Espot és una població antiga ( ja se l'anomena a l'Acta de La Seu d'Urgell del 839 amb el nom d'Espotu)i està dividida en dos barris, a l’esquerra Espot Solau o de Dalt, i el de la dreta, a migdia, Espot Obago, entre els quals passa l'Escrita, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, salvat per un encisador pont, del que no hi ha gaire informació. Quan al topònim en la tesis que defensa entre altres Joan Coromines , és un diminutiu del llatí
spongia, que descriuria una característica dominant al terme;
“roca de molts alvèols o pedra tosca porosa” , com en el cas de
l’Espunyola a la comarca del Berguedà jussà.
Li podem suposar doncs un orgien romànic al pont d'un sol arc, tot de pedra i amb esquena d'ase, que retratava el Sergi Campas Canalias, amb qui tenim els del coneixercatalunya.blogspot.com un deute pendent que voldríem ‘regularitzar’ , abans del tancament de l’exercici 2013 - si és possible- .
Els ponts – com quasi tot en aquesta vida – cal reparar-los, ampliar-los, i en ocasions fins fer-los i desfer-los.
D’aquest pont en feia una imatge excepcional el
Marc Guimerà.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario