Ens aturàvem davant del Cementiri d’Olost el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, el trobàvem tancat i barrat, i em limitava a retratar des de la distancia la Capella de Sant Crist. L’advocació me la confirmarà posteriorment el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
El cementiri es traslladava a darreries del segle XIX en virtut de la Llei que argumentant motius de salut pública, removia TOTS ELS MORTS del REINO DE ESPAÑA, perquè els ‘VIUS’ DE SEMPRE, continuessin gaudint de l’existència amb l’esquena dreta.
No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte, i possiblement també de la Capella del Sant Crist.
Curiosament l'escut d'Olost – signat per Walt Disney, i aprovat el 22 de setembre de 1983 i – diuen que representa diversos elements que reflecteixen la història del poble: l'església parroquial de Santa Maria (que en la seva imatge data de darreries del XVIII ), i el lleó de gules sobre camper d'argent provinent de les armes dels Peguera (senyors del castell local des de 1230), no podien faltar – hagués estat un pecat imperdonable - els quatre pals de Catalunya que simbolitzen la jurisdicció dels comtes reis sobre el poble.
Quan parlava amb alguns olostencs em comentaven que allò dels Peguera ( el lleó de gules ) no els feia ni fred ni calor.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario