IN MEMORIAM. DE LA VILA LLORETO I DEL LLORET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA SELVA

 

L’Emili Martínez Passapera (1876-1964), retratava Platja Gran de Lloret de Mar amb barques avarades a la sorra i pescadors en primer terme. En segon terme la torre residencial "Vila Lloreto" i cases de pescadors. 

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/59315/Platja+de+Lloret+de+Mar+i+la+torre+%22Vila+Loreto%22

Vil·la Loreto Any de construcció: 1917

Promotor: Pere Mataró i Mataró

Mestre d’obres: Valentí Soliguer i Pujol

 https://www.lloret.cat/pandora/pdf.raw?query=id:0000012167&page=42&lang=en&view=global

https://www.riarte.es/bitstream/handle/20.500.12251/1358/La%20Punxa%20055.%202018.%20pp.%2033-37.%20Les%20construccions%20dels%20indians%20a%20Lloret%20de%20Mart.pdf?sequence=1

Nuestra Senyora de la Especulación Urbanistica, esdevenia la veritable Patrona de Lloret de Mar, i de bona del nostre litoral.

El canvi climàtic s’endú ja quasi a velocitat exponencial les platges i passejos marítims i a no trigar veurem desaparèixer bona part dels edificis residencials de primera línia de mar.

«Es vessen més llàgrimes per pregàries ateses que per les no ateses»; és a dir, que  ens cal pensar amb tranquil·litat  i perspectiva allò que demanem, perquè com  els ha succeït  als que volien fer fortuna urbanitzant  a tort i dret , quan els ho han concedit , constaten que això comportarà a curt termini,  grandíssims problemes per a ells mateixos, els seus descendents i la resta de persones que  viuen al món.

 Qui tingui orelles per escoltar, que escolti !

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.