ALS HEROIS DE SABADELL

El passat dia 3 d’octubre el Rebost Solidari va rebre de mans de l’alcalde de Sabadell un important premi com a reconeixement per la seva valuosa activitat social, decisiva en moments de depressió com els que la nostra ciutat viu. El Rebost compta amb la col•laboració molt activa de 26 entitats, religioses i laiques, que, amb més de 250 voluntaris, es dediquen principalment a la distribució d’aliments a famílies necessitades de Sabadell, però també reben donatius i participen en les ja conegudes campanyes a l’entrada dels supermercats. També amb el suport, considerable, de l’Ajuntament. El magatzem del Rebost es nodreix sobre tot de les aportacions provinents de programes d’ajut alimentari de la Unió Europea, de la Fundació Banc dels Aliments, i en menor mesura, però creixent, dels donatius i campanyes abans esmentades.

Segons fonts del propi Rebost, l’any 2010 se’n van beneficiar 750 famílies; el 2011, 1.695; el 2012, prop de 2.100, i la previsió per a tot l’any 2013 és d’unes 3.000 famílies registrades als serveis socials municipals. La distribució, com s’ha dit, es fa a les entitats que col•laboren amb el Rebost: parròquies, oenagés, associacions ciutadanes i d’altres. Si, tirant pel cap baix, calculem unes quatre persones de mitjana per família, resulta que avui en dia a Sabadell unes 12.000 persones s’han de refiar per completar totalment o parcialment la seva alimentació del Rebost Solidari. I què passa amb els pobres no registrats als serveis socials i que en teoria no tenen accés al manà del Rebost? Aquests viuen en una mena de fosc llimbs vedat a la mirada del comú dels mortals. I amb els 200 casos detectats de menors amb insuficiències alimentàries quan, fora del sistema de protecció i suport que es presta des de les escoles, es troben a casa seva?.

Més enllà de discursos utòpics o triomfalistes per part dels qui ostenten el poder econòmic o polític a Catalunya i a Espanya, la crua realitat és que a la meva ciutat, a Sabadell, actualment un 6% de la població passa gana en major o menor mesura, fet que probablement no es donava des de l’època en què hi havia gent vivint a les coves prop del riu, quan el qui firma aquest article encara anava al parvulari. Els miserables d’abans i els desheretats d’avui constitueixen una legió de veritables màrtirs dels quals la història no parla. Potser caldrà fer-ne una beatificació laica amb l’erecció d’un monument al centre del jardí esplendorós que algun dia tornarà a donar llustre a la nova Plaça Major: “Sabadell als herois de totes les crisis”.

Antoni Ibáñez-Olivares