IN MEMORIAM. LA TORRE CASTANYS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Fèlix González, publica una magnifica fotografia de la torre Castanys d’Olot, a la comarca de la Garrotxa.

L’ Emilio Maroto Castanys, m’enviava un email  en el que em deia que havien fet recerca a l’ Arxiu  Municipal d’Olot , on comprovaven que el promotor fou  Miquel Castanys i Masoliver, que comprà la finca (abans Casa i hort de l'abat) a l'estat.

https://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/2018/06/45.pdf

La Torre Castanys (1854) és una construcció neopalladiana d’inspiració indiana, un palauet de dues plantes situat al bell mig de l’antiga finca senyorial dels Sureda.

És obra de Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829-1897), personatge molt conegut i reputat gràcies al disseny d’obres com el parc de la Ciutadella o el mercat del Born.

El jardí, murat i d’origen privat, té una extensió d’unes quatre hectàrees.

Dissenyat a cavall entre l’estil romàntic i el pintoresc, el Parc Nou és un jardí captivador que incorpora elements de jardineria anglesa i zones boscoses de gran interès botànic, com la roureda monumental de roure pènol, formada per arbres de més de 250 anys i 25 metres d’alçada, i amb boix i grèvol de grans dimensions.

Sabina Sureda va llegar a la ciutat d’Olot, l’any 1932, una magnífica finca noucentista: el Parc Sureda, que contenia la Torre Castanys a l’interior.

Inicialment tot el recinte s’incorporà al patrimoni de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot, però uns anys després fou comprat per l’Ajuntament i, el 30 de maig de 1943, s’obrí definitivament al públic amb el nom de Parc Nou.

https://museus.olot.cat/museu-dels-volcans/el-museu/ledifici-i-lentorn/

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/04/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre.html

http://ca.turismegarrotxa.com/territori-i-natura/parc-natural-i-espais-protegits/parc-natural-de-la-zona-volcanica-de-la-garrotxa/el-parc-nou/

El correu de l ’Emilio Maroto Castanys, em venia com anell al dit, i em permetia divulgar “ urbi et orbe” que  Facebook bloquejava a l’Antonio Mora Vergés com editor del Diari de Castellar del Vallès, ho feia  pel fet de  promoure l’ús de la llengua catalana, concretament per divulgar el Paraulogic.   Agraeixo infinitament  rebre – una vegada més – la palma del martiri per defensar la llengua i la cultura catalana.

Aquests del Facebook han canviat de nom, llevat d’això continuen fent una tasca repressiva del català, que és del tot intolerable.

 Compartiu aquest enllaç. Gràcies.

ESGLÉSIA DE SANT PAU/ CÀRITAS DICOCESANA. LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes fotografies de l’església de Sant Pau, al Camí de Sant Pau, 21, de la Selva del Camp jussà de Tarragona.

L'actual edifici fou bastit probablement a les darreries del segle XIV, o els inicis del XV, en el lloc d'una capella preexistent. En un document del 1233 es parla del "camí públic que passa als costats de les parets de l'ermita vella i que va cap a la riera". La primera notícia la primera notícia documentada de l'església de Sant Pau és el permís atorgat pel paborde de Tarragona a l'ermità Fra Ponç d'Amer, per a bastir-la, el 28 de setembre de 1286. En aquesta donació se li concedeixen "les mateixes parets velles dels ermitans".

El 1936 en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , va desaparèixer l'antiga imatge de Sant pau, de pedra, que hi havia a la fornícula de la façana. A les parets que resten de l'edificació actual hom pot veure aprofitats diversos carreus, possiblement de l'església o ermita vella.

Patrimoni Gencat ens diu; construcció d'estil gòtic tardà que actualment es troba abandonat, amb l'interior en ruïnes, sense cobertes i façana en mal estat de conservació. Església o capella d'una nau àmplia, de planta rectangular, antigament amb coberta de fusta a dues vessants, damunt perpanys de pedra. Carreus als angles exteriors de la façana que reforcen l'obra de paredat. Campanar d'espadanya centrat sobre la façana. Porta d'arc rodó amb falses dovelles. Damunt, fornícula buida i ull.

Ens cal actualitzar aquesta informació, actualment l’edifici reformat, acull Càrites Diocesana de la Selva del Camp, el mal govern del REINO DE ESPAÑA, ha fet que TOTS ELS RECURSOS per atendre a les necessitats bàsiques dels ciutadans de Catalunya siguin insuficients.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE L’ANTIC HOSPITAL I LA CAPELLA DE SANTA LLÚCIA I SANT JAUME DE LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes fotografies de l’ESGLÉSIA DE SANTA LLÚCIA I SANT JAUME, al carrer de l'Hospital, 14, de la Selva del Camp jussà de Tarragona.

Llegia que l’ església fou edificada durant la primera meitat del segle XIV, al costat de l'antic hospital. Més, tard, a partir del segle XIX, es van reaprofitar ambdós edificis com a escoles públiques.

Ha sofert reformes i afegitons. Actualment desafectada.

Patrimoni Gencat ens diu ; Petita església de nau coberta amb fusta i capçalera amb senzilla creueria quatripartita, d'estil tardà. Porta d'arc de mig punt, dovellat, sense decoració. Campanar d'espadanya sobre la façana. Obra de paredat amb reforços de carreu.

Com acostuma a succeir, sense pensar-ho trobàvem un edifici escolar més anterior a la dictadura franquista.

Lloem a Santa Llúcia i Sant Jaume!!!!

IN MEMORIAM DE CAN COT DE SANTA MARGARIDA DEL MUJAL. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Adolf Zerkowitz, Antoni Gallardo, Baltasar Samper, Cèsar August Torras, J. Dolcet, Josep Mª Armengol i Bas, Joan Estorch, Jordi Audet, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí o Valentí Fargnoli entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.

Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot

Sabadell generava únicament 6 imatges, i una d’elles fa referencia al nom ‘ can Sabadell’, i no a la població.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SABADELL/order/title

A l’entrada Terrassa n’hi ha 32, alguna també però, no fa referencia a la població.

Fotografia de Antoni Gallardo i Garriga, 1889-1943. https://ilercavonia.fandom.com/wiki/Antoni_Gallardo_i_Garriga

Can Cot de Santa Margarida del MUjal ; Era l’antic mas Vidal en un fogatge del 1455. En un altre de 1558, hi trobem a Guillem Cot. Estava ubicat dins l’actual polígon industrial de Can Parellada. Va ser enderrocat el 1974.

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html
http://www.fundaciosantgalderic.cat/cultura/masies-de-terrassa
https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/generapdf.php?id=31047
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/202301-280382-1-PB.pdf

IN MEMORIAM DE CAN VIVER DE LA TORRE BONICA. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com
Adolf Zerkowitz, Antoni Gallardo, Baltasar Samper, Cèsar August Torras, J. Dolcet, Josep Mª Armengol i Bas, Joan Estorch, Jordi Audet, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí o Valentí Fargnoli entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.

Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot

Sabadell generava únicament 6 imatges, i una d’elles fa referencia al nom ‘ can Sabadell’, i no a la població.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SABADELL/order/title

A l’entrada Terrassa n’hi ha 32, alguna també però, no fa referencia a la població.

Era i façana de (Can Viver de la) Torre Bonica amb homes i carros

Autor de la fotografia, Josep Maria Armengol i Bas va néixer el 1865 a Barcelona i al llarg de la seva vida va destacar per ser un fotògraf aficionat, així com també un actiu aquarel·lista i pintor. D’ofici advocat, va freqüentar el Centre Excursionista de Catalunya i el Cercle Artístic i va participar en diferents exposicions barcelonines del període. Aquest amateur responia a l’arquetipus de ciutadà benestant amb un perfil laboral que li permetia dedicar-se de manera extensa a la seva afició: la fotografia i la pintura.

Patrimoni Gencat ens diu; Antiga masia convertida per l’arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 1885-1973) a l’any 1911 en sanatori i granja agrícola. Es tracta d'un edifici de grans proporcions, de planta rectangular format per planta baixa i tres pisos. És de composició clàssica i simètrica.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/josep-domnech-i-mansana

El cos central presenta una part que sobresurt de la línia de la façana i està flanquejat per dues grans torres de coberta piramidal. Al cim sobresurt la coberta d'una lluerna amb cúpula que remata aquest cos central.

La planta baixa presenta una galeria d'arcs de mig punt, on es troba l'accés principal. Les plantes superiors presenten obertures rectangulars de confecció contemporània.

L'edifici s'estén en ambdós costats amb altres cossos adjacents i de la mateixa factura, trobant-se a la part dreta una capella adocada a la Mare de Déu de Montserrat, obra de l’arquitecte - Bernardí Martorell i Puig, Barcelona 1877 – 1937), de regust barroc. El tractament de les façanes és amb estuc de color cremat i esgrafiats (sobretot a la capella) de factura contemporània.

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/10/28/can-viver-de-torrebonica-masia-i-sanatori/

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/05/masia-de-can-viver-de-torrebonica-la.html

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/valls-occidental/terrassa/esglsia-del-sanatori-de-la-verge-de-montserrat?tmpl=%2Fsystem%2Fapp%2Ftemplates%2Fprint%2F&showPrintDialog=1

http://www.gaudiallgaudi.com/CA529%20Bernardi%20Martorell.htm

IN MEMORIAM DE CAN BOSCH DE BASEA. LA TERRASSA QUE TEMPS S’ENDUGUÉ.

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1921 Can Bosch de Basea, una de les més antigues i prosperes masies del terme, estava ubicada cap el sud de la ciutat, es va abatre per donar pas a la construcció dels pisos de Can Jofresa.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6329/rec/17

Es recullen fins a 62 fotografies, encara que algunes no son estrictament de Terrassa, ni fins del Vallès Occidental.

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Terrassa/order/title

De Sabadell, amb els mateixos criteris únicament n’apareixen 29

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/sabadell/order/title

Sabadell i Terrassa, o Terrassa i Sabadell, es lliuraven de forma entusiasta al culte farisaic de la Mare de Déu de l’Especulació Urbanística, que malgrat la caiguda de la pràctica religiosa de la confessió catòlica, ha continuat – i continua – seguint un ampli nombre de seguidors.

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2013/10/la-masia-de-can-bosch-de-basea.html

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/can-bosch-de-basea/

https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/31047/masies/desaparegudes/terrassa

Si els Partits de l’Eix del Mal fossin intel·ligents, entendrien que és un error posicionar-se com enemics de Catalunya, aquí amb els ‘ amics’, en tenim prou i de sobra, per engegar-ho tot a dida.

REFLEXIONS TOT VEIENT LA RUA

Veure persones que es disfressen sense complexos té un efecte vigoritzant després de les maratonianes sessions en les que escoltar un rere l’altre falsos testimonis en un procediment penal arriba a saturar, oi?.

Em cridava l’atenció que coincidien en disfressar-se de vikings o de tribus barbares dues de les escoles, la degana pública de Castellar del Vallès, l’Escola Emili Carles-Tolrà Amat, i l’escola Sant Esteve; escoltava un comentari il·lustrat – ho dic perquè la persona que el feia em consta que NO TÉ CAP MÀSTER del tipus Casado/Cifuentes- , en el que recordant la caiguda de l’Imperi Romà, llegia aquesta coincidència en clau de futur, imagino que son molts els que voldrien/m veure ‘cares netes’ en el món de la política professional, oi?

Gaudiu d’aquest dies de lleure, i penseu que la propera setmana continuarà dissortadament el ‘món REAL’.