ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC XAVIER O DE SANTA ANNA. . SUQUETS. SUCS. LLEIDA.

 

El Valentí Pons Toujouse, m’enviava una fotografia  de l’Església advocada Sant Francesc Xavier, o segons altres versions , la gran Escuela Apostòlica de Santa Ana, de Suquets.

Llegia;  Església semicircular aïllada amb campanar prismàtic que forma part de l'heretat de Suquets. Planta baixa amb porxo d'arcs de mig punt. Sòcol de pedra artificial. Rajola rústica al paviment. Estucat a la façana i teula àrab. Detalls arquitectònics de maó. Embigat de fusta i llums de ferro. Detalls romàntics i vidrieria amb motius geomètrics. Hi ha esquerdes per falta de cura al sostre dels porxos i a la façana. Afegits neoclàssics.

Don Pepe -  José Irigoyen Rahola - hi apareixia pintat a les parets com un apòstol més.

https://unmon742175206.wordpress.com/tag/catalunya/

Per descomptat, cap dada de l’autor, com és mal costum en aquest dissortat reialme, si en teniu dades sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com 

Rebia un email del Carlos Ticó Farré.

Hola,

 

Desconec l'autor de l'edificació, però els frescos o part dels frescos podrien ser de Miquel Farré i Albagés    (Barcelona, 1901 - 1978),  , de qui sóc net.

Capella de Suquets, Explotació Agrícola de Sucs, Lleida (1953)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Farr%C3%A9_i_Albag%C3%A9s

 

Un dia d'aquests m'hi arribaré a comprovar-ho.

 Us deixo un esbós d'una escena que en les anotacions apareix referenciat amb aquesta església.

 

Salutacions.

https://tunoetsdesolsona.wordpress.com/wp-content/uploads/2018/09/219075-text-de-larticle-326062-1-10-20110606-biografia-de-miquel-farre-i-albages.pdf

Hoy Suquets languidece bajo el sol de Poniente, una colonia muerta y desahabitada que cada día cae un poco más en el olvido. Las casas vacías y tapiadas son presa del vandalismo y la destrucción gratuita, la escuela vacía de toda actividad permanece como una simple caja de ladrillos sin ningún acceso, ni puertas ni ventanas permiten ya entrar en una escuela que seguro que transpiraba la rancia enseñanza de una época de tronado falangismo y catolicismo opresivo en blanco y negro.

 En la iglesia tampoco se puede entrar, no se puede rezar ni ver sus curiosas pinturas murales donde buscar un gran avión de pasajeros que Don Pepe se hizo pintar como muestra de su verdadera pasión.