El Vicent Miralles Tortes pública
una fotografia del dit Pont de Riutort , poble del terme comunal de
Puigbalador, a la comarca del Capcir, de la mal dita Catalunya del Nord.
Recordem que d’ençà de l’anomenat des del REINO DE ESPAÑA, tractat dels
Pirineus, l’aleshores REINO DE FRANCIA, ara REPÚBLICA FRANCESA excel·lia en l’aplicació
de càstigs als catalans que persistien en mantenir la seva llengua i la seva
cultura.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/histories-del-bon-deu.html
Tots els que participaven en aquelles accions criminals estan maleïts davant
de Déu.
L’André Bonnery ( 1938 )
escriu del Pont de Riutort (Puigbalador)
a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2525501.xml
El pont consta d’una bella arcada de mig punt. Els paraments exteriors de
l’arc són constituïts per dovelles estretes de pedra tallada matusserament. La
volta és feta amb carreus petits negats en el morter de calç.
L’obertura de l’arcada és de 4, 50 metres a la base i la seva alçària des del nivell de
l’aigua fins al cim de la volta no excedeix els 2, 60 metres . L’amplària del
sòl és exactament de 2 metres .
En una època més tardana s’afegiren a banda i banda de la calçada, en cada
riba, uns murs de 0, 60 m de gruix, fets de pedres irregulars disposades en
filades desiguals. Portaven parapets. L’objectiu d’aquestes construccions era
la creació de suports destinats a rebre bigues o taulons gruixuts per a
augmentar l’amplada del pont. Alhora hom ho aprofità per edificar baranes de
fusta.
Aquest arranjament posterior del pont data de l’època de l’annexió de
l’Alta Cerdanya i el Capcir a França, arran del tractat dels Pirineus (1659).
És difícil la datació dels ponts de l’edat mitjana quan manquen textos que
els documentin, perquè les tècniques de construcció es perpetuaren de manera
quasi invariable durant segles.
Tanmateix, per les seves característiques arquitectòniques, es pot pensar,
amb totes les reserves, que el pont de Riutort pertany al període que comprèn
aquesta obra.
El pont formava part de la via Redensis o camí de França, l’antic camí que
unia Carcassona i Llívia, el traçat de la qual es reconeix encara perfectament
al Capcir des del coll de les Ares. La via Redensis degué renovar-se entre el
segle XI i el segle XIII, coincidint amb el moment en què el Capcir va conèixer
un gran creixement econòmic i demogràfic, acompanyat d’un increment dels
intercanvis, i esdevingué objecte de rivalitats entre els comtats veïns.
El pont de Riutort podria ésser el testimoni de l’arranjamemt del camí en
aquest període.
Els anys 1680 i 1681 aquest camí fou restaurat i millorat per a permetre el
pas de les tropes franceses cap a les terres conquerides i annexades després
del tractat dels Pirineus, particularment cap a la ciutadella que Lluís XIV
projectava construir a Montlluís.
Reclameu a la República Francesa el retorn de les terres catalanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario