TENIU MÉS DADES DE LA CASA GÜARRISSA I DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN DEGOLLAT DE MÓRA D’EBRE?.

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava l’any 1935 la casa Güarrissa de Mora d’Ebre, per a l’Estudi de la Masia Catalana, en una imatge que identifica com “Vista general de la plaça de Mora d'Ebre”.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7577/rec/21

Advertia en la fotografia de l’Antoni Gallardo Garriga, que el cimbori de l’Església Parroquial de Móra d’Ebre, advocada a Sant Joan Baptista, o Sant Joan Degollat, sembla formar part de la casa Güarrissa, i que el famós boinder NO EXISTIA en aquella època.
https://www.google.com/maps/@41.0929831,0.6419596,3a,90y,15.8h,108.84t/data=!3m6!1e1!3m4!1saBYcCmRPfjZ4CV9UTWZfXQ!2e0!7i13312!8i6656

Patrimoni Gencat ens diu de la casa que està situada dins del nucli urbà de la vila de Móra d'Ebre, dins dels límits del casc antic i formant cantonada entre el carrer de la Barca i la plaça de Baix.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11535

Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de quatre vessants i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, amb la llinda plana gravada amb la inscripció “YLLOMBART ANY 1762” i uns motius decoratius que emmarquen altres inscripcions de difícil interpretació. A cada banda hi ha dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures del pis són rectangulars i tenen sortida a balcons exempts amb les llosanes motllurades. Una cornisa horitzontal separa aquestes dues plantes del nivell de les golfes. Aquestes presenten una galeria d'arcs de mig punt amb les línies d'imposta motllurades. La façana lateral, orientada a la plaça, presenta una tribuna poligonal al pis, amb simples obertures rectangulars, de la mateixa manera que la resta del parament.

La construcció està arrebossada i pintada.

Es pot advertir que el cimbori té algunes diferencies, fruit de la reedificació i/o reforma duta a terme per Regiones Devastasdas. Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-sant-joan-degollat-de-mora-ribera-debre-tarragona-catalunya/1049975

Necessitem una imatge de l’Antoni Gallardo i Garriga, al que des del DIARI DE CASTELLAR DEL VALLÈS, volem dedicar un CATALANS EXCEPCIONALS.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE DUSFORT. CALONGE DE SEGARRA L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA

Ens fèiem arribar via email imatges antigues :

http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08036/memoria.pdf

A la part baixa del nucli de DUSFORT , tocant a la carretera C‐1412 hi trobem les antigues escoles, que actualment és la seu de l’Ajuntament de Calonge de Segarra

Havien recollir aquestes dades a : http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/in-memoriam-escoles-de-dusfort-lanoia.html

No trobàvem, dissortadament en l’enllaç de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCEONA , cap informació addicional que ens aclarís ni l’any exacte de construcció, ni el seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

En matèria de Patrimoni històric,  és dissortadament cert allò que es deia en el temps de l'Ermessenda de Valrà,  Senyor guarda'm dels amics; que dels enemics me'n guardo jo

CAN VALLS. FIGARÓ-MONTMANY. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana entre els anys 1912 i 1936, “vista parcial de Can Valls amb rellotge de sol i cavalls i homes a l'era”. Can Valls. Figaró. Figaró-Montmany. El Vallès Oriental. Catalunya

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1803/rec/32

No en parlen a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Figar%C3%B3-Montmany

Si, sortosament a : http://patrimonicultural.diba.cat/#

Les referències històriques de Can Valls remunten als fogatges de 1497 i posteriors i s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia, com el mas de can Plans. Aquest també es troba situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituds al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francès i les diverses guerres carlines també minvaran les economies familiars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment es troba en procés d'adequació ja que l'antic masover no havia tingut cura de les estructures i aquestes estaven en un estat de conservació força precari.

Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l’arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest.

L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.

https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/8596480959

http://serrallonga1640.blogspot.com/2013/04/serrallonga-al-valles-9-can-valls-de.html

A dia d’avui amb els milers i milers de persones que porten màquines de retratar, mòbils, .., i que no tenen mandra en penjar a les xarxes socials, sembla que fora senzill, completar aquell projecte de l’Estudi de la Masia Catalana, si mes no en l’aspecte gràfic, oi?.

Anem amb retard.

IN MEMORIAM. CONVENT DE SANT FRANCESC DE PAULA/ ESCOLES , I AVUI CASA DE CULTURA. GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Crisant Palau‎ publica una fotografia parcial de la façana de l’església de l’antic convent de Sant Francesc de Paula, de frares mínims, que fou fundat l’any 1578. En la sessió del Consell del 25 de maig del 1571, s'exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l'assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares, comprometent-se a pagar-ne un per als frares mendicants o de Jesús. El resultat d'aquesta decisió va ser que el 1579 el Consell comprés l'espai de terra necessari per a construir el convent de Sant Francesc de Paula .

Fou desamortitzada el 1835 i oberta al culte fins el 1936, en que va esser incendiada.

Amador Garrell Alsina (1885-1963 ) ofereix una imatge de com era l'aspecte de l'edifici i els seus voltants durant els últims anys del segle XIX: era oberta al culte i, adossada a la façana, hi havia una font i a la placeta unes acàcies, que feien molt bonic, però que foren arrencades. En el vell convent annex a la petita església, a dalt hi havia l'escola de Segon Ensenyament, del mestre Antoni Espí; als baixos, el Municipi hi tenia el magatzem d'eines de la brigada d'obres, el material dels bombers i un "cuartelillo", i, més vers la plaça del Bestiar, en una gran quadra, l'escola de nois que durant molts anys dirigí el mestre Anglada.

El 1956, un cop restaurada, pels arquitectes Josep M. Martorell Codina (Barcelona, 1925 - 28 de novembre de 2017) i Oriol Bohigas Guardiola (Barcelona, 20 de desembre de 1925)era convertida, sota el patrocini de Pere Maspons i Camarasa ( Granollers, Vallès Oriental, 1885 — Granollers, Vallès Oriental, 1962) , en la Casa de Cultura Sant Francesc, que alberga actualment una sala d'actes, sales d'exposicions i l'hemeroteca municipal.

http://anoiadiari.cat/gent/mor-josep-martorell-dels-arquitectes-sagrada-familia-igualada/

https://www.48hopenhousebarcelona.org/ca/autor/oriol-bohigas

https://www.google.com/search?q=Pere+Maspons+i+Camarasa&safe=off&rlz=1C1SQJL_caES807ES807&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiKtNzGi9rhAhVD1xoKHabzDf0Q_AUIDygC&biw=1366&bih=608#imgrc=OcybHGXx3ZMbsM:

Patrimoni Gencat ens diu¸ edifici originàriament religiós, del qual es conserva l'església i part del convent, convertit en Casa de Cultura. Te dues portes gairebé iguals, una al frontis i una altra al lateral (aquesta amb columnes estirades). Les portalades, de columnes jònico-romàniques i basament amb decoració floral, són coronades per un frontispici triangular amb tres boles. Al frontó hi ha un escut dels Perpinyà, donadors dels terrenys. La planta és d'una sola nau sense creuer (18,95x6,63metees) amb absis pla i quatre capelles (3,35 metres de fons), que segueix l'estil greco-romà.

Te tres arcades inferiors i sis superiors de maons sense arrebossar. L'església antiga s'estén de S a N. El convent és a occident.

http://www.granollers.cat/adreces/culturals/casa-cultura-sant-francesc

https://www.youtube.com/watch?v=eb7PHm_UMhU

https://www.monestirs.cat/monst/vallor/cvr16paul.htm

Les “dictadures”, les “ dictablandes”, i totes les formes de govern en les que la corrupció endèmica i sistèmica “ se sent “ còmoda”, tenen com a tret comú, el fet que els importa un rave,  l’educació, la salut,  i els drets bàsics de les persones.

RESERVAT EL DRET D’ESCOLLIR COMPANYIA PER DINAR

NO el trobava a la Constitució de 1978, i mira que fa una llarga enumeració de drets que els ciutadans NO PODEN EXIGIR a l’Administració :

Dret a la vida
Dret a la llibertat i la seguretat
Dret a la intimitat personal i familiar
Dret al secret de comunicacions
Dret a llibertat de circulació i residència
Dret a la llibertat d'expressió
Dret a l'ensenyament
Dret de reunió
Dret d'associació
Dret de participació
Dret de Petició
Dret a la tutela judicial
Dret a l'educació
Dret a la feina
Dret a la salut
Dret a la vivenda
Dret,....

M’explicava un xofer que fa transport nacional i internacional, que malgrat la fama diu que si hi ha camions el lloc és bo per aturar-se, hi ha camioners – cada vegada més – que deixen d’aturar-se en llocs de carretera on habitualment s’aturen vehicles policials.

Això, alhora que comportava haver de canviar de costums, provocava no poques pèrdues en restaurants i locals de carretera de llarga tradició.
Està clar que NINGÚ et pot obligar a compartir el teu temps, i àdhuc el teu espai amb membres de cossos policials.

Tant clar almenys, com que els locals perjudicats, no poden en virtut del DRET D’ADMISSIÓ, barrar l’entrada als uniformats, oi?.

TENIU MÉS DADES I/O IMATGES DE LA CAPELLA DE SANT ROC DE LA MASIA DE CAN TERRANC DE BLANES?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Havia demanat al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), l’advocació de la capella Can Terranc, al terme de Blanes, a la comarca de la Selva, que acull avui un Restaurant, la resposta em deia, Capella de Sant Roc, i un parell de fotografies datades el 3.10.1981-

La capella s’esmenta – sense citar-ne l’advocació – a la publicitat del Restaurant ‘ Si us caseu a la primavera o l’estiu podeu optar per fer la cerimònia civil a la zona enjardinada del costat de la capella i el còctel als seus jardins de ponent o al costat de la piscina’.

Ens agradarà rebre confirmació, en el seu cas, a l’email coneixercatalunya@gmail.com respecte de si la capella continua ‘sacralitzada’ encara.

També, per al nostre fotògraf, Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), demanarem permís per realitzar fotografies de la capella, que permetran actualitzar les dades del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

No apareix ni els mas, ni la capella a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Blanes

Tampoc a : https://www.blanes.cat/poum0/masies/cataleg%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Ens agradarà rebre qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

JARDÍ BOTÀNIC MARIMURTRA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Aquest jardí va ser fundat per Karl Faust i Schmidt (1874-1952) l'any 1921. Nascut a la població alemanya d'Hadamar, va triomfar en la seva activitat empresarial i, des de ben jove ja va mostrar afició per la natura.

https://scbcientifics.iec.cat/ca/persona-ciencia/faust-schmidt-carl.html

Va treballar a Barcelona, primer ocupant càrrecs de responsabilitat en una empresa i després fundant-ne una juntament amb un altre alemany i, després d'haver fet alguns viatges per la costa, el 1918 va comprar uns terrenys darrera del convent ubicat per Sa Forcanera i, un any després, encarregava a l'arquitecte Josep Goday Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881– Barcelona, 15 de maig de 1936) el projecte de fer-hi casa, jardí i templet.

Quan va complir els 50 anys va deixar la direcció de l'empresa on treballava i es va dedicar a la formació del jardí botànic ajudat, entre altres, pel botànic català Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964)

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0027433.xml

La seva intenció va ser permetre conèixer les plantes i paisatges mediterranis i mirar de conservar la flora de tots els continents que es trobava en perill d'extinció.

Entre 1930 i 1935 va comprar un bosc al costat de la muntanya de Sant Joan per ampliar el terreny destinat a la conservació d'aquestes plantes.

El 1936 va començar-se la construcció del "Templet de Linné", però l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i les actuacions posteriors li van portar entrebancs i dificultats. Aquest Templet es va acabar el 1940 i és un dels símbols més característics de Marimurtra i està considerat "un dels racons més representatius d'arquitectura romàntica de la Costa Brava".

El "Jardí Botànic Marimurtra" va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l’any 1995 per la Generalitat de Catalunya, i el 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Karl Faust va morir a Blanes el 24 d'abril de 1952 a Blanes, on va ser enterrat. Des de 2007 té una estàtua dedicada al Passeig Marítim, obra d’Andreu Miquel Ginestet Menke ( Dortmund. Alemanya, 1964). Més conegut com, Andrés Ginestet.

http://www.arteporlapaz.org/obras-y-artistas/andres-ginestet/

Joan Portas Perpiñà.