CRÒNICA DE VIATGE. L’AQÜEDUCTE DE LES FERRERES. TARRAGONA

 

El Juan Navazo Montero anava fins al poble d’Alforja, a la comarca del camp jussà de Tarragona.

El topònim segons el diccionari català valencià balear,  etimològicament deriva  probablement de l'àrab al-furja, ‘lloc de divertiment’ (Dozy Suppl. ii, 248), ‘mirada, perspectiva’ (Beaussier Dict. 495).

Per a l’Antoni Pujals Rebull, però,  el nom equival a “esplèndida panoràmica” que és el que veien quan arribaven al Coll d’Alforja procedents de la part del Priorat.

https://www.alforja.cat/historia/

La crònica de la visita , si s’escau la farem, en una propera publicació.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/09/esglesia-parroquial-de-sant-miquel.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/06/santuari-de-la-mare-de-deu-de.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/08/cementiri-dalforja-el-camp-jussa-de.html

S’aturava per visitar i retratar l’aqüeducte de Les Ferreres, construït pels romans per dur aigua a l'antiga Tarraco.

Fotografia. Maria Navazo Valero 

L'obra, realitzada durant el s. I aC., servia per conduir l'aigua des del riu Francolí a la ciutat i és un dels aqüeductes més ben conservats d'aquella època.

Està construït a base de carreus molt ben escairats, units en sec, sense utilitzar morter per ajuntar-los. Té dos pisos d'arcades superposades amb 11 arcs al pis inferior i 25 al superior, amb una alçada total de 27 m. i una longitud de 217.

 El canal per on circulava l'aigua és a la part superior de la construcció i conserva restes del revestiment original i de les successives reparacions que ha sofert l'aqüeducte al llarg del temps, ja que va ser utilitzat fins a les darreries del  segle XVIII.

Fotografia. Maria Navazo Valero 

Dels estudis que fins ara han estat publicats es desprèn que la conducció d'aigua s'iniciava a una cota de 92 metres sobre el nivell del mar.

 La captació de l'aigua del riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte, situat entre els pobles del Rourell i Puigdelfí, i seguia baixant més o menys paral·lelament al riu de forma sensiblement rectilínia fins a l'alçada del pont del Codony. Després el seu traçat era força irregular, resseguint les corbes de nivell i salvant el barranc dels Arcs mitjançant l’aqüeducte de Les Ferreres .

Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de l’Àngel fins a gairebé l'entrada a la ciutat, enllaçant amb les restes de canalització que encara es poden veure a tocar amb l'avinguda de Catalunya. Aquí l'aigua es recollia i depurava en un gran dipòsit (castellum aquae), després es distribuïa, a la zona residencial de Tàrraco, mitjançant una xarxa de canonades de plom.

Ens agradaria rebre imatges a l’email castellardiari@gmail.com  de la resclosa de la anomenada Torre del Comte, i si fos possible de les restes visibles del recorregut de l’aigua, almenys fins a  l’aqüeducte de Les Ferreres .

https://web.archive.org/web/20100926233215/http://www.tarracowiki.cat/wiki/Pont_del_Diable

A Tarragona coneixem almenys una persona que ho pot fer 

De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques.