El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1922, Vista de la Font Vella de
Gandesa, la Terra Alta. Tarragona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7174/rec/60
La “ gent guapa” parla i no acaba de la IA “ intel·ligència artificial”,
dissortadament des de fa segles el criteri per escollir als que prenen
decisions al REINO és “ l’estultícia
natural” , oi?
Pels anys 70 del segle XX, encara
se’n veien les restes dels safarejos i els arcs de la construcció que
posteriors riuades se l’acabaren enduen barranc avall.
A l’obra de l’asfaltat del camí de
Gandesa a Batea, a principis d’aquest segle, malauradament el nivell es va
pujar uns 80 centímetres, rebaixant la gola del pont i colgant la meitat de
l’estructura de la font per un tub de desguàs que desemboca a uns 80 metres
riera avall.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Si vius en un indret on tenen una
llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la,
defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario