El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del monestir romànic de Santa Maria d'Ovarra, al terme de Beranui. M’explicava que ara pertany a Osca.
Llegia que fou construït pers mestres llombards – dels que es desconeix cap altra dada- el primer quart del segle XI a les ribes del riu Isàvena (Ribagorça).
Quan al topònim "Ovarra" se li suposa un significat 'forat entre roques', i és certament descriptiu perquè el Monestir s’aixeca al fons d'una vall bloquejada pel congost d'Ovarra o de La Croqueta.
L'església de Santa Maria està dedicada també a sant Pere, sant Esteve i a la Santa Creu.
La seva construcció es basà en el sistema de proporcions del triangle equilàter, sistema que es modificà més tard per seguir el de les proporcions dobles o diapasó. Els nombres 3 (trinitat) i 7 (Esperit sant, totalitat del temps, apocalipsi...) es repeteixen per tot el temple: tres finestres a l'absis central i set als tres absis. Presenta totes les característiques de l'estil llombard: les arcuacions cegues que compassen els murs, separades pels contraforts o lesenes i frisos de dents de serra. Original d'aquest temple és el fris d'influència musulmana, amb cel·les romboïdals, que corona l'absis central.
L'edifici consta de tres naus, de les quals la central és més alta i ampla. Les naus estan culminades per absis semicirculars coberts amb voltes de quart d'esfera que descansen en pilastres cruciformes. El campanar es va començar a construir, però les parets només van assolir una alçada de 3 m. En un dels murs laterals, s'obre una portalada amb grosses dovelles datada del segle XVI, on trobem esculpit l'escut dels Mur.
Està datat l'assentament de monjos en aquest indret des de l'any 874. Aquest monestir arribà a ser el cor del comtat de Ribagorça, escindit del Pallars el 930 per Ramon III de Ribagorça.
Hom pensa que les construccions anteriors al segle XI foren arrasades per les ràtzies musulmanes, discrepem força d’aquesta tesis, els àrabs d’aquella època eren els portadors/valedors de la cultura.
La protecció de les baronies d'Espés i dels Mur de Pallars significaren dos moments àlgids en els segles XIII i XVI, respectivament, el restabliment del bisbat de Barbastre el 1571, del que va passar a dependre, comportaven de facto la desaparició del priorat i el començament d'una decadència de la qual mai més es recuperaria.
Les voltes del peu de l'església s'enfonsaren el 1872.
El 1931, va ser declarat monument nacional, no es va començar la reconstrucció però , fins a la dècada dels seixanta.
El palau Prioral, manat construir el segle XVI pel prior Pere Mur, resta en ruïnes al peu de la basílica.
Ovarra va tenir un molí fariner a la part més propera al riu que actualment està condicionat com a alberg per a grups de joves.
El pont que dóna accés al conjunt recorda un d'estil gòtic que es va emportar una riuada el 1963.
Fora del clos de Santa Maria d'Ovarra, a menys d'un centenar de metres hi ha ubicada la petita església se Sant Pau d'Ovarra, de la que no hi ha pràcticament cap referència històrica.
Fotografia. Vicenç Salvador Torres Guerola
Hom defensa la hipòtesis que acollis el culte ordinari per als laics, i que Santa Maria es reserves per al culte monacal.
El clergat durant molts segles constituïa una classe pròpia, comparable amb els propietaris i nobles, i clarament diferenciada de les classes més desafavorides. L’actual allunyament de la ciutadania, l’església catòlica se l’ha guanyat a pols.
