MERCAT DE LA INDEPENDÈNCIA . TERRASSA

 M’arribava fins al Mercat de la Independència de Terrassa, un edifici modernista, obra dels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero  (Terrassa, 1863 - Sant Boi de Llobregat, 7 d'octubre de 1929) entre  es anys 1904 i l’any  1906), i Melcior Vinyals i Muñoz] (Barcelona, 26 d'agost de 1878 - 1938), a partir d'aquell any i fins al 1908, en què es va inaugurar.

Portava les meves botes Salomon a ResolarGrip que té parada oberta al Mercat, i em deien que per 68€ em tornarien a posar soles, m’avisaran dins del mes d’abril per recollir-les.

Espero,  necessito comprovar si camino millor amb botes desprès del tractament de quimioteràpia  que em deixava seqüeles de la eritrodistesia  palmoplantar.   

Espero, que no em tornin a enredar :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/salomon-i-lobsolencencia-programada.html

Llegia que el Mercat , té planta de tres naus en forma de ventall i de mida desigual (de 70, 65 i 28 metres de llarg respectivament), que s'uneixen sota una gran lluerna. Té una superfície d'uns 3.400 m² a la planta principal i uns 1.500 m² a la planta subterrània, originàriament destinada a les cavalleries i actualment zona de serveis; la disposició en dues plantes s'explica pel desnivell existent entre el Raval i la Rambla. La seva estructura està formada per 50 columnes de ferro colat que aguanten una coberta que afavoreix l'entrada de la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre. Es tracta de l'estructura de ferro més gran de la ciutat, un concepte molt innovador a l'època de la construcció de l'edifici, ja que aleshores el ferro tan sols s'utilitzava com a element decoratiu.

A la tornada escoltava la sentència dictada contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d’octubre de 1970)

https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-laura-borras-condemna-preso-inhabilitacio/

I em venia al cap el darrer “ parte “ de guerra dels feixistes ; cautivo y desarmado en pueblo catalan, alcanzados los ultimos objetivos, se impone la paz

 

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) cantava un fet incontestable, almenys des de 1714,  “ de vegades la pau, no és més que por “.

https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

Els corifeus feixistes ja demanaven la retirada de l’escó de la Laura Borràs i Castanyer, malgrat que la sentencia no és ferma.