SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE LES AGULLES. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas feien una visita al santuari de Nostra Senyora de les Agulles, situat al vessant meridional del Puig de Bassegoda, en un petit replà des del que es domina la vall del Riu.

La descripció tècnica ens explica que és un temple del segle XII, d'una sola nau, allargat posteriorment per la banda de ponent, on hi ha actualment el campanar d'espadanya d'un ull, que s'alça descentrat a la banda septentrional del mur. Hi ha també la porta d'accés actual i una espitllera a sobre. La porta d'entrada primitiva, dovellada, és a migjorn. L'absis és semicircular amb una finestra de doble esqueixada al centre. Va ser acuradament restaurada l'any 1982.

Poques són les notícies documentals que fan referència a l'esglesiona. Segons la tradició, en aquests paratges fou on un bou trobà la imatge de Santa Maria, traslladada més tard al monestir de Sous i després al santuari del Mont. La primera notícia documental és d'una visita pastoral del bisbe Baltasar de Bastero l'any 1741 en la que s'esmenta: "…dit Censal a favor de cita Capella de Nra. Sra. de las agullas, per esser creat de diners dels foriscapis i te terras venudas que són a directa Señoria de dita Capella, com consta de la donació feta de ditas terras a favor de ella, qual se troba estada en los Capbreus fets, lo un als idus de maig de mil dos cents vint y dos, y lo altre lo any mil sinch cents quaranta…"

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. Nascut a Salitja (La Selva, Girona). 10-03-1966. Publicava els Goigs d’aquesta església, i una imatge de la  Mare de Déu de les Agulles. Imatge vestida amb un coixí on s'hi claven agulles.

És invocada per a portar sort a les noies i pels nois era invocada per a lliurar-se del servei militar.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-la-mare-de-deu-de-les-agulles.html

Cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.

NEW CHURCH OF SANT VICENÇ. TOSSA DE MAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Vicente Capdevila Rimbau, retratava la façana de l’església parroquial de Tossa de Mar, advocada – com l’anterior – a Sant Vicenç.

Llegia que la construcció de l'església de Sant Vicenç del nou nucli urbà va començar l’any 1755, uns anys després que s'obtingués la llicència reial i l'establiment del Trentè (que obligava a destinar d'una trentena part de la producció de Tossa a la seva construcció). Un dels problemes que va tenir l'edificació foren el pes i els fonaments, degut a les capes freàtiques febles. Potser per aquesta raó les dimensions del campanar es va reduir en gran mesura. Finalment es va consagrar el 1776. El 29 de novembre d'aquell any es va fer una processó solemne per fer el trasllat simbòlic de la vella a la nova església parroquial. La planta de l'Església és d'arrel contrareformista (segles XVI-XVII) i fou dirigida pels mestres de cases Josep Petit i Salvi Lliura (amb els seus socis Narcís Soriano i Jaume Blanch) en dues etapes. Mesos després de fer el trasllat i la benedicció de la nova església, es va acabar l'obra, 1777, tal com ens indica una pedra gravada amb aquest any al capdamunt del frontis.

Edifici de grans dimensions situat al mig de la Vila Nova de Tossa que es basa en una nau central i capelles laterals. Està adossat a les actuals dependències de l'Ajuntament i del Consell Comarcal, amb les quals forma una illa de cases. La coberta és de volta de mig punt i llunetes amb set trams fins a la capçalera. Les capelles, cinc per banda, són més baixes que la nau central, cosa que permet l'entrada de llum, juntament amb la gran rosassa del frontis. Hi ha una capella, paral•lela a la nau central, dedicada al "Santíssim" i un cor als peus de la nau, darrera la façana. La nau central, orientada a l'oest, es basa en el ritme d'un seguit de pilastres corínties, decorades i pintades amb base de pedra. L'absis o zona presbiteral és poligonal amb quatre pilastres exteriors. La teulada exterior està coberta a doble vessant cap a laterals. El campanar, de planta quadrada, està adossat a la part dreta de la façana i no és excessivament alt. Pel que fa a la façana, està construïda amb pedra de Montjuïc (Barcelona). Sobre l'entrada de pedra i portal de fusta, amb arc rebaixat, destaca l'escut municipal i la imatge en fornícula de Sant Vicenç que corona una falsa estructura arquitectònica barroca. La teulada de la façana té una estructura d'arc rebaixat que contrasta amb les formes còncaves dels laterals. La construcció és d'estil barroc popular i tardà. La decoració de l'església consta de pintures a la volta i les parets presbiterals. Cal assenyalar l'existència, al presbiteri, d'una pica d'aigua beneïda d'origen medieval (és a dir, procedent de l'antiga església de la Vila vella). El seu interior estigué decorat amb varis retaules barrocs i imatges procedents de l'antiga església, algunes de les quals eren fetes per artistes locals. Bona part d'aquesta decoració fou destruïda el 1936. A la capella lateral hi ha el Retaule del Roser, del segle XVIII, encara que va ser refet després de la Guerra Civil. La Verge que centra el retaule és una Immaculada, que substituí a la primitiva del Roser.

És bo recordar que la comarca del Gironès és un concepció administrativa producte de la divisió territorial republicana de 1936, abans d’aquesta data, el Gironès no existia com a comarca i la ciutat de Girona era el punt de divisió administrativa entre la Selva i l'Empordà.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

SANT MIQUEL DE CAN FERRER DE LA COGULLADA. EL MONTMELL. PENEDÈS JUSSÀ

Rebia un e.mail del Marcel Morató Tort, en el que em diu ; l'altre dia fent una sortida ràpida a Vila-rodona em vaig parar a Can Ferrer de la Cogullada, El Montmell, i vaig fer unes fotos de la petita església que hi ha dedicada a Sant Miquel, és molt moderna però , no sé si la tens per si de cas t'envio unes fotos.

Havia fet un article al maig de 2.013 aprofitant en aquella ocasió unes fotografies de l’ Àngela Llop Farré.

En la recerca de dades trobava pel que fa al topònim ’Cogullada’ ; és un ocell que viu entorn dels terrenys de cultiu i de les zones ermotades. La seva població és menor que fa uns anys. Els seus efectius han davallat ja que els anava millor la diversitat agrícola d’aleshores. De tota manera encara presenta una certa ocupació a les planes del Penedès.

Pel que fa al de Montmell , hi ha dos tesis :

La primera el fa derivar etimològicament de Mont Maell, procedent del llatí monte Macelli, nom propi d'home. En els documents medievals apareix citat el «termino montis macelli» (Cartulari de St. Cugat, fol 99, n.o 340), «monte Macellum» (a. 974, ap. BDE, xxvi, 52 53).

La segona partint també dels documents medievals on apareix Montmacellis, i Macellum , fa una translació del llatí que ens ho transforma en "Carneceria" aixo els fa pensar en un nom històric: "Muntanya de la Carneceria", referint-se potser a una mortaldat haguda en una cruenta batalla (la reconquesta?), versemblant al sentit de Valldossera.
Com a reforç d’aquesta tesis s’esmenta el fet que l'any 974 el bisbe Vives de Barcelona atorga amb el consentiment del comte Borrell, carta de poblament, ja que el castell havia estat derruït per les hosts sarraïnes.

No trobava cap dada de l’arquitecte autor del projecte d’aquesta església ‘nova’ d'una sola nau central i una altra de lateral on hi ha la portalada d'entrada i d'altres dependències (sagristia), i malgrat el temps transcorregut, i la nostra petició de col•laboració – que reitero ara - , no havia rebut cap informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des de l'exterior es pot observar que les dues naus de l'església tenen alçades diferents i una espadanya amb la campana.

Davant la porta d'entrada trobem una pica baptismal que fou traslladada des de l'església del segle XVI de Montmell a Canferrer , amb la següent inscripció: "Record de Can Ferrer, 1 de març de 1942".

A l'interior – al que tampoc podia accedir el Marcel Morató Tort en aquesta ocasió - es pot veure, a l'extrem oposat a l'absis, el cor sobre el qual hi ha una rosassa, així com una sèrie de finestres amb arc de mig punt.

Conserva una imatge de la Mare de Déu de la Providència, del tipus de vestir, pel que només són originals, de fusta, el cap i els braços de la verge i el cap, braços i peus del nen.

Sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL. ANGLÈS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Marxava la llum del sol quan arribàvem al pla de l’església parroquial de Sant Miquel d’Anglès; es troba a l’indret de l’antiga capella del castell. No es convertí en parròquia fins el 1594, quan el bisbe de Girona , Jaume Caçador (Vic 1484 - Barcelona, 4 de gener de 1561 disposà que un dels capellans de l’església parroquial de la Cellera, de la qual depenia, passés a Anglès i hi fixés la residència.

L’any 1629 s’iniciaren les grans ampliacions i reformes (les obres duraren més d’un segle) que li donaren la forma moderna, en un estil renaixentista tardà. A l’altar major es venerava fins l’any 1936, en què fou destruïda, la imatge renaixentista de la Mare de Déu del Remei, patrona de la vila, que procedia de la capella del castell, i era molt estimada pels anglesencs: les ofrenes i deixes foren constants, i es conserven una llàntia d’argent del segle XVII i unes claus també d’argent, entre d’altres ofrenes.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular amb cossos annexos, com l'absis semicircular i la porta de Sant Miquel, amb coberta a doble vessant a diferents nivells i situat a un extrem de l'antiga Pobla d'Anglès. La construcció està adossada a la Rectoria i està composada per una nau i tres capelles laterals a cada costat. El temple dóna culte principalment a Sant Miquel i també a la Mare de Déu del Remei. Les parts destacables són la nau i les capelles, les façanes i el campanar. La nau interior està formada per una entrada amb un cor al primer pis i un baptisteri a l'esquerra. Seguidament tenim la nau central i les capelles laterals. Els accessos a les capelles laterals, intercomunicades les de la part dreta, està format per grans arcs de mig punt amb impostes motllurades. Les dovelles clau d'aquests arcs i la zona de la capella de la Sagrada Família contenen escuts nobiliaris esculpits i d'altres relacionats amb antics oficis. A la línia del segon tram existeixen dues balconades al primer pis superior a les capelles. Són finestres rectangulars de fusta amb decoració reticulada de gelosies i barrots que tenen una gran llinda motllurada amb les dates de 1637 i 1638 respectivament. La seva funció era l'accés privilegiat i ocult als oficis des de la Rectoria i des d'una de les capelles laterals. La coberta de la nau és de volta de canó amb llunetes i la del presbiteri és de quart de cercle amb decoració de petxina. Per sobre de les capelles hi ha una cornisa de motllures i mènsules de guix i d'obra amb decoració floral. Algunes de les capelles tenen una coberta plana i altres la tenen estrellada o amb les llunetes interiors multiplicades. La decoració d'aquestes són motllures arquitectòniques i petxines renaixentistes. Pel que fa a la façana principal, adaptació de models posttridentins, està feta sobre un aterrassament i està formada per tres elements bàsics, el portal, les finestres i l'òcul. Primer hi ha un sòcol pintat i arrebossat. La porta de fusta amb esglaons d'accés està emmarcada de pedra i té motllures als angles interiors i una gran llinda monolítica amb una inscripció de finals del segle XVI, segurament reaprofitada i originària d'un altre sector de l'església, ja que la façana no és tant antiga. Les finestres són de pedra i una d'elles té un dintell amb la data de 1602. L'òcul circular, centralitzat al primer pis sobre el portal d'accés i datat de 1885, també està emmarcat de grans blocs de pedra motllurada i conté vitralls acolorits amb decoració geomètrica, floral i amb l'escut papal de Roma. A sobre hi ha un altre òcul petit sense marc de pedra. Finalment, la línia del teulat i dues motllures còncaves a sota d'aquest, a banda i banda de la nau central, emmarquen la façana principal. La façana de Sant Miquel, a tocar de la Rectoria, té una entrada emmarcada de pedra motllurada -amb una inscripció datada de 1632- sobre la qual hi ha una fornícula pintada de blau amb una imatge de Sant Miquel. Aquest sector es va reforçar arquitectònicament per què, fins la Guerra Civil, sostenia l'antic campanar de l'església. També hi ha una finestra de pedra amb una reixa de ferro forjat. Quant al campanar, està situat sobre el baptisteri, als peus de la nau. Té la base quadrangular i el pis octogonal separat en dos cossos -la zona de les campanes i la del rellotge i l'entaulament- per motllures emergents, també octogonals. El primer cos té quatre obertures per a les quatre campanes i el segon, quatre òculs per a quatre rellotges d'agulles i l'acabament de l'estructura en punta. L'actual campanar substitueix l'anterior, fet caure durant la Guerra Civil, situat sobre la porta de Sant Miquel. Entre els béns artístics més destacables de la parròquia hi ha una creu gòtica de plata, però també cal esmentar el retaule barroc (1620-40) de l'altar major que fou destruït durant la Guerra Civil.

Matisem- cal fer-ho i és de justícia – això de ‘ Guerra Civil’, en realitat succeïa l’any 1936 que un grup de militars d’ideologia feixista, encapçalats pel general Franco es revoltaven contra el govern de la II República Española, i amb el reforç ‘ moral’ de la jerarquia catòlica,excepció feta del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), i els reforços d’alemanys i italians, aconseguien triomfar, imposant un regim de terror, que perdurava molt més enllà de la mort del sàtrapa.

És bo recordar que la comarca del Gironès és un concepció administrativa producte de la divisió territorial republicana de 1936, abans d’aquesta data, el Gironès no existia com a comarca i la ciutat de Girona era el punt de divisió administrativa entre la Selva i l'Empordà.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

CAPELLA DE LA LLAR D’INFANTS DE LA CASA SAGRADA FAMILIA. LES PLANES. BARCELONA

L’Antoni Calvo Uribe, retratava una vegada més, una ‘joia propera’ inadvertida per a moltes persones, fins al punt, que no hi ha cap informació a la xarxa, i aquestes son possiblement les primeres imatges que apareixeran.

Ens agradarà saber l’època en que s’aixecava aquest edifici, les dades del seu promotor, i les del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ho demanarem a l’email csfbcn@hotmail.com

També a l’Arxiu Gavin

L’ ENCASTELLADA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE. VILOBÍ D’ONYAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

La primera notícia documental sobre l'església de Sant Esteve de Vilobí d’Onyar és de l’any 1064, era aleshores la capella del castell.

El Josep Salvany Blanch la retratava l’any 1924

El creixement demogràfic, 543 veïns al cens de 1717, i 958 al de 1787 , feia insuficient l’antiga parròquia per a celebrar-hi els oficis religiosos. La iniciativa de la construcció del nou temple va ser del Domingo Gañete, rector de Vilobí entre els anys 1753 i 1767, que ho proposà l'any 1758. El dia 21 d'octubre de 1759 es va col•locar la primera pedra. De la construcció i dels esforços realitzats per acabar tot l'edifici, n'hi ha constància documental. No es coneix el mestre d’obres responsable del disseny de la nova església, podria però, ser l’Ignasi Albrador, o bé, Narcís Soriano, per la similitud de la portalada amb la de la Casa de Misericòrdia i Hospici de Girona (1774) obra de la qual en són els autors. Entre 1759 i 1773, es construí bona part de l'edifici i s'obrí al culte. El campanar, tot i iniciar-se conjuntament, quedà relegat a un segon pla per donar prioritat a la construcció de l'església. El 1783 es comença a edificar el primer pis sobre l'antiga torre del castell, les obres però, van estar interrompudes fins l'any 1789, any en que s'inicia un plet pel pagament de les obres que durà 5 anys. El mestre d’obres encarregat de fer l'informe va ser Francesc Soriano que també fou l'encarregat d'acabar el projecte. A partir del 1794 es recomencen les obres que no van finalitzar fins el 1858 amb el coronament del campanar i la col•locació de la cornisa i els cinc gerros que rematen la façana del temple. El cos adossat al costat dret del temple que avui és la sagristia, havia estat al segle XVIII el que es coneix com l'Estudi Vell, és a dir, el local on s'impartien les classes en l'època en que l'educació corria a càrrec de l’església.

El novembre de l’any 1934 es va adossar al mur nord-oest, on hi havia l'antic cementiri, el local del casal parroquial que ha estat restaurat el 2002 i actualment és la seu de Càritas.

L'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern de la II República Española, el temple va ser incendiat i després del conflicte bèl•lic va ser rehabilitat per l'arquitecte Ignasi Bosch Reitg , (Girona, 31/3/1910-29/5/1985) i el constructor Pere Astort.

L'any 1943 l'arquitecte Josep Esteve Corredor redacta la "Memoria de la reconstrucción y reparación de daños causados por las hordas marxistas en 1936".

El retaule actual de l'altar major data de l'any 1955, ens agradarà saber a l’email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com el nom del seu autor.

L’any 1999 va ser restaurat el campanar, amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat.

La descripció tècnica ens diu ; l'església de Vilobí d'Onyar s'emmarca dins de la tradició postbarroca de la segona meitat del segle XVIII. El temple va ser construït al segle XVIII sobre l'antiga capella romànica del castell, que ocuparia el lloc de l'actual presbiteri. És un edifici de planta de creu llatina amb capelles laterals i absis carrat. Presenta coberta de voltes separades per arcs de mig punt i a la zona del transsepte hi ha una volta de quatre punts. Destaca la portalada de pedra amb porta d'arc carpanell flanquejada per pilastres d'ordre compost, amb un fris amb la data inscrita de 1772, que sosté quatre gerres en relleu i una fornícula al centre amb la imatge de sant Esteve. La part superior d'aquest conjunt escultòric es troba en força mal estat per l'erosió de la pedra. Al centre de la façana s'obre un ull de bou i, a banda i banda, unes finestres rectangulars. El coronament és un fris curvilini rematat per quatre gerros i una creu central. El campanar va ser bastit sobre una de les quatre torres del castell. En la part més baixa és de planta quadrada i amb parament de pedra volcànica, per passar a una planta octogonal de carreus ben escairats feta de pedra nummulítica de Girona. El model que es va seguir és el del campanar de Vilanova (1670) projectat per l'arquitecte fra Josep de la Concepció ( Valls , Alt Camp, 1626 —Nules, Plana Baixa, 1690) que va tenir una gran difusió. És de dos pisos, oberts amb un total de 16 finestrals apuntats, balustrada i cobert per una cúpula apuntada. El parament és de maçoneria amb els angles amb carreus ben escairats i la façana presenta arrebossat pintat de groc. Al costat esquerre hi ha adossada una construcció de planta rectangular i un sol pis que data de l'any 1934 i va ser bastida com a casal parroquial. És una construcció senzilla de composició molt equilibrada de rajol vist que presenta obertures rectangulars amb arcs de descàrrega. Al costat dret hi ha un cos adossat que és l'actual sagristia.

És bo recordar que la comarca del Gironès és un concepció administrativa producte de la divisió territorial republicana de 1936, abans d’aquesta data, el Gironès no existia com a comarca i la ciutat de Girona era el punt de divisió administrativa entre la Selva i l'Empordà.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA. QUART. GIRONÈS. CATALUNYA

Tenia en relació a Quart una ‘agenda’ molt ambiciosa, pretenia veure i retratar almenys :

http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-marti-castellar-de-la-selva-quart-girones-girona-catalunya/1050728

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/347_SMateuMontnegre/SMateuMontnegre.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Giron%C3%A8s#mediaviewer/File:Esgl%C3%A8sia_de_Montnegre_Vista_general.jpg

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Giron%C3%A8s#mediaviewer/File:Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Sadurn%C3%AD_(Quart)_2012-09-05_20-32-58.jpg

Finalment però, m’acontentava en localitzar l’església de Santa Margarida, reduïda avui, a funcions de Capella del Cementiri, i de la que ens diu la descripció tècnica ; edifici d'una sola nau de tres trams amb volta de creueria i arcs formers apuntats i capelles laterals. La capçalera és poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior. Als peus trobem el cor al que s'accedeix per una porta amb la data de 1729. El parament és arrebossat i emblanquinat. Els murs exteriors són de pedra vista excepte la façana, esgrafiada. La portalada barroca (1748) consta d'una obertura rectangular entre columnes, coronada per una petita fornícula amb imatge de santa. Al capdamunt hi ha un rosetó. El campanar romànic és de planta quadrada, dos pisos de finestres geminades i teulada a quatre vents.

A principis del segle XIV s'anomena titular de la parròquia Santa Margarida, s'hi conserven relíquies de Santa Justa i Santa Rufina, patrones dels terrissers.

L'edifici actual data del segle XVIII però es conserva el campanar d'època romànica, que abans de la restauració deixava veure dos rengles de finestres geminades tapiades a les cares Est i Oest.

Al costat el cementiri acull als quartencs que arribats a la fi del camí, lliuren l’ànima al Senyor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com