El Josep Llaudó Majoral (Olopte, Cerdanya, 4 d'octubre de 1923 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 d'abril de 1984) retratava l’any 1967, Façana i mur exterior de la Casa de Sant Miquel. Deshabitada. Alàs i Cerc. L’Urgell sobirà. Vegueria dels Pirineus
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5924/rec/2
La retratava A.
Moras, l’Antonio Moras Navarro, eminent fotògraf del Patrimoni històric q.e.p.d
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15452
L'Urgell sobirà, Catalunya, tenen pendent fer un reconeixement públic a l'excel·lent tasca que duia a terme l’Antonio Moras Navarro. Queda escrit.
Existeix encara,
la retratava el 18 Març de 2013, Ferran
Llorens
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Capella_de_Sant_Miquel_%28Al%C3%A0s_i_Cerc%29_-_1.jpg
No podia accedir al Catàleg de Masies d'Alàs i Cercs. Hi ha - cada vegada més - especialistes en complicar les coses senzilles, oi?.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-mas-de-sant-miquel-alas-i-cerc
Recordem obiter dicta allò que es recull a :
Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.
Artículo 25, 2, a) Urbanismo: planeamiento, gestión, ejecución y disciplina urbanística. Protección y gestión del Patrimonio histórico. Promoción y gestión de la vivienda de protección pública con criterios de sostenibilidad financiera. Conservación y rehabilitación de la edificación
Mutatis mutandis però, en no establir-se cap sanció per incompliment , s’entén d’aplicació l’article 26 en els terme que cantava la Trinca
https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser
va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré
de forma políticament correcta – un desastre.
Si vius en un indret on tenen una llengua
pròpia, aprèn-la, enraona-la,
defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario