IN MEMORIAM DE LA CÒLONIA TÈXTIL DE SANT BENET. SANT FRUITÓS. EL BAGES.

Veníem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, de Santa Maria d’Oló, on havíem visitar per gentilesa de l’Oriol Garriga Solsona, la reconstruïda església de de Sant Miquel d’Oló, i el nou i magnífic Celler al que dóna nom.

El dia plujós desaconsellava les visites a l’aire lliure, i optaven per anar fins a Sant Benet de Bages, on aprofitant una pausa del temporal faríem algunes fotografies.

L’any 1907 tota la finca de Sant Benet de Bages i el seu complex tèxtil, va ser adquirida en subhasta pública per l'empresària Elisa Carbó i Ferrer (Barcelona, 1837 - Barcelona, 10 de novembre de 1912), mare de l'artista modernista Ramon Casas Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932), que ja tenia accions de la societat que regentava la fàbrica.

A la mort de l’Elisa Carbó l’any 1912, els seus hereus van encarregar a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) el projecte d'adaptació de l'antic monestir benedictí de Sant Benet com a segona residència per a la família Casas Carbó, és a dir, el pintor Ramon Casas i les seves dues germanes, Elisa i Montserrat, amb les seves famílies respectives.

Les actuacions dutes terme per Josep Puig i Cadafalch, les va qualificar de ‘poc afortunades’ Fortià Solà i Moreta (Torelló, 1876 – Barcelona, 1948), Vicari de Navarcles, i mantenidor dels seus axius, en aquella època.

En els seus estiueigs, els Carbó van portar a Sant Benet l'estil de vida de la burgesia urbana, amb els primers automòbils i les excursions, mentre que Ramon Casas hi solia convidar els seus amics artistes com Santiago Rusiñol Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, comunitat de Madrid, 13 de juny de 1931) i Charles Deering. (Paris, Maine, 31 de juliol de 1852; Miami, Florida, 5 de febrer de 1927)
De l’edifici que es qualifica com ‘la casa del Director’ o ‘casa del amo’, no se’n diu res a la fitxa de Patrimoni Gencat, i com és mal costum el Mapa de Patrimoni és inaccessible.

Us deixo amén les excel·lents fotografies del Pere Albert Carreño, una hipòtesis, podria haver estat Josep Puig i Cadafalch l’autor d’aquest edifici ?.

Ja trigueu en posar ‘llum’ sobre aquesta qüestió a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà, Sant Fruitós de Bages també, i per descomptat TOTS els que ens estimen el Patrimoni històric.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/nits-destiu-sant-benet-de-bages.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/mon-sant-benet-reflexions-des-de-lhort.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/sant-benet-de-bages-un-goig-dels.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/el-cedrus-deodara-de-sant-benet-de-bages.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/10/les-tines-una-construccio-propia-i.html

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CADOLLA ADVOCADA A LA PRESENTACIO DE MARIA. SENTERADA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

La Guillermina Subirá Jordana i un servidor establíem una joint venture que pretén posar llum sobre el Patrimoni Històric , tocava avui explicar quelcom de la que fou església parroquial de Cadolla, advocada a la Presentació.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau, orientada oest-est (absis recte a l'oest i porta a l'est), construïda amb materials de la zona (pedra sense treballar i argamassa de calç), coberta originàriament amb voltes d'aresta distribuïdes entre tres arcs torals, dels quals només en queda un.

A la nau central té dues capelles a banda i banda també cobertes originàriament amb el mateix tipus de volta. De la més propera a l'absis apareix un accés que porta a una estança en runes, la funció de la qual desconeixem, i del costat de l'altar s'obre una altra que porta, mitjançant un distribuïdor en runes, a una habitació coberta amb una cúpula nervada d'estil gòtic, amb una clau de volta circular de pedra esculpida al centre.
Aquesta estança sembla pertànyer a una edificació més alta de planta vuitavada que recorda un campanar, i situada just darrera el mur absidial.
Adossat al cos principal a la dreta de l'entrada, s'alça el campanar, de planta quadrada, al qual s'hi accedeix per unes escales fetes de lloses i argamassa de calç.

Tota l'estructura està consolidada i el teulat reconstruït pels mateixos veïns.

Encara conserva dos campanes, una de 1900 consagrada a Santa Maria i l'altra de 1926, que sembla originària de Naens, construïda a Madrid i consagrada a Sant Josep.

Quan al topònim Cadolla , ens diu el diccionari; mot propi del domini occidental, segurament d'un ll. *catŭlla, d'origen incert; podria ser preromà o format amb el ll. catĭnus 'olla, conca' i una base cèlt. tŭllo- 'forat, clot']

Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l'aigua de la mar, d'un riu, etc., formen un petit bassal, cocó. Cadolla és en el fons de la vall d'un riu pirinenc on, precisament, l'aigua en forma moltes, de cadolles.

La fotografia de Gustau Erill i Pinyot, 12 de juliol de 2009, dóna compte de quan desactualitzada està la informació de Patrimoni Gencat.

Li preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) si tenen imatges d’aquesta esglesiola – anteriors òbviament a la seva ruïna - . Ceferí Rocafort i Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de 1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) situa a Cadolla 13 edificis amb 25 habitants.

L’any 1981 encara tenia 5 habitants, que quedaven reduïts a 3 l’any 2005

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l'any 2017 de l'església:

No trobava cap noticia de que a l’edifici s’hagin fet obres d’arranjament.

És un miracle dut a terme per la intercessió de la Mare de Déu?

Alguns fidels anònims han tornat a fer – pel seu compte – obres a l’Església?.

Com una hipòtesis – força inversemblant – des de la U.M.E es fan accions per recuperar el Patrimoni de Catalunya ?.

Ens encantarà tenir resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA CREU DE LA PLANA. UNA “RESURRECCIÓ” MÉS AL TERME DE SANTA MARIA D’OLÓ. EL MOIANÈS

La primera ‘resurrecció’ va ser la de Sant Miquel d’Oló.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/04/la-resurreccio-de-sant-miquel-dolo.html
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/83044/celler/sant/miquel/olo/incorpora/do/pla/bages
http://onabages.cat/21638/entrevista-a-oriol-garriga-impulsor-del-celler-sant-miquel-dolo
https://dopladebages.com/santmiqueldolo/

Ens deien en la nostra visita a l’església de dalt Vila de Sana Maria d’Oló, que l’Església de la Santa Creu de la Plana, havia estat restaurada, i com cal fer i és de justícia ho anàvem a comprovar.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17188

Santa Creu de la Plana apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d'Oló, i el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre's amb aquesta església.

El 1175 Pere d'Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.

Segons dades de l'arxiu de Sant Joan d'Oló apareix documentada el 1413 i 1512.

Al construir-se la nova parroquial de Sant Joan d'Oló a la Plana, entre el 1629-39, l'església de la santa Creu, que tenia la condició de quasi parroquial – l’Església de Sant Joan d’Oló, fins aleshores estava per sota del mas Armenteres - esdevenia sufragània, i passava de facto a tenir la consideració de capella.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que TOTS ELLS havien jurat lleialtat, fou profanada i quedà sense culte.

Al llarg dels segles ha sofert poques modificacions.

Actualment està sense culte – si més no per part de la secta catòlica – ha estat objecte d’arranjament i presenta un estat òptim. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reforma, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Poseu el Moianès a la vostra agenda.

TORNADA A SANT FELIU DE ROLDORS [ MAL DIT RODORS]. MOIANÈS.

L’havia visitada l’any 2010, en aquella ocasió no hi havia cap estada a l’edifici que acollia la rectoria; tornàvem el 27.11.2019 el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, encara que em costava recordar l’accés - Sant Feliu no s’ha mogut de lloc – aconseguia accedir –hi, tenia el goig de trobar a la Joana que resideix a l’antiga rectoria , amb la que departíem del lloc i la seva història, aviat arribaria el Crhistian amb uns cistells de bolets, i la fèiem petar tots plegats.

Ens oferien la possibilitat e visitar i retratar l’església de San Feliu – cosa que no havíem pogut fer en anteriors ocasions - , i els comunicava que les imatges les compartiria amb la pàgina moianes.net i amb Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/sant-feliu-de-rodors-roldorsmoia-bages.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/parroquia-de-sant-feliu-de.html

L’any 2015 repetia visita amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16676

El fet d’accedir a l’edifici em permetia comprovar :

a) Que l’església és força gran, que té planta de creu llatina, i un cor al que s’accedeix des del interior de la casa.

b) Que el campanar – com en el cas de Sant Feliuet de Terrassola – és exempt de l’Església, i devia ser en el seu moment una torre de guaita i bada, fins que s’aixeca i consolida el Castell de Roldors, del que és encara visible el seu setial.

Quan a l’equivoc en relació al nom, us deixo una còpia de l’entrada del diccionari català valència balear : ROLDOR o ROLDÓ m.

Planta coriariàcia de l'espècie Coriaria myrtifolia, arbust molt ramós, de branques quadrangulars i vincladisses, fulles oposades, poc peciolades i ovato-allançades, flors petites verdoses en raïms terminals, i fruit pentagonal, negre i lluent, verinós; les fulles seques i polvoritzades serveixen per a adobar les pells; cast. roldón, emborrachacabras. Per prohibir que no's tragan roldors del present Principat, Const. Cat. 310. Aquells claps d'acàcies y sahuchs..., de roldós y alzinas, Pons Auca 291.

Retratava el que em semblava un escut de família en un dels bancs de l’església, voldria saber a l’email coneixercataunya@gmail.com a qui corresponia, sou pregats d’ajudar-nos en aquesta recerca.

Si teniu l’email de la Joana i/o el Crhistian sou pregats de fer-los arribar aquesta breu crònica.

La Tosca - on havíem col·laborat durant anys, i per algun motiu ara, malgrat ser subscriptors no ens publica -  es feia ressò d'una noticia no positiva d'aquesta església

Si existeixen, ens agradarà rebre una imatge dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Feliu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

​Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

QUE EN SABEM DE LA MERAVELLOSA PILA BAPTISMAL DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA D’OLÓ?. EL MOIANÈS.

Sovintegen massa els “Error establishing a database connection” a blogscat, ens temem el pitjor; constatat – una vegada mes això – passo a explicar-vos des d’un a plataforma diferent algun detall de la sortida que fèiem el 27.11.2019 :

Anàvem a Santa Maria d’Oló, el Pere Albert Carreño , el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, era un viatge ‘ videre Maria’ a l’església nova, de la que destaquem en aquesta crònica la pila baptismal, obra de Josep Artigas i Basté ( 1909+1976), de la que no en trobava cap referència a l’obra [ PILES BAPTISMALS DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX FINS EL XXI: INTERÈS ARTÍSTIC I FUNCIONAL ]
file:///C:/Users/Antoni/Downloads/Joan%20Serra%20TESI%20DOCTORAL_part5.pdf

Fotografia. Juan Navazo Montero

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1976/06/26/pagina-37/33623885/pdf.html?search=%20Josep%20Artigas%20Bast%C3%A9

https://dadescat.com/2021/09/13/artigas-i-baste-josep/

Josep Artigas i Basté . artífex, membre de la Germandat de Sta. M. de Poblet, 1 germà de les Religioses de la Cia. de Maria, mori ahir dia 25 de juny de 1976, als 67 anys de edat, confortat amb els Sants Sagraments 1 la Benedicció Apostòlica.

(A. C. S.) — Els seus afligits: esposa. María-Teresa Sol Valles; tills, Jgnasi-Maria, Maria-Montserrat, Xavier-Maria, Maria-Teresa, Lluis-Maria 1 Maria-Angela Soler: germana, cunyats. 1 família tota, n assabenten llurs amics i coneguts i els preguen de voler-lo tenir present en les oracions.

L’enterrament serà avul. dia 26. a les onze del mati. a i ‘església aparroquia) de Santa Agnès (carrer Sant Elies, num. 21), on s’oferirà una missa exequial per al , bé de la seva anima, — No s’invita particularment

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10050

https://research.frick.org/spanish/detail/2303

http://relatsencatala.cat/relat/posem-que-parlo-de-santa-maria-dolo/1048046

https://www.olo.cat/catala/llocs-dinteres/les-esglesies-lesglesia-moderna-dolo.html

Patrimoni Gencat ens diu queEs va començar a construir cap el 1950 i es va beneir el 1963.

És obra de l'arquitecte Manuel Puig i Janer ( Monistrol de Montserrat, 16 de febrer del 1899 + 1965 ) i la decoració corregué a càrrec de Josep Artigues i Basté ( 1909 + 1976) .

http://localmundial.blogspot.com/2019/09/manuel-puig-i-janer-un-arquitecte.html

L'església d'una sola nau, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, amb façana principal encarada a sol ixent. Té la capella del Santíssim adossada, i el campanar separat de l'església i situat al cantó de migdia. En la façana es distingeixen clarament dues parts, determinades per un voladís sobre la porta, de línia trencada amb funció de porxo. La porta d'accés queda definida per un arc escarser.

Estructuralment hi ha uns nervis oberts cap enfora, de pedra, que sostenen la teulada de ciment armat. En la part superior de la façana s'obren dos vitralls de colors, que són un motiu d'embelliment, així com també un mosaic situat entre els finestrals i sobre la porta. L'absis presenta una forma irregular corbada, estructurat en quatre fileres de finestretes que van del sòcol a la teulada. Les parets són obrades amb totxos, mentre que el sòcol és de pedra. El campanar segueix la mateixa línia que l'església.

Ens agradarà rebre la imatge de Manuel Puig i Janer ( Monistrol de Montserrat, 16 de febrer del 1899 + 1965), i de Josep Artigues i Basté ( 1909 + 1976) a l’email coneixercatalunya@gmail.com i tantes dades com calguin per completar la seva biografia.

Us adoneu que de les persones ‘positives’ per a la humanitat sovint no hi ha informació, i alhora SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, es publiquen dades i més dades de persones irrellevants, estultes i massa sovint corruptes?.

Que   la Marededéu  " remedium praesens et futurum “ i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  , saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

SANTA MARIA DE MATADARS. EL PONT DE VILOMARÀ I ROCAFORT. EL BAGES

Ens arribàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés fins al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, a la comarca del Bages, per retratar l'església de Santa Maria de Matadars a la que s'accedeix des del Pont de Vilomara per la carretera BV-1229 en direcció a Sant Vicenç de Castellet, a uns 800 metres del nucli del Pont de Vilomara , a l'alçada del punt quilomètric 4, cal entrar a mà esquerra en un carrer senyalitzat que mena a la zona de Santa Maria de Matadars, adjacent a la mateixa carretera.

El conjunt de l'església de Santa Maria de Matadars i la necròpolis adjacent es troben actualment en una zona urbanitzada al sud del nucli del Pont de Vilomara i sobre el marge esquerre del Llobregat.

L'església de Santa Maria de Matadars o del Marquet, anomenada així per trobar-se al costat de la masia del Marquet, consta en l'actualitat de dos elements diacrònics: d'una banda, la capçalera preromànica, formada per una nau de planta rectangular i dues capelles laterals (els dos braços del transsepte), i de l'altra, la nau romànica que tradicionalment s'ha datat del segle XI i que es va adaptar a la capçalera original amb una notable desviació cap al nord-est. La capçalera, que correspon molt probablement a una primitiva església de tres naus, és força original i complexa. Està compartimentada en dos petits santuaris o absis de planta trapezoïdal (un de tercer, el de migdia, fou mutilat posteriorment) i un espai central, que constitueix el creuer, comunicats entre si mitjançant arcs de ferradura. El santuari central, constituït pròpiament en absis, sobresurt notablement dels laterals, que es disposen al flanc a manera de transsepte. Tot aquest sector es cobert amb voltes de canó. Al lloc que correspondria al creuer hi ha un cos sobresortint a manera de cimbori allargassat, sense cap connexió interna amb l'edifici. L'element més destacat del conjunt són els dos arcs de ferradura que comuniquen l'absis central amb el creuer, i el creuer amb la nau. Són molt ultrapassats, amb encongiment manifest dels muntants i amb les pedres de l'arc disposades radialment. També són de ferradura els dos petits arcs que comuniquen el creuer amb les capelles laterals, i la finestra de l'absis principal. La nau romànica, coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals, és d'aparell més regular i escairat, i es va adaptar al segle XI a aquesta capçalera antiga, amb una notable desviació vers el NW. La façana de ponent té un portal de punt rodó, amb un senzill arc de pedres en disposició radial, una finestra en forma de creu al damunt i les restes d'una petita espadanya. A l'interior, entre el darrer arc toral i la capçalera hi ha restes de pintures murals a la volta, formades per unes caselles dins les quals hi ha unes estilitzacions vegetals, molt semblants a les de Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet), i que devien decorar tota la nau. La seva cronologia és discutida, però tot i que se les ha volgut fer contemporànies de la nau, semblen molt més tardanes

Al Parc públic en el que es troba Santa Maria de Matadars, hi ha un arbre magnífic, del que ens agradaria tenir si més no, noticia de la seva espècie a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

Continuaríem fent camí fins a l’aiguabarreig on es fonen el Cardener i el Llobregat, prop de la torre del Breny, d’època romana.

El Pere Albert Carreño fa de manera excel·lent la tasca de fotògraf, i alhora progressa adequadament en l’adquisició de les habilitats de sherpa.

Poseu el Bages a la vostra agenda.

VISITA AL PONT GÒTIC DE VILOMARA, MAL DIT “PONT VELL”. EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT. EL BAGES

Ens arribàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés fins al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, a la comarca del Bages, per retratar el pont gòtic sobre el Llobregat que dóna nom a la població, construït cap a la fi del segle XIII, i que fou reconstruït entre 1617 i 1624, i modificat l'any 1843.

No és visible des del mal dit Pont Nou; s’aixeca aigües avall en una zona de roca erosionada pel riu, al seu pas pel poble del nucli del Pont de Vilomara i Rocafort i el Raval de Manresa. Té la forma dels tradicionalment anomenats ponts "d'esquena d'ase".

Està estructurat en nou arcades de mamposteria d'obertura desigual, l'amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s'acosten al centre. Tots els arcs són de mig punt a excepció del quart que és apuntat.

La directriu del pont forma un angle suau de 9º. Mesura 129 metres de llargada . Es recolzen sobre ferms pilars; els dos centrals, aigües amunt, acaben en forma rectangular i per l'altra cantó es veuen reforçats per unes torres rodones adossades. En la part alta d'un dels pilars hi ha una obertura per tal de donar sortida a un possible embat de l'aigua. Les interarcades presenten reforços en espiga i degradació. El parament exterior és força regular; els carreus de la base són més grans que la resta i estan fonamentats en la mateixa roca.

L'escut de Manresa esculpit al mig del pont delimita els termes de Manresa i El Pont de Vilamora i Rocafort.

El primer document que fa referencia a l’existència d’un pont en el lloc de Vilomara és de l'any 1012. Altres documents posteriors que parlen d'un pont en aquest lloc daten del segle XIII.

Segons una nota manuscrita de l'arxiver Joaquim Sarret Arbós (1931), els ponts de Rajadell, Vilomara, Cabrianes i Castellbell i El Vilar es construeixen a cost del Comú de la ciutat de Manresa.

El 7 de març de 1383 el Consell de Manresa nomena una comissió per administrar la construcció del de Rajadell. En el mateix text, s'indica que seguidament es comença la construcció del Pont de Vilomara. Aquestes notes però, situen el pont en una data molt més tardana que altres informacions trobades. Com la promesa, l'any 1314, de Guillem d'Artés, ciutadà de Manresa, a la Universitat i als seus prohoms de reparació del pont de Vilomara. O l'altra de 1330, quan Pere de Sitjar, senyor del castell de Rocafort, concedeix a Guillem Marquet de Matadars, dos molins que tenia prop del pont de Vilomara.

Els anys 1617 i 1621 va patir dues crescudes del riu que li van ocasionar forces desperfectes i que el Consell de Manresa va fer reparar. Es coneix el nom del mestres de cases que hi va intervenir, Pere Bòria.

En el segle XIX, amb la instal·lació d'una fàbrica tèxtil, es va veure afectat per la construcció d'un canal industrial per sota de la primera arcada del marge esquerre.

L'increment del trànsit rodat, la portada d'aigua corrent al Raval de Manresa i les riuades de l'any 1971, són els principals esdeveniments del segle XX.

L'any 1973 la inauguració d’un nou pont aigües amunt per on circula el trànsit rodat , facilita que el mal dit pont vell es converteixi en una via veïnal, aquesta senzilla mesura permet, diríem que fins garanteix, la seva conservació.

De camí fins a l’aiguabarreix on es fonen el Cardener i el Llobregat retratàvem també Santa Maria de Matadars.

Al Parc públic en el que es troba Santa Maria de Matadars, hi ha un arbre magnífic, del que ens agradaria tenir si més no, noticia de la seva espècie a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

El Pere Albert Carreño fa de manera excel·lent la tasca de fotògraf, i alhora progressa adequadament en l’adquisició de les habilitats de sherpa.

Poseu el Bages a la vostra agenda.