SABEU ALGUNA DADA DE L’AUTOR DE “ CA L’ESCAROLA” DE CONESA A LA COMARCA DE LA CONCA DE BARBERÀ, I DE “ CAL REI” A PAVIA A LA COMARCA DE LA SEGARRA?.

Havia deixat el clàssic ;ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquets singular edifici. En referia a la casa promoguda per l’Alfons Segarra Poblet ( Conesa, 1876 + Barcelona, 20.11.1951), a la que li adjudicaven el mot de "ca l'Escarola".
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/04/que-en-sabeu-de-la-casa-del-josep.html

L' Òscar Jaume Peña Ginés (Barcelona, 29 de gener de 1973) , em deia; vaig parlar amb l’actual propietària de "ca l'Escarola" que em deia que l’autor va ser un tal Albadera, autor també , almenys d’una altra casa singular a Pavia, al terme de Talavera a la comarca de la Segarra, “cal Rei” de la que no en trobava mes dades.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, m’enviava una fotografia de Cal Rei, i em deia que a la casa havia les inicials B.A.

Us deixo, tant a la comarca de la Conca de Barberà, com a la de la Segarra, algunes preguntes?

Les inicials podrien referir-se a B. Albadera ?

Teniu noticia d’alguna obra mes d’aquest Albadera ?

Ambdós comarques comparteixen des de temps reculats la pèrdua exponencial de població, val a dir que encara que son pocs, son eixerits i espero amb ànsia les seves noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmailcom

Rebia un email de la Imma Gassó;

MIQUEL ALBAREDA CANYELLES

Originari de Pavia.

Fill de Cal Rei, crec.

La primera imatge una galeria construïda per ell, quasi al costat de Cal Rei.

La façana de Ca l'Escarola, es una rèplica però pintada i guarnida amb rajoles valencianes.

Salut.

La nostra infinita gratitud a la Imma Gassó.

Compartirem aquesta informació amb l' Òscar Jaume Peña Ginés, el Valentí Pons Toujouse, i mitjançat la xarxa “urbi et orbe” .

Esperem trobar més dades d’aquest MIQUEL ALBAREDA CANYELLES , confirmar , si es el cas el lloc i data de naixement, el de traspàs, i de les seves obres.

Podeu enviar-nos aquestes informacions a coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , ...

Per endavant us en donem les gràcies.

Rebia un email del Martí Albareda Pino, en el que em deia¸  us escric aquest correu perquè soc fill de Cal Rei de Pavia (la Segarra). Bàsicament he estat mirant sobre la casa pairal que tenim a Pavia, exactament al carrer de la Santa creu. Voldria dir-vos que Miquel Albareda Canyelles és el pare de Magí Albareda, aquest tal Magí Albareda és el pare de Alberto Albareda, el fill de Alberto Albareda és Joan Albareda, i   aquest Joan Albareda és el meu avi.

En el reportatge que vau fer; https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/06/sabeu-alguna-dada-de-lautor-de-ca.html.

Voldria comentar que el constructor de Cal rei està enterrat al cementiri municipal de Pavia.

Referent al cognom Albareda jo soc el 15è descendent del cognom Albareda de Cal Rei. La casa pairal de Cal Rei ubicada al carrer de la santa creu de Pavia, va patir un incendi per la guerra del francès (1807-1809), crec que es  a partir d'aquesta data que Miquel Albareda va reformar la casa i es va inspira amb la façana de Ca l'Escarola.

O sigui que la façana i casa de Cal Rei esta reformada i no construïda per Miquel Albareda.

El que voldria és que si pugéssiu canviar la informació del document per ficar aquesta (si us quadra és clar).

Moltes gràcies.

Perdoneu les molèsties,

Martí Albareda Pino 

Agraïm infinitament aquesta aportació. 

LA CASA “ SANTA MARGARIDA”. BARCELONA

El confinament ha fet estralls en les meves ‘existències’ de fotografies de Catalunya.

Més enllà de que no els perdonaré mai al tàndem PSOSE/PODEMOS aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari, ni el tractament inhumà que comporta silenciar les dades de les víctimes dea Covid. 19, em calia buscar-me ‘feina’ per així dir-ho, repescant alguns mals exemples de l’especulació immobiliària que ja marcava múscul a la primera dictadura feixista, del 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930, que 'tocaria el Cel" durant la Segona dictadura - coneguda ara com franqusita - , i la 2democraciola" que la succeia.

Casa Joaquim Carreras "Santa Margarita" de Barcelona (Catalunya). Era un edifici de Josep Puig i Cadafalch de 1913. DESAPAREGUDA els anys 1960.

Edificació neoclàssica, molt geomètrica, amb grans jardins i passejos amb pèrgoles per salvar el desnivell de el terreny a través d'escales i balcons amb balustres.

Ricardo de la Rosa, publicava una fotografia; Carrer Sant Pere Claver, es veu però , des de la Carretera de Vallvidrera.

No ha desaparegut.

LA BARCELONA QUE L’ESPECULACIÓ S’ENDUGUÉ. LA CASA CAPELLA

El confinament ha fet estralls en les meves ‘existències’ de fotografies de Catalunya.

Més enllà de que no els perdonaré mai al tàndem PSOSE/PODEMOS aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari, ni el tractament inhumà que comporta silenciar les dades de les víctimes de la Covid. 19, em calia buscar-me ‘feina’ per així dir-ho, repescant alguns mals exemples de l’especulació immobiliària que ja marcava múscul a la primera dictadura feixista, del 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930.

El millor blog de patrimoni de la ciutat de Barcelona és SENSE CAP MENA DE DUBTE :
http://barcelofilia.blogspot.com/2012/08/torre-maria-cubi-90-1900.html

La Casa Capella era una torre ajardinada d'un únic cos, amb quatre tribunes.

Estava pintada de blanc i acolorida per les teulades que estaven pintades i vidriades.

Estava situada a l'actual c/ Marià Cubí cantonada amb c/ Aribau.

Se'n desconeix la data de la seva desaparició.

El promotor tenia relació amb la firma Carrocerías Capella ?
http://www.autopasion18.com/HISTORIA-CAPELLA.htm

Barcelona és una caricatura tristíssima de si mateixa.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA, POSTERIORMENT ADVOCADA FINS A LA SEVA DESSACRALITZACIÓ A LA MARE DE DÉU DEL ROSER. MAS D’EN XUP. L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. LA CONCA DE BARBERÀ . TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del mas d’en Xup i de la façana de la seva capella advocada a la Immaculada Concepció de Maria, que es troba a l’Esluga de Francolí, en un indret allunyat del poble, als peus del camí rural que va de Blancafort a Senan.

Llegia a http://patrimoni.concadebarbera.cat/Mas-en-Xup-Espluga-de-Francoli-1133

Masia d'origen medieval assentat sobre una antiga vila romana.

Edifici d'un únic cos, de gran volum, amb dues galeries en diferents façanes i una esvelta torre d'angle. A la dovella decorada de la porta del mas hi figura la data 1808.

Documentat ja al segle XVI com a Mas del Fuster.

En aquells moments era propietat de l'orde de l'Hospital, que en disposà fins a la desamortització de 1821.

Durant una part del segle XVIII fou habitat per la família Civit.

Al segle XIX mossèn Josep Civit, canonge de Tarragona i fill del mas, féu construir una nova capella sobre l'antiga dedicada a la Immaculada Concepció.

Hom pensa que en memòria seva i atès el seu rang eclesiàstic es posava la imatge d’un bonet damunt de la porta.

El mas d'en Xup fou posat a la venda pública el 1835.

Quan al nom del mas, llegia al diccionari català valencià balear, XUP m. Òliba, ocell nocturn; etimològicament deformació dialectal de jub o aljub, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou. Tenim dues opcions:

A) Al indret hi havia moltes òlibes

B) El mas recollia i aprofitava l’aigua de la pluja

A Manresa hi ha també un mas amb aquesta denominació, que acabaria donant nom a una barriada.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia la primitiva capella a l’email coneixercatalunya@gamail.com , castellardiari@gmail.com , ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin).

La resposta venia a confirmar el canvi d’advocació que es mantindria fins que per abandó la capella va perdre el seu caràcter d’espai consagrat.

Fotografia de Data 10-VIII-1980. Capella de la Marededéu del Roser. Mas d'en Xup. L’Espluga de Francolí. Conca de Barberà. Tarragona

https://books.google.es/books/about/Hist%C3%B2ria_i_recuperaci%C3%B3_del_Mas_d_en_Xu.html?id=qqBoMwEACAAJ&redir_esc=y

http://www.esplugadefrancoli.cat/media/upload/arxius/POUM/2015/04bis.Cataleg%20de%20masies/Cataleg%20de%20masies.%20Memoria-Normativa.pdf

Dissortadament, el mas d’en Xup NO ha estat noticia als mitjans, per temes de patrimoni , o per donar noticia de la seva recuperació.

https://www.efmr.cat/blog/2017/09/02/nova-festa-illegal-al-mas-den-xup-a-lespluga/

Estem MOLT LLUNY encara de la civilització.

IN MEMORIAM DEL PI DE LA MONTOLIVA. VILALLONGA DEL CAMP . TARRAGONA

El pi de la Montoliva era un pi pinyoner (Pinus pinea) que actualment quasi ha desaparegut.

En el seu millor moment mesurava 20 metres d'alçària i 4,57 metres de circumferència.

Se’l anomenava del Baró per estar situat dins de la propietat coneguda com la baronia de la Montoliva. Títol nobiliari QUE MAI HA EXISTIT.

La Montoliva. En l’actualitat la Montoliva és una masia del municipi de Vilallonga del Camp. Inicialment la Montoliva fou coneguda com la Torre, però als primers anys del segle XV passà a ser anomenada la Montoliva pel fet d’haver esdevingut propietat de Joana de Jorba, vídua de Galceran de Montoliu (Pié 1984, 662s).

Durant el segle XVIII els senyors de la Montoliva foren els Magrinyà i, concretament, Pau Magrinyà i Maimó, del 1700 al 1728, i Josep Magrinyà i Girona que regí la Montoliva durant 73 anys, de 1728 a 1801. Josep Magrinyà, el 1785, aconseguí el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona (Rovira 2006, 8-10).

El pi, abandonat a la seva dissort, com bona part del patrimoni natural, monumental i artístic de Catalunya , es va deteriorar progressivament fins que el 2001 li va caure un llamp que el va acabar de rematar.

L’any 2007 va caure a terra bona part del que encara quedava dempeus, i ara només hi ha un tronc sec i nu , que clama al Cel per l’abandó de que ha estat objecte.

EPPUR SI MUOVE

Hi havia un temps, no cal recular gaire, en que als pobles remenaven les cireres, l’alcalde, el capellà, el metge, el farmacèutic, i el que exercia com a Comandant de la caserna de la Guardia Civil. Això ha fet crisis.

Recordo dels meus anys d’estudiant a la U.A.B una conversa amb una companya, m’explicava que vivien fora de Barcelona, i que el pare estava destinat a la Guardia Civil a la ciutat, l’home anava i tornava de la “feina” vestit de paisà, i quan es tocava el tema de la feina deia que feia de “comercial”. La roba de “feina” la rentava a Barcelona, i MAI ningú ho va saber.

Això li va permetre tenir una infància “normal”, i amb el recolzament de la família faria possible la seva llicenciatura en Dret, i que desenvolupés una carrera professional en l’àmbit públic.

La radicalització en la que DES DE SEMPRE vivim a Catalunya, imagino que facilitava l’existència de més situacions com la de la meva companya de facultat.

Fa quasi 50 pensava que això ho acabaríem superant.

Avui, amb tot el que hem viscut, vist i llegit, tinc clar que no tant sols no hem avançat, sinó que clarament estem molt pitjor.

El “ A POR ELLOS” , ressonarà durant MOLTS, MOLTS, MOLTS, anys.

Constatar que SEMPRE HI HA UN PITJOR, NO consola.

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ DE PERTEGÀS. SANT CELONI. EL MONTSENY JUSSÀ/ VALLÈS ORIENTAL.

Ens portava fins a Sant Celoni al Joan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, el fet d’haver de passar la ITV del vehicle desprès dels TRES llarguíssims mesos, d’arrest domiciliari a que ens havia sotmès el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Superat aquesta tràmit en arribàvem fins a la que va ser la primera església parroquial del terme, fins que es va construir l'actual.

Els primers documents que en fan referència són del segle XI.

Aleshores el nucli urbà encara no estava format, i el terme no s'anomenava Sant Celoni sinó Pertegàs, nom de l'afluent de la Tordera que passa a prop de la capella.

Els celonins, en aquella època, habitaven en masies disperses i es trobaven els diumenges a l'església, on celebraven el culte i també resolien els problemes comuns.

L'edifici originari era una església romànica senzilla d'una nau amb coberta de volta de canó apuntat, que és la part que s'ha conservat.

Durant l'època medieval el poble de Sant Celoni va anar creixent, aprofitant la seva bona situació al peu del camí ral, a mig camí entre Barcelona i Girona.

Amb l'increment de població l'esglesiola romànica va quedar petita i en època gòtica, es van dur a terme importants reformes i ampliacions per augmentar la seva capacitat.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici religiós, actualment és d’ una sola nau, els arcs tapiats que indiquen però , que tenia naus laterals, la fabrica doncs tenia planta de creu llatina, no té absis, les restes que queden però, a la part exterior ens permeten pensar que en tenia i àdhuc que hi havia una sagristia. La façana té una porta amb arc de mig punt i a sobre una finestra d'arc de mig punt amb vidres. No està arrebossada ni pintada.

L'interior és molt senzill i aquí sí que es veu els arcs que donaven accés a les naus laterals ara tapiades.

Foto del interior. Jordi Contijoch Boada

La coberta és a dues vessants.

Després de traslladar la parròquia a la nova església, s'inicià la decadència de Sant Martí de Pertegàs.

Dècades desprès, s'anomenava també, capella de Sant Erasme perquè s'hi venerava aquest Sant.

Sembla que els celonins tenen “debilitat” pels bisbes estrangers ; Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours ; Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia.

Quan al topònim Pertegàs, trobava una reflexió molt interessant; "Solum autem quodcunque coloniæ est assignatum, id universum Pertica appellatur" = el sòl delimitat de qualsevol colònia s'anomena Pertica, si teniu una millor expliació, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

El diccionari català valencià balear, acull una tesis quasi coincident; Pertegàs , derivat etimològicament del llatí medieval perticācĕu, ‘perxada’, nom d'una mesura longitudinal equivalent a dues passes. En provençal pertegàs també significava la perxa on tenien guardades les ballestes (Rom. Forsch. xxiii, 674).

Feta la visita, retornàvem al Vallès Occidental on ens esperava per dinar a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, el Pere Albert Carreño.

A primera hora de la tarda, rebria una visita més a la casa del carrer del Calvari,15.

La crisis de la Covid.19 ha despertat l’interès per poblacions com Sant Llorenç Savall, situades en un entorn natural, a les envistes de Sant Llorenç del Munt i del Montcau, i regat per les aigües del riu Ripoll que neix en aquest terme.

Estem més tips de les restriccions a la llibertat ambulatòria imposats pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Això, i l’ocultació de les dades noms, cognoms,.., de les víctimes de la Covid,19 , no els ho perdonaré mai.

El temps de presó domiciliari no ens els retornaran, les dades de les víctimes de la Covid. 19 esperem que les publiquin més aviat que tard, amagar aquesta informació NO ÉS una de les competències que la Constitución de 1978 reconeix a l’Administració.