CASA JOSEFA GANDUXER DE TORRAS - CAN ROURA. GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL

Decidíem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, fer un tomb pel Vallès Oriental, començàvem al Cementiri de Cardedeu, l’Alqueria Cloèlia, la Torre Joan Amat, la Torre Montserrat,.., seguiríem pel Cementiri de Granollers – advertia que bona part de les imatges presenten un lamentable estat sinó d’abandó si d’incúria, està clar que la pol·lució i el canvi climàtic, afecten també al marbre, oi?. - , començarien una passejada per la Ciutat , i el Juan Navazo Montero retratava la casa del carrer Joan Prim, 44 de Granollers,

Llegia a patrimoni Gencat; Autor: Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873[1] - ibídem, 28 de març de 1949)

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/alexandre-soler-i-march

Em semblava extemporani, aquest no és un territori ‘Soler March’,oi?,


Promotors: Josepa Ganduxer i Carrencà ( + 7 de juny de 1941), esposa de Joaquim Torras i Pujalt [Sabadell, 29/08/1855 - Barcelona, 12/09/1937]
http://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=EFKI

Patrimoni Gencat diu d’aquest immoble; edifici entre parets mitgeres, que consta d'una planta baixa i de dos pisos, amb coberta a dues vessants. La façana queda coronada per una arqueria i barbacana. L'edifici alterna elements historicistes (llindars i portalada ) amb altres elements formals de caràcter modernista (medallons, esgrafiats, sanefes i ceràmica).

Actualment la casa acull la consulta de GINELLERS INSTITUT MÈDIC

TENIU DADES DE L’AUTOR DEL “BANC XAFARDER” DEL JARDÍ DEL PALAU TOLRÀ? CASTELLAR DEL VALLÈS.

Em portava fins al Consistori de Castellar del Vallès, una qüestió ‘menor’, l’impagament d’una quota, 15€, de la part alíquota que li pertocava a un dels veïns pels treballs de jardineria duts a terme en el patí interior que conformen les cases del carrers, Balmes, Ali-Bey, Agustina d’Aragó i Aneto, un cop feta la gestió retratava el malmès banc modernista – li convindria una restauració – que havia batejat com el ‘banc xafarder’.

N’havia fet almenys una publicació d’aquest ‘banc xafarder’ situat al Jardí del Palau Tolrà, a continuació de l’edifici, i que més enllà de la funció que se li pot suposar, servia – i serveix- com a ‘respirador’ de la planta soterrani , on hi havia el petit celler de la casa.

Tenia, i d’aquí l’adjectiu ‘xafarder’ una diguem-ne funció molt particular, des del celler de Can Tolrà, es podien sentir amb absoluta claredat les converses que es mantenien en aquell banc apartat de la casa, situat al començament del jardí, considerat a priori doncs, un lloc on poder parlar amb ‘discreció’.

Em plantejava – i ho faig extensiu ‘urbi et orbe’ – l’autoria de la seva particular ornamentació, i atenen el fet que tenim a Castellar del Vallès alguna mostra de l’excel·lent treball del mosaïcista i escenògraf modernista, Lluís Bru i Salelles (Ondara, la Marina Alta, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952), us sembla possible que fos ell l’autor?.

Descartem a l’ Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), autor l’any 1877 de l’edifici de número 43 del Passeig de Gràcia, que adquiriria l’any 1903 Josep Batlló i Casanovas (Barcelona, 29 d'abril de 1855 - Barcelona, 10 de març de 1934), que l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852[2] - Barcelona, 10 de juny del 1926) va dur a terme una reforma integral entre 1904 i 1906. L’arquitecte va canviar completament la façana, va redistribuir els envans interiors, va ampliar el celobert i va convertir el seu interior en una autèntica obra d’art.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

HISTÒRIES DE SINERA I DEL SEU FOSSAR. ARENYS DE MAR. EL MARESME

En la visita que feiem el Pere Albert Carreño, el Juan Navao Montero i l'Antonio Mora Vergés , al Cementiri de Sinera se'ns passava per alt la tomba de l’Emilia Rovira I Presas; el bon amic Enric Sánchez-Cid em feia arribar una fotografia, i m’explicava que malgrat haver estat amarrat en moltes ocasions al Port d'Arenys de Mar i no massa lluny de l'Hotel Mont Calvari, mai m'he arribat fins ell. Probablement, perquè venint de la Mar, no ens tira la Terra... a no ser per resguardar-nos d'una tempesta o conèixer detalls d'una història d'amor... escrita al cementiri de la població.

Montserrat Abad Padrosa, Directora de la Biblioteca Pare Fidel Fita, en feia arribar la informació que trobareu més avall, obtinguda d’un l'article de Joan Pujadas a ( Repórter, 2000, abril, núm. 90), de l'Itinerari pel Cementiri d'Arenys de Mar, d'Agustí Espriu i d’un article d’Arsenio Rodríguez Quintana.

Emília de Rovira y Presas, neix a Arenys de Mar el 8 de maig de 1859 i mor l'any 1892.

Rafael Martínez Ortiz, neix a Santa Clara (Cuba) el 17 juny de 1859 i mor a Fontainebleau (França), el 9 de juliol de 1931

Rafael Martínez Ortiz es va implicar en la vida política del seu país. Va tenir diferents càrrecs oficials i a començaments del segle XX va formar part d'una delegació del govern de Cuba a París. Des d'aquí va anar diverses vegades a Arenys de Mar on es va assabentar de la mort d'Emília de Rovira. Llavors encarrega a l'escultor francès Auguste Maillard (París , 15 de juny de 1864 + Neuilly-sur-Seine , 19 de agosto de 1944 ) , el bust del panteó que hi ha al cementiri d'Arenys.

Auguste Maillard

El panteó, pròpiament dit, el va elaborar el marbrista Mr. Thoin. La data de l'encàrrec se situa l'any 1928 i es va acabar l'any 1929, com es dedueix per una carta de Rafael Martínez Ortiz a Antoni Rossell, paleta arenyenc que va fer el treball de col·locació, on li comunica l'arribada de l'escultura (L'Olla, 2000, núm. 13).

http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2011/turisme/ITINER_CEMENTIRI_web.pdf
Marbrista Thoin (París), escultura d’Auguste Maillard ( arís el 15 de juny de 1864 + Neuilly-sur-Seine, l 19 de agost de 1944 )

El nostre infinit agraïment a la Montserrat Abad Padrosa, Directora de la Biblioteca Pare Fidel Fita.

La història d’amor, està recollida entre altres llocs a :

http://arseniorodriguezquintana.blogspot.com/2019/03/historia-de-amor-cubano-catalana-en-el.html

http://thedarkhousemar.blogspot.com/2010/10/cementerio-arenys-de-mar-una-historia.html

https://www.vilaweb.cat/noticia/1134494/20000423/despulles-demilia-rovira-panteo-li-rafael-martinez.html

Sinera, Arenys de Mar, el Maresme, Catalunya, son indrets d'obligada visita, poseu-vos-ho a l'agenda d'aquest any 2020

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ A LLIÇA D’AMUNT ALS ANYS 50 DEL SEGLE XX. EL VALLÈS ORIENTAL.

Crisant Palau publica una fotografia de l’església parroquial de Lliça d’Amunt, advocada a Sant Julià, datada als anys 50 del segle XX, durant la dictadura franquista.

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

Explica que en els dies foscos que seguien a la sedició – victoriosa - dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern legítim i democràtic de la II República, el temple fou profanat, encara que la fàbrica no va patir danys.

L’ arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987) es van dur a terme les obres de reforma, es va ampliar l’absis.

De les transformacions posteriors, com l’eliminació del campanar situat damunt la torre, no se’n diu res de res.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29028

Si en teniu dades agrairem que en les eu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/sant-julia-de-llica-damunt-valles.html

Fotografia del Fons Fotografic Josep Olivé Escarre. noviembre de 2014

HEU VISITAT ELS FRONTALS DE SANTA MARIA D’ARENYS DE MAR, CADAQUÉS, EL MIRACLE DE RINER, O EL RETAULE DE GUIMERÀ?

El mot retaule té dos sentits molt clars:

Segle XIV; contracció de rere taula, aplicat a pintures del darrere de l'altar

ART Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l'altar.

Fotografia. Pere Albert Carreño

Està clar que davant d’obres magnifiques com les de les esglésies d’Arenys de Mar, Cadaqués , el Miracle de Riner ,... . , s’hauria d’insistir més en el concepte ‘frontal’ , i reservar el terme retaule per als conjunts de taules pintades, com les que s’exposen a l’església de Guimerà.

En tot cas, és ‘pecat mortal’ no conèixer aquestes joies del Patrimoni català.

TRESORS DEL CEMENTIRI DE SINERA. ARENYS DE MAR. EL MARESME

El Pere Albert Carreño, en la visita que fèiem al cementiri de Sinera retratava un Grup escultòric format per la Verge i Jesucrist, pel Sepulcre de la família Solà-Vinardell.

L’autor va ser l’any 1905, l’escultor Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919),

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0069341.xml

Patrimoni Gencat explica que el fill està assegut a la falda de la Verge, i recolza el cap a la seva espatlla esquerra. La cara de la Verge no trasllueix desconsol, sinó més aviat resignació; recordeu les paraules de Maria quan l'arcàngel Gabriel li anuncia que serà la mare de Jesús ?. “ fiat mihi secundum verbum tuum”

El grup fou construït amb marbre blanc, posteriorment s'afegí un templet per protegir-lo de les inclemències del temps.

El Cementiri de Sinera, i a la Vila marinera d’Arenys de Mar, els heu de incorporar a la vostra agenda de visites inajornables pe aquest any 2020.

SANT MARTÍ DE SOLDUGA (Pallars Sobirà)

Rebia un email de l’Enric Sanchez-Cid , en el que em deia “de Sant Martí de Solduga només tinc dates d'una passejada per aquelles muntanyes a principis de l'actual mil·lenni: tot molt deteriorat. Adjunto fitxa fotos i, com no?, camí per arribar-hi...7

Passat el Congost i abans d’arribar a Gerri de la Sal, es travessa el riu Noguera Pallaresa pel pont de Baén i es segueix l’indicador a Cuberes que apareix poc després a la dreta del vial. Atenció: l’accés és perdedor. S’arriba a un bosc, el de Pentina, on es deixa el cotxe quan apareix una capelleta.

Un cop passat el bosc de la Pentina la pista de terra arriba al Santuari d’Esplà (1534 metres.). D’aquí per un antic camí en direcció a ponent es baixa al poble arrecerat a la cinglera.

El lloc de la Solduga està relacionat amb les donacions que es fan al monestir de Gerri i amb les confrontacions amb els comtes de Pallars.

La capella troglodita queda situada en un repeu de la cinglera, sobre el barranc de l’Infern. Aprofita la paret de la muntanya per la part de tramuntana.

Nau rectangular de tant sols dos a tres metres d’ampla i coberta en volta de canó. Capçada per un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera. La portada s’obre a ponent. La morfología del terreny a condicionat la seva construcció.

Part de l’interior era arrebossat. En el mur de migjorn s’obren dues finestres.

Cal datar aquesta construcció en el segle XI.