Anava a la XX trobada Country de Moià, que una vegada més va ser un èxit, i
saludava amics de Barcelona, als que interpel·lava per la seva presència, en
dies de Festa Major de la seva ciutat, i em deien que a banda de que els agrada
els country, i Moià, volien marxar de
l’espiral d’actes incívics, promoguts per brètols, vàndals, filonazis,
feixistes. cleptofeixistes, talibans i altres delinqüents comuns.
Advertia que està habitada la casa del Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863
- Barcelona, 14 de juliol de 1933) tenor català wagnerià per excel·lència, que va esdevenir una de les figures operístiques
catalanes més internacionals gràcies a les seves interpretacions de les òperes
de Wagner.
Moià, que aconseguia eixugar el dèficit pressupostari del Consistori, té un deute permanent amb aquest fill insigne.
Patrimoni Gencat parla de “Conjunt arquitectònic” , quan fa referencia a
aquestes tres cases que pertanyien al tenor Francesc Vinyes.
La de l'extrem dret té un interessant voladís sobre teulada.
La de l'extrem esquerre és una torre feta de pedra amb esgrafiats en les
llindes de les finestres i balcó també de pedra aixecat damunt de mènsules amb
volutes. Portal senzill i torre aixecada al costat amb terrassa a la part
superior.
Els jardins contenen diversos elements interessants. Sobretot cal destacar
el colomar d'estil modernista que té una torreta adossada i els teulats amb
ceràmica vidriada. Té molts elements de ferro forjat, destacant les finestres
amb ornamentació floral. Combina maó amb arrebossat.
Envoltant el jardí queden restes d'una barana amb formes corbes, de
trencadís de ceràmica que alterna rajoles amb tons marronosos i blancs.
Finalment hi ha un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb
personatges o elements d'òperes de Wagner que el tenor Viñas havia representat.
El jardí de la casa del tenor Viñas
fou dissenyat als voltants de 1900 i va conèixer una remodelació els anys
1956-60, promoguda per Jacint Vilardell Permanyer [Barcelona 1894 – 1967],
gendre del tenor.
Del primer jardí, queden restes de la barana, les capelletes (ambdues atribuïdes
a Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix
Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) i el colomar
(atribuït a Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 –
Barcelona, 23 de desembre de 1956) .
Amb la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de
nous, com el grup escultòric ja esmentat.
Com és mal costum, cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquests edificis, dels que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com
Havíem incorporat – a manera de clàusula d’ estil – una reflexió ; furtar
la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una
obra, qualificada – o que s’hauria de qualificar - com Bé cultural, és una més de les formes de
“ dessolar la terra” que s’enginyaven
els enemics de Catalunya.
Algú ho havia de dir, oi?
No hay comentarios:
Publicar un comentario