De la primitiva església dedicada a Sant Pau de Narbona, no se’n tenen referències documentals anteriors a l’any 1300, si bé es tenen notícies d'aquest lloc i del castell de Pomar des de l'any 1101. Era sufragània de Santa Maria de Montlleó, i va pertànyer al bisbat de Vic fins l'any 1957, en que passava al de Solsona.
Llegia que per la precarietat de la construcció, es van treure les campanes fa uns quaranta anys; l'una es va vendre i l'altra encara es conserva a la nova capella.
La descripció tècnica ens diu ; Edifici notablement degradat, adossat a construccions precàries, i presenta planta rectangular, d'una sola nau i absis quadrat. A la seva façana principal hi trobem la porta d'accés amb estructura d'arc de mig punt. Destaquem, però, les estretes obertures situades per damunt de la porta d'entrada, concretament la que està situada sobre d'aquesta i presenta una estructura cruciforme amb forma de creu llatina capçada per un arc monolític treballat amb un carreu de pedra del país.
La façana està coronada per un campanar d'espadanya de doble ull. Al mur esquerra hi trobem una porta d'arc de mig punt adovellat, i dins de l'església, als seus peus hi havia un cor elevat, sustentat per una volta de creueria amb clau esculpida amb motius vegetals.
De l'interior de l’edifici – que està sent objecte de restauració - constatem la recuperació de l’absis, i de l’exterior tenim ocasió de comprovar que s’estan fent servir materials moderns per refer la coberta.
Annexionat al tram esquerra de la façana principal, hi trobem l'estructura d'un portal d'arc de mig punt i coronat per un altre campanar d'espadanya de doble ull. Aquesta estructura forma part de l'església, alhora que, en origen, es tracta del primitiu portal d'accés a la vila medieval de Pomar.
L'obra presenta un parament exterior de pedra local amb rejunt de morter, sobre el qual s'evidencien restes d'un fi arrebossat estovat, en alguns sectors de la seva façana principal.
L’advocació de Sant Pau de Narbona, reforça la tesis de la presència de les tropes franques en aquests territoris, en ajuda dels comtes catalans, per recuperar el domini sobre les terres, ocupades pels sarrains.
Queda molt per a fer, el fetd’haver començat ens omple d’esperança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario