Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar unes fotografies del Pont de les Caixes, que forma part de la Sèquia dels Molins, que es troba al NE del municipi de Constantí, al costat del Camí de Montblanc en el punt (Costa de la Ferrota) on creua el Torrent de la Ferrota, dins la partida de l'Amatella.
No es coneix exactament l'antiguitat de l'aqüeducte, encara que una campanya d'excavació arqueològica va posar de manifest que la base del pont era inequívocament d'època romana. Amb tot, no s'han pogut recuperar prou materials ni indicis per precisar-ne la cronologia, encara que la tipologia d'una part dels paraments presenta similituds amb les documentades a Tarraco entre els segles I-II dC. En tot cas, la proximitat del pont a la vil·la romana de Centcelles (700 metres al Nord) i a la via De Italia in Hispanias (que seguia la llera del marge dret del riu Francolí), sembla indicar la presència d'algun sistema de rec i proveïment d'aigua de certa importància.
A finals de l'Antiguitat tardana, l'abandonament de les vil·les properes hauria dificultat el manteniment de l'aqüeducte. La canalització de l'aigua hauria continuat, però de forma probablement precària i marginal. A l'època medieval van construir-se molins hidràulics al llarg del recorregut de les sèquia, després del seu pas pel Pont de les Caixes, es tracta del Molí de Constantí (documentat a patir de finals del segle XV), el Molí de Reus (a partir de finals del segle XV), el Molí Paperer (a partir de començaments del segle XV), el Molinet del Mas de Mascaró (documentat del segle XVIII encara que arquitectònicament sembla indicar una cronologia de cap al segle XVI) i, finalment, el Molí de l'Horta (documentat des de mitjans del segle XII). Els tres primers molins se situen dins del terme de Constantí mentre els dos darrers ja ho són del de Tarragona. El fet que l'activitat d'aquests molins hidràulics es mantingués aproximadament fins a començaments del segle XX sembla indicar una continuïtat del Pont de les Caixes durant l'època medieval i moderna.
A nivell arquitectònic, l'aqüeducte presenta moltes modificacions al llarg del temps, que se superposen a l'antiga estructura romana. Tal com ens informen Josep Anton Remolà Vallverdú , Paloma Aliende Garcia i Josep Francesc Roig Pérez (2009), a grans trets, a l'època medieval sobre la caixa romana completament reblerta per gairebé un metre de sediments, s’erigeix una nova canal i s’obren un pas de vianants i rodat amb doble arc de punt i un arc apuntat de pas per la riera. Per tant, la diferència de cota entre el paviment de la caixa romana i el segon paviment medieval indica un recreixement aproximat d’un metre i mig. Aquesta profunda obra de remodelació hauria pogut coincidir en el temps amb la construcció del Molí de Constantí i ser obra de l'arquebisbe Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407)
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18650
En aquella època els Arquebisbes exercien un poder real, vegeu la relació entre l’Aqüeducte de les Moreques o del Llorito, i l’Arquebisbe, Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445).
http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-laqueducte-de-les-moreques-o-del-llorito-tarragona/1066637
Si sobreviviu a la pandèmia – i a l’estat de terror en que s’ha convertit la seva ‘gestió’ per part de GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA - poseu Constantí, el Tarragonès , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
El dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliava el confinament. Al mati del 31.03.2020 es comptaven 7.624 persones que han perdut la vida, i a Itàlia es registraven els primers brots de violència pública.
https://www.abc.es/sociedad/abci-graves-tensiones-italia-primeros-saqueos-supermercados-y-llamadas-rebelion-202003281411_noticia.html
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”
Mentre ens sigui possible, amb l’ajuda de tothom, anirem continuant amb les publicacions relatives al Patrimoni històric, artístic, natural,.., de Catalunya, que segons ens manifesten els nostres lectors els fa més suportable la sensació de viure en una gàbia veient com els ocells volen lliurement.
No hay comentarios:
Publicar un comentario