El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia
de l’actual edifici del Santuari de la Mare
de Déu de Canolich, que data de principis del segle XX; hi ha referències que
indiquen que el lloc de Canòlich però, ja existia en època medieval (1176).
Tanmateix, el Manual Digest de les
Valls Neutras de Andorra (1745 - Compilació de la història, el govern i els usos
i costums d’Andorra, obra de l'Antoni Fiter i Rossell (Ordino, 6 de maig de
1706 – Barcelona, 28 d'octubre de 1748), fa esment de “Na. Sra. de Canòlich”
com un dels tres principals santuaris de les valls d’Andorra, juntament amb
Meritxell (Canillo) i Sant Antoni de la Grella (La Massana).
Tot apunta que l’actual santuari de Canòlich es va aixecar sobre els
ciments d’una antiga construcció romànica, ja que la imatge de la Verge
correspon al segle XII.
Aquesta talla romànica va ser coronada pel Vaticà l’any 1999 i actualment
es troba a l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà, a la vila de Sant
Julià de Lòria.
El santuari conserva un retaule barroc del segle XVIII i uns murals de
ceràmica, obra de l’artista Sergi Mas
https://visitandorra.com/ca/cultura/santuari-de-canolich/
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Aneu a Andorra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario