L’HOSTAL ROIG, TESTIMONI D’UN MÓN QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. SANT SALVADOR DE TOLÓ. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ.

Rebia unes fotografies del Hostal Roig fetes pel Francesc Cardona Fonoll que m’explica que havia nascut en aquesta casa situada al terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Toló, a 1092 msnm.

Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ] el retratava l’any 1922

De l’Hostal Roig se’n ha escrit força :

http://www.cel.cat/webcami/fotograf/fotoshis/fh8.htm

http://hostals.blogspot.com/2009/12/hostal-roig-gavet-de-la-conca.html

https://quinalafem.blogspot.com/2017/02/1636-del-congost-de-lhostal-roig-o-pas.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Hostal_Roig

https://www.pallarsjussa.net/sites/default/files/triptic-hostal-roig.pdf

l’Ernest Costa i Savoia ( Bescano, el Girones , 1940 ) en feia una excel·lent descripció :

Situat estratègicament al nord de l'aspre congost del Pas Nou, que comunica la Noguera amb el Pallars Jussà, just a cavall d'aquestes dues comarques i a l’extrem llevantí del Montsec de Rúbies, un dels tres grans blocs en què es divideix aquesta serralada prepirinenca, hi trobem bastit un establiment d'anomenada: l'Hostal Roi, o Roig, aixecat al peu d'una important cabanera pallaresa i d'un antic camí medieval.
Queden enrere els il·lusionats pelegrins que, a punta de dia dels dissabtes d'estiu, s'encaminaven vers l'ermita del Sant del Bosc (Sant Salvador del Bosc), advocat del dolor, a oir missa; el bullici de les dues fires anyals; el ball de tarda al so d'un acordió el vint-i-nou de setembre; la vida que donava la gent que al bon temps hi afluïa per anar a besar les claus de sant Pere d'Aransís, en compliment d'una promesa feta per por a la ràbia; les mules, vedells i vaques que anaven o venien de la fira de Salàs; els carros; els primers automòbils; el suggeridor so de les esquelles dels animals transhumants a la primavera, quan fa molt dia, i a la tardor, quan no fa un puny de dia...

Si be els conreus continuen cultivant-se i les estances s'habiten temporalment, l'Hostal, després d'un lent decandiment, ha tancat les portes. El record, però, se serva viu a la memòria deis pastors, els quals evoquen les nits passades a la palla i, particularment, un fet que els cridava l'atenció: el singular mode que tenien de guardar els trumfos. Un tubercle que tant a l'Hostal Roig com a la rodalia constituïa la millor collita de l'any, molt preuada com llavor. Com que hauria estat difícil trobar lloc suficient on posar-los, ho resolien a l'exterior d'una manera molt traçuda i que, amb certes variants, també es troba en algunes valls pirinenques: en feien piles, com si es tractes d'una carbonera, formades per vint-i-cinc a trenta sacs de cinquanta quilos cada un, que tapaven amb boix o gleves; després, terra al damunt i encara, trosses de roure o d'alzinera a la cara nord, per protegir-los de les rigorosos gelades hivernenques. De tot això, el que mes sorprenia els pastors es que les trumfes no en sortien arrugades ni grillades.

Desprès de la victòria del sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , durant tres o quatre anys al menjador de l'Hostal Roig , el van fer servir de escola , varen concentrar els alumnes de Mata-Solana , el mas de Currolda , de Toló , i els del Hostal , eren una vintena de alumnes .

Estem confinats per convicció, us recomanen però que si sobreviviu a la pandèmia, poseu Gavet de la Conca, el Pallars jussà ,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Deplorem aquest impàs – del tot involuntari per a la ciutadania – i del que desconeixem la durada, i demanen paciència a les persones que ens havien manifestat la seva intenció d’afegir-se als Viatges a la Carta.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu, Alexander Boris de Pfeffel Johnson,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.