I més si tenim en compte que el mal dit Castell , s’edificava al lloc on hi havia el dit ‘Mas de la Muga’, al cim del turó d’aquest nom, documentat ja al segle XI, que tenia la consideració de Quadra, en la llengua catalana en molts de casos el topònim Quadra designa petits nuclis de població.
Ítem més, la identitat de forma del nostre topònim Muga amb el basc muga ‘límit’, ‘molló’, dona ales a la hipòtesis d’un anterior poblament per part dels sarrains. En els indrets recuperats als musulmans s’acostumaven a aixecar capelles i/o ermites dedicades a Santa Maria, i més rarament a l’Arcàngel Sant Miquel.
L’any 1.531 era Senyor de la Quadra de la Muga, CRISTÒFOL D'ICART I DE VILAREGUT també Batlle General de Catalunya, casat amb Isabel d'Agustí, senyora de Cubelles.
L’any 1.605 el senyoriu pertanyia a Dionísia d'Aguilar, Baronesa de Castellet.
L’any 1.683, el senyor era Andreu de Reard i d’Icard, baró de Torredembarra i de Castellet, senyor de Gallifa, Montanyans i l’Arboç, casat amb Marià de Xammar o Xetmar , que esdevindrà hereu de la casa dels Queralt, i comte de Santa Coloma, se’l coneixerà com ANDREU DE QUERALT.
La relació amb el comtat de Santa Coloma , es mantindrà fins l’any 1835 amb la fi de les senyories.
Des dels diferents MINISTERIOS DE INCULTURA Y ODIO RACIAL s’ha fet una excel•lent feina pel que fa a la destrucció no tant sols del patrimoni – per inacció - sinó fins la mateixa ‘història’ que o no s’ha documentat , o s’ha fet de forma deliberament maldestra.
En aquesta tasca ‘miserable’ no podem oblidar-nos de la col•laboració - molt activa - d’alguns estaments de l’església catòlica, que atorgaven al sàtrapa, reconeixements, distincions i privilegis, que només a Déu son reservats.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario