DE LA CASA BOSSY A LA CASA CLAPÉS. UNA EXCEL·LET RETROSPECTIVA DE L’OBRA DE L’ARQUITECTE MANUEL JOAQUIM RASPALL MAYOL. GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL.

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.

El Pere Albert retratava la façana de la casa Bossy , al carrer de Santa Esperança, 6, obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937); pertany a la seva última etapa de barroquisme acadèmic, caracteritzada per un retorn a les formes barroques popularistes d'ornamentació plana.

Patrimoni Gencat ens la descriu com ; edifici entre mitgeres, que consta d'una planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants limitada per un potent ràfec suportat per mènsules. Va ser erigida amb pedra rogenca del Figaró buixardada, amb els marcs de les obertures en carreus llisos i llindars amb perfils de cimaci i cantells xamfranats. Es constat la presència de baranes del balcó així com la d'uns capitells aproximadament corintis. La part central de la façana té dos pilars de dalt a baix.

Retratava també la Casa Clapés al numero 14 de la Plaça Porxada, és obra també de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), son remarcables els forjats tipus "cop de fuet", molt característics de la primera etapa de Raspall, plena d'imaginació i exuberància.

Patrimoni Gencat la descriu com; edifici entre mitgeres, té una planta baixa i tres pisos, amb façana composta simètricament i capcer curvilini. Aquest darrer inclou una grandiosa i exagerada composició ornamental amb cintes, florons, rajoles i botons en relleu amb reflexes metàl·lics d'una gran qualitat.

En un curt espai físic tenim ocasió de gaudir de dues manifestacions d’un geni no tant reconegut com caldria, l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937)

Catalunya té moltes tasques pendents, i certament el reconeixement al geni dels arquitectes que ens deixaven edificis modernistes, noucentistes, decó,.. no demanda grans dispendis econòmics. Em pregunto si justament aquest fet obvi, atenen la baixesa moral dels nostres polítics, no és la causa d’aquest retard, que ens iguala als ulls del món – en estultícia, incultura i ineficiència- , als nostres veïns i botxins.

Des de les administracions publiques, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, MAI ES FA TOT EL QUE CALDRIA per posar en valor el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya