L’ Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrota,; 16 de juny de 1960 ) publica una fotografia de l’antiga església parroquial de Sant Andreu
del Coll, sufragània de Ridaura, que es
troba vers l’extrem nord-occidental del terme municipal, als vessants
sudorientals de la serra de Sant Miquel del Mont i sobre la carretera d’Olot i
Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, la qual al coll de Coubet es bifurca.
Per anar-hi cal agafar la carretera que va d’Olot a Ripoll. Després d’haver
fet 2,5 km hom trobarà a mà dreta un corriol que puja en direcció nord-oest, el
qual hi porta en uns 10 minuts. El camí que hi porta envolta la torre o antic
castell del Coll.
Patrimoni Gencat ens diu que l’antiga església parroquial de Sant Andreu
del Coll, està situada a la falda de la vessant sud de la serra de Sant Miquel
del Mont, en mig d'una zona boscosa. El temple d'una sola nau coberta amb volta
de canó apuntada i absis semicircular que, a l'exterior, presenta finestra
central i un fris sostingut per mènsules decorades amb motius figuratius,
geomètrics i vegetals de factura molt esquematitzada. Per la part nord s'hi ha
afegit la sagristia de planta quadrada, posterior al romànic. La porta
d'entrada és al sector de migdia i és d'arc de mig amb llinda i timpà llis. A
les façanes nord i sud hi ha una cornisa. El campanar, que havia estat de
cadireta, és de torre amb teulat a quatre vessants i s'assenta sobre l'extrem
sud-oest de l'edifici. Cal datar-lo del segle XVIII. Es va haver de refer a
causa de les destrosses ocasionades pel llamp que hi va caure l'estiu de 1876.
L'església actual és una construcció del segle XII, però les primeres
notícies de la seva existència daten del 953, quan el comte de Besalú, Wifred,
féu donació del monestir de Santa Maria de Ridaura i les seves pertinences al
cenobi de Santa Maria la Grassa. El 995 el bisbe de Girona va fer la
consagració del temple anterior a l'actual.
La mateixa Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960 ) havia retratat aquesta església l’any 1985. Vista de l'edifici
A l’església de Sant Andreu del Coll (segles X-XII) hi va haver fins l’any
1936 una làpida sepulcral gòtica d’alabastre que datava del 1334, en la qual es
representava l’enterrament de Berenguer del Coll, senyor del veí castell
romànic. Durant els avalots de l’any 1936, el relleu, va patir actes vandàlics.
Els danys ocasionats al Patrimoni històric de Catalunya, per l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel
general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, mai
han estat avaluats, ni per descomptat compensats. La dictadura, i la “ democraciola” s’omplen
la boca amb allò del ESTADO DE DERECHO, i obvien conscientment el principi “Causa
causae est causa causati”, el que és causa de la causa, és causa del mal
causat.
Uns anys abans, entre el 1908 i 1909, Josep Berga i Boada (Olot, 19 de març
de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923) i Celestí Devesa (Begudà,
20 de gener de 1868 - Olot, 1 d'agost de 1935) havien pujat a l’església per
fer una còpia de la làpida amb la intenció de fer-ne diverses reproduccions i
vendre-les.
A dia d’avui el Museu conserva la peça original i una còpia en guix que ens
ha permès estudiar al detall aquesta joia del nostre passat.
Avui n'hi ha una còpia de guix al museu d'Olot.
Una curiositat, Berenguer que apareix vestit amb la indumentària pròpia del
seu estament, el cap recolzat en un coixí de borles i els peus damunt d’un
lleó, porta al seu cinturó una espasa i un punyal amb l’empunyadura triangular,
una empunyadura que només trobem en el món víking.
Entre els anys 1991 i 1995, amb la participació de la Generalitat de
Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament d’Olot, es realitzà una
intervenció arqueològica en aquesta església. Les excavacions posaren al
descobert la fonamentació de l’absis preromànic i de l’espai funerari (segles
XII-XIX). En les obres de restauració dutes a terme després d’aquestes
prospeccions, hom decidí deixar vistes a l’interior del temple les restes
arqueològiques més notables de l’absis i part de la nau, i per tant, només es
va pavimentar el sòl de l’església parcialment amb elements de fusta
http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/7742/qmem1275_web.pdf?sequence=1
El Jordi Vigué i
Viñas , la Maria Lluïsa Ramos i
Martínez, l’ Eva Bargalló i Chaves i el Jordi Camps i Sòria, amplien aquesta informació a
:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0428801.xml
Quan a la masia trobava a :
http://www.olot.cat/FitxersWeb/28196/273%20B.pdf
No tinc clar si els Saiols és la masia
que apareix damunt de l’església
de Sant Andreu del Coll, i de la que ens diu la fitxa del Catàleg de
masies ; situada lleugerament per sobre el pla i molt adaptada a la topografia
del terreny. Amb vistes des de Batet fins les Planotes. Al nord queda
delimitada per una zona boscosa de roureda. L’accés és des la carretera de
l’Hostal del Sol per un camí particular sense asfaltar.
Conjunt format per dos edificis, la casa i una cabanya. La casa, parteix originalment
d’un cos de planta rectangular de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta
amb teula àrab a dues aigües vessant cap a façanes laterals.
Les façanes estan remolinades amb un
morter pobre que es troba bastant deteriorat.
A aquest cos hi ha afegits diferents volums. A la façana de migdia presenta
una galeria interessant per la composició de les obertures, formant una eixida
coberta tant en la planta baixa com en la primera.
L’aspecte de conjunt de la masia és totalment equiparable a la tipologia
tradicional dels masos de la comarca veïna, el Ripollès.
La cabanya és de caràcter tradicional, d’estructura de pedra i amb una
volta a planta baixa.
Coberta amb teula àrab sobre embigat de fusta i una encavallada a la part
del davant. La façana de llevant, la de l’era és molt oberta, fins i tot
presenta el voladís de fusta característic d’aquesta tipologia de cabanyes.
La resta de coberts estan bastant deteriorats i són de poca entitat
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres,
NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de l’ Apòstol Sant Andreu
, davant l’Altíssim, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
