Lluís Vila i
d'Abadal (Vic, Osona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937), retratava ,
Vista general de Sant Llorenç, a Vic amb camps de conreu a primer terme. Osona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1407/rec/26
Aquesta és sens
dubte la única imatge coneguda de l’església de Sant Llorenç de Boada (Vic) que
es trobava al cantó de ponent de la ciutat de Vic, al veïnat del Graell, i donà
nom a un mas i al molí de Sant Llorenç.
El nom de Boada
es perdé fa segles.
Aquesta capella
l’any 1100 fou cedida al monestir de l’Estany pels canonges Guislabert Guibert
i el seu germà Ramon Guibert.
Es tractava d’un
bonic edifici romànic del segle XI, que fou volat l’any 1939, al final de la contesa
bèl·lica que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel
general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i que
la historiografia feixista denominarà “ guerra civil”, i fins algun sector de l’Església
nacionalcatòlica ,” cruzada “.
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20071124/actuacion-arqueologica-vic-paraliza-obras-5494801
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que Sant Llorenç i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazis, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Jo ja fa anys que segueixo l'estela d'en Rafael Patxot. Tinc més de 6000 masies fotografiades i documentades, unes 500 esglésies, uns 100 castells i milers de fotografies de l'arquitectura rural catalana i el mon rural català.
ResponderEliminar