La feina dels fotògrafs
del Fons Estudi de la Masia Catalana, amb
l’excepció d’un parell d’imatges de Batea, fou destruïda per la dictadura franquista.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/terra%20alta
No així, la del Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix
Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), que ens
deixava un valuosíssim testimoni de l’església parroquial de Gandesa, advocada
a l’Assumpció de la Marededéu:
Altar de la Mare
de Déu del Roser a l' interior de l'església de Gandesa
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7188/rec/2
Sant Crist a l'
interior de l'església de Gandesa
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7069/rec/13
Portalada de
l'església de Gandesa
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7244/rec/12
Detall de la
portalada de l'església de Gandesa
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7273/rec/6
Detall de la
portalada de l'església de Gandesa amb un grup de nens
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7168/rec/7
Vista interior i
altar major de l'església de Gandesa
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7197/rec/19
Vista lateral de l' absis de l'església de Gandesa
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7160/rec/20
Llegia a Patrimoni Gencat; ¡en aquesta església
tingué lloc el casament del primogènit del Rei Jaume II , Jaime de Aragón (1296-1334) amb la Infanta de Castella Elionor, filla de
Ferran IV. Tanmateix, l'infant, delerós de prendre els ordres sagrats, va voler
renunciar-hi, fins al punt que va fugir d'amagat en el transcurs de la
cerimònia nupcial que se celebrava a Gandesa, el 18 d'octubre de 1319. El fet
va desplaure força a la cort castellana.
Sobre la part de
l'actual ampliació barroca hi va ser el fossar.
El fet més impactant fou la destrucció el 1936
de l'absis romànic, que es va veure
retallat per fer el carrer més ample; tanmateix, en gran part encara es va
salvar, i el "tall" és ocupat avui per una gran vidriera.
El deteriorament
progressiu de la porta barroca és degut a l'efecte de l'aigua mal recollida de
la coberta. Una de les capelles laterals està ocupada per l'altar de la capella
de la casa Liori.
L'altar major és
obra de Nicolás Ortiz d'Ascó. Ens agradarà tenir noticia de la seva peripècia vital,
i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com
De la portada cal esmentar la seva porta original, que fou cremada en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la I República, hom diu que era juntament amb la d'Agramunt, un dels millors exemplars a Catalunya de llaçaria ornamental sobreposada a les taules, obra dels fusters mudèjars.
Durant la batalla de l'Ebre, dalt del campanar s'hi va instal·lar un observatori i una metralladora.
El campanar va patir nombrosos impactes d'artilleria, encara molt visibles
.jpeg)
Fotografia. Josep Giribet Torrelles
%20interir.jpeg)
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario