- A veure, Maria, com va anar tot això de que a Antist no hi va haver llum fins al 1996? Costa de creure en un poble situat a tants pocs kilòmetres de l’indret que va il·luminar per primer cop Catalunya.
- Doncs sí, mira, jo recordo de xica, molt xica, que a casa sempre hi havia una capsa de mistos sobre la taula de la sala, i per anar als diferents llocs de casa o a la era, s’agafava una llanterna. Un dia el meu pare, bé perquè estava fart de sentim plorar –perquè es veu que jo plorava molt de xica, però molt!- o perquè es va atipar de passar tanta pena de no veure-hi, se’n va anar a esbrinar com podia portar la llum al poble.
T’estic parlant del començament dels anys 40. Va anar primer a La Pobleta (de Bellvehí) perquè els de l’Arreuaire ja en feven de llum per vendre-la, però resultava massa lluny i car.
Així que va anar a parlar amb Pepe de la Mola, a la Plana (de Montrós), que era una bellíssima persona, i després d’un estira i arronsa van arribar a un tracte: Només hi hauria llum a la nit quan ell la donés, i es pagaria un tant per bombilla.
I ja de seguida es va estendre la línia de pals [de fusta] i fils.
- Per falta de mitjans, continua, a la era no se n’hi va posar, i a casa era commutada. Això vol dir que un interruptor donava llum a dos habitacions però no al mateix temps. Teníem commutats la cuina i el celler, i la sala i una habitació. O sigui que si sopavom a la cuina i s’havia d’anar al celler a buscar alguna cosa, els que sopavom estavom una estona sense llum, fins que no tornava la persona que havia marxat. I AIXÍ FEVOM I AIXÍ PASSAVOM.
- Però la llum, afegeix, portava problemes. Els pals es trencaven i ningú els reparava, ni natres per falta de medis ni el moliner perquè no li era rentable, ja que quedavom només 3 cases al poble. Amb el diners del coto, vam decidir arreglar-la, i el Vergés de Pobla (de Segur) la va renovar i posar-hi un rellotge de control, però aquell rellotge es va espatllar ben aviat, i vam tornar a quedar a les fosques de nit i de dia.
A l’any 96 van arribar uns ajuts de la Unió Europea però amb condicions, clar. El requisit principal per a obtenir-los era que al menys una persona de les que hi estaven empadronades havia d’estar cotitzant a l’Agrària. I va resultar que Modesta de Santaularia que hi visqueve encara, ho complia. El moliner va renunciar, i així va ser que vam tenir la llum a Antist.
Quan es va acabar la nova línia, es va fer una gran festa.
Tothom estava molt content. Va ser a partir d’aquest any que es van començar a arreglar totes les cases.
- Una passada Maria, sembla mentida que no més parlem de 20 anys enrere!
La Maria calla i abaixa el cap, es queda com mirant a l’infinit. Impossible saber què pensa. Aleshores, mirant-me diu:
- Un atre dia parlarem de quan van portar l’aigua al poble, si et semble.
- I tant, Maria, fet!!
Guillermina Subirà Jordana. Senterada, juny de 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario