LA CASA SEBASTIÀ BOSCH SALA DEL PASSEIG DE LA GARRIGA

Ni una línia de la peripècia vital del promotor de la casa, que ho era també de la casa de núm. 48, del carrer de Ramon Pascual, d’aquesta Vila.

La descripció ens diu que l’edifici sintetitza els trets típics de l'estil modernista de Raspall: vitralls, trencadís en els ampits i balcons, forja, esgrafiat amb cintes.

Al patí – on no podíem accedir - hi ha una font de trencadís com la que havia fet a l'Alqueria Cloelia, a Cardedeu.

La data de la façana (1916) és la d'acabament.

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937) va ser un més que notable arquitecte, i expressions com ‘ territori Raspall’ volen reconèixer-ho.

Ens dol però aquest ‘culte idolàtric‘ que justifica – quan no condiciona - l’absoluta trivialització de la documentació dels seus treballs.

http://lagarriga.proxarxa.net/toponim.php?top=51
http://lagarriga.proxarxa.net/toponim.php?top=71

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA ‘DESCONEGUDA’ DEL PASSEIG DE LA GARRIGA / VILLA TRIANON

No trobava cap dada de l’autor de la casa de numero 79 del Passeig de la Garriga.

En algun lloc se li ‘encoloma’ a Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877[1] - la Garriga, 15 de setembre de 1937)

Amb la denominació ‘Casa Isidre Riera’ de l’any 1910, situada al Passeig de la Garriga, i afegeix ‘Sense documentació’
El promotor era l’ Isidre Riera i Madolell ( 1876-1951 ) ?.

No en diu ni gall, ni gallina la pàgina http://lagarriga.proxarxa.net/

A la fitxa de patrimoni ( sense imatge) trobem :

VILLA TRIANON - CASA PABLO SEITÚN

Edifici civil. Vivenda unifamiliar aïllada. Consta de soterrani, planta baixa i golfa. Assentada damunt un sòcol de maçoneria de carreu. Les obertures són rectangulars, totes amb jardineres a l'ampit. El ràfec de coberta està suportat per unes carteles de fusta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixava un comentari ; la casa desconeguda és la Villa Trianon de l'arquitecte Antoni Pons Domínguez (Barcelona, 1884 + 1978) , de l'any 1925

MAS SANT ANTONIO DE CUNIT. EL PENEDÈS JUSSÀ.

Hi ha força informació d’aquest mas que aixecava com a promotor als anys 1830 l’ Isidro Marqués Riba – ens agradarà rebre informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte .- l’hereu, Manuel Marqués Puig, farà aixecar la torre per poder veure la casa des del tren - ens agradarà rebre informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte- , serà la seva filla Pilar Marqués Soler, casada amb Francisco de Paula Bultó Sert, que aixecarà la Capella, de la que no s’esmenta l’advocació – ho demanarem a l’Arxiu Gavin, del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera-

La casa va ser reformada l’any 1901 - ens agradarà rebre informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte- . La descripció tècnica ens diu que té una estructura de tres cossos, el central de tres plantes i els laterals de dues, amb una característica torre de planta quadrada coronada amb una galeria oberta amb teulat a quatre aigües. El portal és d'arc escarser. El pis principal té un balcó amb barana de ferro, mentre que les golfes s'obren amb una finestra geminada flanquejada per dos ulls de bou. Presideix la façana un capcer on hi ha
un rellotge de sol amb la inscripció 1901.

És propietat de la família Bultó, que ha estat dolorosament d’actualitat per la pèrdua de l’Álvaro Bultó i Sagnier (Barcelona, 11 de juny de 1962 – Lauterbrunnen, Cantó de Berna, 23 d'agost de 2013)

Llegia que durant el conflicte bèl•lic que es suscitava per l’Alzamiento, ¡ va ser hospital, i en la seva façana posterior es veuen - encara - marques d'artilleria llançada cap a la casa.

La casa va acollir al rei Leopold III de Bèlgica durant un període de diversos mesos després de la seva abdicació; Baldui I jurava la Constitució Belga el 17 de juliol de 1951.

Confiem en aclarir - com no ha estat possible encara a la finca propera del Mas del Pla - l’advocació de la Capella de la casa.

http://www.masiasanantonio.com/historia/

ESTRASBURG, LA CONSCIÈNCIA DEL REINO DE ESPAÑA

Llegia la noticia – que no encara el text íntegre de la Sentència del Tribunal d'Estrasburg - que aquest ha anul•lat aquest dilluns la doctrina Parot que l'estat espanyol imposava sobre els presos d'ETA per prolongar la seva reclusió en presó.

La decisió, que és definitiva i no pot ser objecte de recurs, demana –per 16 vots contra un– l'excarceració de la membre d'ETA Inés del Río Prada i afirma per unanimitat que Espanya ha vulnerat l'article 5.1 – dret a la llibertat i a la seguretat – i també – per 15 vots contra dos– l'article 7 – no hi ha pena sense llei – del Conveni Europeu de Drets Humans

Això, ara o un futur obligarà a excarcerar presos ‘politics’ i a indemnitzar-los , entenem que les compensacions econòmiques i/o indemnitzacions s’han de fer amb càrrec als comptes particulars dels jutges i/o dels Partits politics que els forçaven a prendre una decisió ‘política’.

Que no ho paguin també, com la ‘festa financera’ o la ‘corrupció tradicional’ els ciutadans amb la seva salut, la seva educació, la seva feina, la seva vivenda, la seva dignitat, la seva ... fora un despropòsit, oi ?.

El segon feixisme establia la retroactivitat de lleis com la que prohibia el Divorci , això va comportar un gran dolor a moltes persones, que fins van haver de marxar per evitar una’ convivència forçada, en nom de Déu ‘.

La UE – amb força retard – es converteix en la consciència ‘democràtica’ del REINO DE ESPAÑA.

Veurem si el límit com en el cas de Shylock del ‘ Mercader de Venècia ‘ de Shakespeare es ‘fer sang’.

QUINA ERA L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DEL CASTELL DE LA MUGA DE BELLVEI ?

Davant la imatge de 1929 tenia clar que la casa disposava d’aquest ‘equipament’ .

I més si tenim en compte que el mal dit Castell , s’edificava al lloc on hi havia el dit ‘Mas de la Muga’, al cim del turó d’aquest nom, documentat ja al segle XI, que tenia la consideració de Quadra, en la llengua catalana en molts de casos el topònim Quadra designa petits nuclis de població.

Ítem més, la identitat de forma del nostre topònim Muga amb el basc muga ‘límit’, ‘molló’, dona ales a la hipòtesis d’un anterior poblament per part dels sarrains. En els indrets recuperats als musulmans s’acostumaven a aixecar capelles i/o ermites dedicades a Santa Maria, i més rarament a l’Arcàngel Sant Miquel.

L’any 1.531 era Senyor de la Quadra de la Muga, CRISTÒFOL D'ICART I DE VILAREGUT també Batlle General de Catalunya, casat amb Isabel d'Agustí, senyora de Cubelles.

L’any 1.605 el senyoriu pertanyia a Dionísia d'Aguilar, Baronesa de Castellet.

L’any 1.683, el senyor era Andreu de Reard i d’Icard, baró de Torredembarra i de Castellet, senyor de Gallifa, Montanyans i l’Arboç, casat amb Marià de Xammar o Xetmar , que esdevindrà hereu de la casa dels Queralt, i comte de Santa Coloma, se’l coneixerà com ANDREU DE QUERALT.

La relació amb el comtat de Santa Coloma , es mantindrà fins l’any 1835 amb la fi de les senyories.

Des dels diferents MINISTERIOS DE INCULTURA Y ODIO RACIAL s’ha fet una excel•lent feina pel que fa a la destrucció no tant sols del patrimoni – per inacció - sinó fins la mateixa ‘història’ que o no s’ha documentat , o s’ha fet de forma deliberament maldestra.

En aquesta tasca ‘miserable’ no podem oblidar-nos de la col•laboració - molt activa - d’alguns estaments de l’església catòlica, que atorgaven al sàtrapa, reconeixements, distincions i privilegis, que només a Déu son reservats.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA DE LA TORRE DE LA LLEBRE. RUBÍ. EL VALLÈS JUSSÀ.

L’Antoni Calvo Uribe publicava les imatges d’aquesta ermita – que considero una troballa – i de la que no sen fa esment en el mal dit Catàleg de Patrimoni de Rubi.
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10201311533244478&set=pcb.534149559996160&type=1&theater

Ho enviarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya – Arxiu Gavin – valuosíssima institució, sense parió ni comparança – encara - en la majoria de Països ‘civilitzats’.

Extractava de la informació de la finca principal :

L'ermita, que ja existia l'any 1659, segons documents de l'arxiu de la parròquia de Valldoreix, està emplaçada davant mateix de la casa de pagès i sota l'advocació de la Immaculada Concepció, avui, i en temps passats era dedicada al Sant Crist.

L'any 1724, l'il•lustre doctor Alemany, arxidiaca i canonge de Tarragona, amb permís del bisbe de Barcelona, Andrés de Orbe y Larreategui (1720 - 1725)- del que enlloc se’n explica ni gall ni gallina - va batejar en aquesta capella un fill del propietari, senyor Trullàs.

L'any 1781 s'hi construí el nou altar i s'hi col•locaren les imatges de la verge Immaculada, dels Dolors i de sant Antoni de Pàdua.

Al segle XIX, la masia i les terres foren annexionades al terme i parròquia de Rubí.

Devia patir alguns desperfectes en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya, perquè l’'any 1944 té lloc la cerimònia de la restitució de la capella al culte amb la restauració dels altars.

S’explica que en un forat de la paret es conserva una petita imatge de la Immaculada trobada dins la mateixa, que no aconsegueixo veure en cap de les fotografies.

Recordo que em deia una amiga de Rubí, allò tant clàssic de ‘ aquí no hi ha res interessant’.

Esperarem la resposta de l’Arxiu Gavin, del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, per valorar en el seus justos termes, la ‘troballa’ de l’Antoni Calvo Uribe

Trobava una fotografia [ca. 1927] Façana de l'oratori i porxo amb carros de Torre de la Llebre

A l’Autor se’l identifica com ‘Marí, Eduard’ , ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs

Antonio Mora Vergés

BALLADA D’AMOR A CASTELLAR DEL VALLÈS

Anàvem al sopar que un grup de socis de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, de Castellar del Vallès, organitzaven a la Sala Blava de l’Espai Tolrà, el divendres 18.10.2013 , amb la col•laboració de diversos grups d’afeccionats al Ball.

L’Actual se’n havia fet ressò en la seva edició setmanal, però no ho sabíem veure a la Forja.

L’acte començava amb les següents actuacions :

Country Castellar I

Tot Ballant

Pas de Ball

Country Castellar II

Pas de Ball

Tot Ballant

Country Castellar III

Pas de Ball

Tot Ballant

Country Palau-Solità i Plegamans

Al sopar s’aplegaven 150 persones, quantitat que si posem en relació amb el cens de la Vila a 31.12.2012 , 23.363 habitants, i amb la finalitat de l’acte, reflexa una ‘ punxada solidaria’ que caldrà analitzar si té únicament relació amb la fortíssima crisis econòmica que pateix Catalunya.

La festa continuaria fins les primeres hores de dissabte; hi hauria temps per sortejar diversos bens i serveis cedits per l’ocasió des del comerç castellarenc, i per que uns i altres ballessin junts.

Ens acomiadàvem amb la clàssica sensació agredolça que ens deixen els ‘moments bons’, que sabem podien haver estat ‘més bons’.

Us deixo un enllaç a la Fundació Carreras.http://www.fcarreras.org/ca/