Ens portava fins a Sant Celoni al Joan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, el fet d’haver de passar la ITV del vehicle desprès dels TRES llarguíssims mesos, d’arrest domiciliari a que ens havia sotmès el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.
Superat aquesta tràmit en arribàvem fins a la que va ser
la primera església parroquial del terme, fins que es va construir l'actual.
Els primers documents que en fan referència són del segle XI.
Aleshores el nucli urbà encara no estava format, i el terme no s'anomenava Sant Celoni sinó Pertegàs, nom de l'afluent de la Tordera que passa a prop de la capella.
Els celonins, en aquella època, habitaven en masies disperses i es trobaven els diumenges a l'església, on celebraven el culte i també resolien els problemes comuns.
L'edifici originari era una església romànica senzilla d'una nau amb coberta de volta de canó apuntat, que és la part que s'ha conservat.
Durant l'època medieval el poble de Sant Celoni va anar creixent, aprofitant la seva bona situació al peu del camí ral, a mig camí entre Barcelona i Girona.
Amb l'increment de població l'esglesiola romànica va quedar petita i en època gòtica, es van dur a terme importants reformes i ampliacions per augmentar la seva capacitat.
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici religiós, actualment és d’ una sola nau, els arcs tapiats que indiquen però , que tenia naus laterals, la fabrica doncs tenia planta de creu llatina, no té absis, les restes que queden però, a la part exterior ens permeten pensar que en tenia i àdhuc que hi havia una sagristia. La façana té una porta amb arc de mig punt i a sobre una finestra d'arc de mig punt amb vidres. No està arrebossada ni pintada.
L'interior és molt senzill i aquí sí que es veu els arcs que donaven accés a les naus laterals ara tapiades.
Foto del interior. Jordi Contijoch Boada
La coberta és a dues vessants.
Després de traslladar la parròquia a la nova església, s'inicià la decadència de Sant Martí de Pertegàs.
Dècades desprès, s'anomenava també, capella de Sant Erasme perquè s'hi venerava aquest Sant.
Sembla que els celonins tenen “debilitat” pels bisbes estrangers ; Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours ; Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia.
Quan al topònim Pertegàs,
trobava una reflexió molt interessant; "Solum autem quodcunque coloniæ est assignatum, id universum Pertica appellatur" = el sòl delimitat de qualsevol colònia s'anomena Pertica, si teniu una millor expliació, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
El diccionari català valencià balear, acull una tesis quasi coincident; Pertegàs , derivat etimològicament del llatí medieval perticācĕu, ‘perxada’, nom d'una mesura longitudinal equivalent a dues passes. En provençal pertegàs també significava la perxa on tenien guardades les ballestes (Rom. Forsch. xxiii, 674).
Feta la visita, retornàvem al Vallès Occidental on ens esperava per dinar a
la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, el Pere Albert Carreño.
A primera hora de la tarda, rebria
una visita més a la casa del carrer del Calvari,15.
La crisis de la Covid.19 ha despertat l’interès per poblacions com Sant Llorenç Savall, situades en un entorn natural, a les envistes de
Sant Llorenç del Munt i del
Montcau, i regat per les aigües del
riu Ripoll que neix en aquest terme.
Estem més tips de les restriccions a la llibertat ambulatòria imposats pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.
Això, i l’ocultació de les dades noms, cognoms,.., de les víctimes de la Covid,19 , no els ho perdonaré mai.
El temps de presó domiciliari no ens els retornaran, les dades de les víctimes de la Covid. 19 esperem que les publiquin més aviat que tard, amagar aquesta informació NO ÉS una de les competències que la Constitución de 1978 reconeix a l’Administració.
