Reflexions d’un diletant davant d’un parell d’imatges al Cementiri de Sinera

Retratava un parell d’imatges femenines al Cementiri de Sinera, intentat descriure la sensació que em transmetien esgotava tots els sinònims, impertèrrita, flegmàtica, impassible, inalterable, impàvida, serena , incommovible, gèlida,..., lluny, molt lluny en qualsevol cas de la imatge mes icònica , de Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934).

PANTEÓ MUNDET. 1907
Escultura que representa una dona asseguda a un sepulcre amb una actitud de pensador, recolzant el seu cap a una mà. Porta un vestit amb faldilles llargues que li tapen els peus. El cap és quasi igual que l'altra estàtua del mateix Llimona que està molt a prop, els dos porten el mateix pentinat, cabells llargs amb la clenxa al mig i retirats cap el cantó on hi la mà que li serveix de sustentació. També, com l'altre, manté una mirada llunyana i distant. Aquesta, però, té una sensibilitat més forta que l'altre. El seu estat de conservació seria bo si no fos per uns foradets que té que són produïts per trets de balí

PANTEO MASSAGUER. 1922
Estàtua que representa una dona asseguda a uns graons, repenjada al sepulcre del qual forma part. És d'una gran bellesa i refinament. Quan se l'observa de costat sembla un xic desproporcionada. Construïda amb marbre blanc, dóna un aire de misticisme accentuat per la mirada extraviada i llunyana de la figura representada.

He tingut ocasió de veure i retratar algunes imatges en les que el dolor per la pèrdua és MOLT perceptible:


http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/05/el-desconsol-deulalia-fabregas-jacas.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/02/el-desconsol-del-cementiri-de-granollers.html

Al Cementiri de Sinera, i a la Vila marinera d’Arenys de Mar, els heu de incorporar a la vostra agenda de visites inajornables pe aquest any 2020.