar la desgràcia dels morts, amb els braços en alt. Tenia, per tant, forma de piràmide esglaonada de 7 metres d'alçada, estava coronat per un grup escultòric amb una Victòria alada de marbre acompanyada de la Immortalitat i la Pàtria en pedra calcària de Montjuïc.

Avui es conserva bona part de la Victòria alada a l'interior de l'entrada del Cementiri Municipal.

Es conserven, també fragmentats, en uns magatzems municipals, en una de les naus de la fàbrica Roca Umbert, els altres grups escultòrics.

Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, aquest monument va ser destruït.

L'escultura va passar a la casa Molina (seu del Museu) i quan aquesta es va enderrocar es va portar a la sala Tarafa.

L’any 1943 es fa un nou disseny de remodelació de la plaça, amb una gran plataforma d’escalinata i una creu gegantina, que es dedica a "los Caídos por Dios y por España". Després de la mort de Franco la plaça torna a ser travessada pel carrer, a fi de donar més agilitat als cotxes, més nombrosos cada dia, i la creu queda instal·lada al tros de plaça enfront del quiosc.

Uns anys més tard l’alcalde Rafael Ballús Molina ( Granollers, 1950) la va fer treure, doncs segons ell: "les creus al cementiri".
https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=167

Al Cementiri de Granollers coincideixen - com en tots els fossars – víctimes i botxins.