Amb aquesta informació – que premonitoriament em feia accelerar els batecs del cor – pujàvem fins a ‘ la casa nova de Sant Salvador’ , no confondre amb Sant Salvador Nou, on s’acomplien les meves previsions més negatives.
D’aquella descripció que en feia el Mapa de Patrimoni ; Capella de petites dimensions formada per una sola nau, sense absis, amb una porta adintellada oberta a ponent i que conserva restes d'un porxo, desaparegut arran de l'incendi de 1994; aquesta porta i una finestra, oberta a migdia, d'una sola esqueixada i arc rebaixat, són les úniques obertures de l'esglesiola. L'aparell és compost per simples carreuades de pedra sorrenca irregulars unides amb morter de calç, amb restes d’ enlluït de tonalitat groguenca.
La capella es cobreix amb una teulada de dues vessants, amb ràfec de filera doble de rajols plans i teula girada, que aixopluga una volta de canó de mig punt enlluïda amb tres capes de pintura, testimoni de les contínues refaccions.
El paviment interior es format per cairons ceràmics de 20x20 cm. La sagristia, separada de la nau per un tampanell, està situada darrera el presbiteri.
El mur que fa de retaule presenta una senzilla decoració amb el tema de la Transfiguració de Moisés segons el profeta Elies.
A l'interior de la capella es conserven alguns ex-vots de fusta pintada.
No en queda res, o poca cosa, el sostre de la sagristia ha cedit, i l’interior està en un estat que malgrat es pot descriure, m’abstindré de fer-ho per caritat cristiana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario