TENIU DADES DE L’AUTOR DELS EDIFICIS DEL MAS BONMATÍ I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ?. SANT JULIÀ DE LLOR I BONMATÍ. LA SELVA. GIRONA

 

El Joan Dalmau Juscafresa m’enviava fotografies de l’ antiga masia dels Bonmatí , al veïnat de Cabanyes, al terme de Sant Julià de Llor i Bonmatí, que havia format part d'Amer  fins a l'any 1983. En demanava via instància telemàtica  dades als dos consistoris. 

 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/VistaImatge?codImatge=902

Malgrat estar situat en el mateix lloc que l’antiga masia dels Bonmatí, l’edificació actual és bàsicament de finals del segle XIX i principis del XX.

Manuel Bonmatí de Cendra (Bonmatí, Amer, 3 de març de 1853 - Ibíd., 6 d'agost de 1914)

http://historia-bti.blogspot.com/2015/04/els-problemes-entre-els-bonmati-i.html

http://historia.stjuliabonmati.cat/history/les-diferencies-entre-manuel-bonmati-i-lajuntament-damer

http://historia.stjuliabonmati.cat/characters/josep-m-bonmati-pujol-1889-1946

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1937525-si-voleu-aixo-feu-vos-independents.html

http://historia.stjuliabonmati.cat/characters

L’aparença actual de l’antiga masia es deu a les obres de 1920, quan la masia va ser transformada en casal residencial de quatre plantes i estil neogòtic. Com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’autor de la “ transformació” – els propietaris bé ho han de saber, oi?.   Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com  

 

A l’ala nord del casal hi ha adossada la capella privada de “la Puríssima”, dedicada a la Immaculada Concepció, que fou construïda el 1886 i reconstruïda el 1900. Com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’autor de la “ reconstrucció ” – els propietaris bé ho han de saber, oi?.   Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

 

Fruit d’aquesta restauració és l’altar actual, presidit per la talla de la Puríssima i dues pintures una a cada banda del pintor B. Casabó, del que ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern, i el lloc i data si fos el cas a l’email castellardiari@gmail.com .

Benet Casabó i Suñer ( Caldes de Malavella, 16 d’octubre de 1881 + Cassà de la Selva, 19 de juny del 1953)

https://caldesdemalavella.cat/images/pdf/aquae/2021_05_AQUAE.pdf

Aquesta capella fou l’església parroquial de Bonmatí de 1908 a 1970, quan es feu la nova i moderna església, beneïda pel Bisbe tres anys després. El 1900 la capella privada de 1886 es va ampliar. Es va engrandir la nau, es va fer la gran escalinata d’accés i el campanar de cadireta, es va decorar la façana amb traceries neogòtiques i es van pintar els murs interiors.

Fou beneïda el 1902 i el 1908 fou autoritzada a oferir serveis parroquials i cedida al culte comunitari de la Colònia, així com el cementiri privat el 1914 (aquest cementiri fou propietat de la família fins l’any 1984).

http://historia.stjuliabonmati.cat/history/la-colonia-bonmati-dels-origens-al-1914

http://historia.stjuliabonmati.cat/history/de-capella-dels-bonmati-esglesia-de-la-colonia

http://historia.stjuliabonmati.cat/history/la-construccio-del-cementiri-de-bonmati

Durant la festivitat de “la Puríssima”, al desembre, els fidels confeccionaven fanalets de papers de colors que il·luminaven les finestres de les cases.

Actualment la festa és coneguda amb el nom de “la Festa dels Fanalets” i els fanalets són elaborats per la gent gran de “l’Associació Nova Frontera”.

 

http://historia.stjuliabonmati.cat/history/la-colonia-bonmati-dels-origens-al-1914

http://historia.stjuliabonmati.cat/topic/colonia

http://historia-bti.blogspot.com/2013/07/lesglesia-de-la-colonia.html

http://historia-bti.blogspot.com/2013/08/canvi-de-mans-de-la-colonia-bonmati.html

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-bonmati

No trobava cap dada del C.O.A.C de Girona relativa a aquest edifici

Que la Puríssima Concepció de Maria   elevi a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu poble!!!

TENIU DADES DE LA MASIA I LA CAPELLA DEL PLATRAVER?. LA VALL DEN BAS. LA GARROTXA

 

No si escarrassen gaire amb la historia de la masia de  Platraver els amics de l’Enciclopèdia catalana; pla Traver

Fotografia  [entre 1890 i 1923] de CèsarAugust Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923)

Planell del vessant septentrional de la serra de Puigsacalm, entre els puigs Cobell i de Miralles, que domina per la dreta la capçalera de la riera de Sallent.

Al seu centre hi ha la masia i antiga capella de pla Traver, de la que si més no, ens agradarà tenir notícia de la seva advocació a l’email castellardiari@gmail.com , ho preguntarem a la mateixa casa, i al Centre de Documentació de Cultura Popular iReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

La resposta – a volta d’email – em deia;   Capella de Sant Josep.  Pla de Traver.  Sense culte.  Data fotografia 23-VII-1970. Sant Privat d'en Bas (La Vall d'en Bas). Garrotxa

És un important sector de pasturatges. Al mas hi hagué al segle XIX una dependència de remunta de l’exèrcit, filial de Conanglell.

http://www.endrets.cat/index.php/indret/3046/pla-traver-ca.html

http://www.platraver.com/la-casa/la-casa/

https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-pla-traver/

Trobo que si fossin intel·ligents – que sortosament en general no és el cas -  els anticatalans es podrien estalviar la seva la malvolença, contra la llengua i les persones que vivim a Catalunya.

Nosaltres solets, un dia si, i l’altre també, ens anem posant pals a les rodes, em refereixo als  mal dits Partits “ democràtics” , la resta per a fer mal a Catalunya , i/o als catalans SEMPRE estant d’acord, oi?.

CASTELL D’ÈGUET. LA CATALUNYA “ SEGRESTADA “

 

La Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Jordi Bolòs i Masclans(Barcelona, 1955),  i el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), escriuen del Castell d’Èguet que retratava el Vicent Miralles Tortes:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712701.xml

De l’antic castell d’Èguet,  en resta actualment una torre bastida sobre una elevació abrupta de roques granítiques.

 És una torre de planta gairebé quadrada; si ens hi fixem ens adonarem que és, però, lleugerament trapezoïdal, potser a causa d’adaptar-se a les característiques de la roca. A l’interior, els costats tenen una longitud que oscil·la entre 210 i 230 cm. El gruix de les parets és de 140 cm.

 L’alçada actual és d’uns 8 metres , repartits entre un nivell inferior i un de superior. Segurament, quan fou construïda era una mica més alta. La base, bastida sobre una roca granítica prominent, és lleugerament atalussada.

Els murs són fets amb pedres irregulars, sense treballar, algunes amb formes força allargades. Són col·locades, però, en filades i unides amb morter de calç. Als angles, els carreus són més treballats i més grans.

 

A uns 2 metres  del terra, a la cara occidental, hi ha una porta, acabada amb un arc de mig punt, fet de 9 dovelles; té una amplada de 80 cm i una alçada de 170 cm. Per sobre d’aquesta porta, al pis superior, hi ha una altra porta, acabada amb un arc de mig punt format per lloses col·locades a plec de llibre. A més d’aquestes dues obertures, al nivell superior també hi ha sengles espitlleres als costats nord i est.

El compartiment inferior és acabat amb una volta de canó.

En un dels costats de la volta hi ha una obertura petita que permetia de comunicar els dos nivells. A la paret sud, a l’interior, hi ha tres armariets o nínxols (el del mig fa 22 cm d’alt × 32 cm de llarg), tal com trobem en altres castells (per exemple, el de Rubió, a la comarca de la Noguera) i, sobretot, en habitatges (masos de Vilosiu, al Berguedà) i esglésies.

A causa de les seves característiques constructives, hem de datar aquesta torre cap al segle XIII. Tot i que aquesta construcció resta bastant isolada del seu entorn, al cim de la roca, no podem rebutjar que hagués format part d’un castell que s’hauria estès per una superfície més àmplia.

La brutal i sanguinària invasió d’Ucraïna per part de les tropes russes, fonamentada en un inexistent conflicte etnolingüístic –  que us recorda això?  -   em feia evocar  l’annexió “ tramposa “ de la mal dita Catalunya nord, per part de dos reis, maleits ells i la seva nissaga eternament davant de Déu, i la “ insensibilitat “ de la més que mal dita República Francesa, que malgrat entendre que l’annexió va ser il·lícita, aplica aquí lacita infame, en la que es vincula a Santa Rita de Càssia amb aquella acció vil; recordem aquí que lluny d’això,  Santa Rita és considerada la santa que aconsegueix coses impossibles i causesperdudes , així com la protectora de les dones víctimes de violència domèsticai dels problemes conjugals.

Santa Rita de Càssia, intercedeix davant de l’Altíssim perquè la  mil vegades maleïda República Francesa, desfaci aquella acció que avergonyeix a les persones de bona fe.

TORRE DE VAQUERÓ. LLO. LA CATALUNYA “ SEGRESTADA”.

 

 El Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955), el Llibert Claver i Salvat,  el  Joan Cruanyes i Ràfols i l’ Enric Romea i Rosas, escriuen de la Torre de guaita que retratava el Vicent Miralles Tortes: situada sobre una roca al nord del castell de Llo, que actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

 

És en aquesta comuna on neix el riu Segre, el més llarg dels que transcorren íntegrament pels Països Catalans.  

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0718201.xml

Torre de planta quadrada.

Només han conservat les façanes sud i est i una bona part de la nord.

A l’interior, els costats fan 3,5 metres  de llarg.

El gruix dels murs és de 120 cm.

L’alçada actual és d’uns 10 metres , repartits en una planta baixa i dos o tres pisos.

 

Al mur oest, a 1,5 metres  del sòl exterior, hi havia la porta d’entrada.

Les dovelles d’aquest portal inferior han estat arrencades.

A l’interior, sobre la porta, hi ha dos permòdols destinats a suportar sengles bigues.

Més amunt, en aquest mateix mur, hi ha dues sageteres i, encara més amunt, una espitllera i una altra porta. Aquesta porta superior és acabada, a l’exterior, amb un angle fet amb lloses posades a plec de llibre.

En el mur meridional, també força ben conservat, trobem diverses sageteres, algunes espitlleres i, encara, dos permòdols per suportar les bigues d’un altre trespol de fusta; aquestes mènsules són situades a un nivell diferent respecte de les que veiem al mur oest.

Els murs d’aquest edifici són fets amb pedres quasi sense treballar, col·locades d’una forma força irregular i unides amb força morter de calç. Les pedres dels angles són més treballades i més llargues.

 

Aquesta construcció era una torre de guaita del proper castell de Llo. En principi, per les seves característiques, l’hem de datar en un moment ja tardà, potser cap al segle XIII, ja molt al límit de l’espai cronològic estudiat en aquesta obra.

La brutal i sanguinària invasió d’Ucraïna per part de les tropes russes, em feia recordar l’annexió “ tramposa “ de la mal dita Catalunya nord, per part de dos reis, maleits ells i la seva nissaga eternament davant de Déu, i la “ insensibilitat “ de la més que mal dita República Francesa, que malgrat entendre que l’annexió va ser il·lícita, aplica aquí la cita infame, en la que es vincula a Santa Rita de Càssia amb aquella acció vil; recordem aquí que lluny d’això,  Santa Rita és considerada la santa queaconsegueix coses impossibles i causes perdudes , així com la protectora de lesdones víctimes de violència domèstica i dels problemes conjugals.

Santa Rita de Càssia, intercedeix davant de l’Altíssim perquè la  mil vegades maleïda República Francesa, desfaci aquella acció que avergonyeix a les persones de bona fe.

 

ESCORXADOR MUNICIPAL DE RIPOLL / CENTRE CULTURAL EUDALD GRAELLS PUIG

 

Llegia que l’ edifici projectat per l'arquitecte Antoni Coll Fort Barcelona, 1871-1958)  l'any 1906 , va  substituir l'anterior escorxador (1871) emplaçat en aquest mateix lloc.

Fotografia. Valentí Pons Toujouse. 

L'escorxador estigué en funcionament fins a l'any 1990.

Després fou rehabilitat – ens agradarà tenir noticia de l’autor de la rehabilitació a l’email castellardiari@gmail.com -  i des de 1993 actua com a centre cultural i seu social d'entitats.

Rep el nom en record i homenatge a l'estudiós local de la indústria del ferro Eudald Graells i Puig, que fou director i conservador de l'Arxiu-Museu entre els anys 1957 i 1992.

QUE EN SABEU DE L’AUTOR DE L‘ESCORXADOR MUNICIPAL DE PRATS DE LLUÇANÈS?.

 

Llegia que el 1909 s’inaugurava l’escorxador municipal de Prats de Lluçanès, com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

https://pratsdellucanes.cat/municipi/historia-patrimoni-cultura/

Llegia que l’antic escorxador municipal de Prats va funcionar fins a l’any 2001.

És un edifici amb elements modernistes que actualment és de titularitat privada.

Està tancat i buit i per ara al consistori no li consta que hi hagi cap projecte previst per donar-li un nou ús. 

  https://www.federcat.com/noticia.php?idn=1604&als_pobles_d%25E2%2580%2599osona_ja_no_hi_queda_cap_escorxador_municipal

La composició del ple i del govern municipal, em semblen del tot contradictòriesamb la desídia documental en relació al Patrimoni Històric.

ESCORXADOR MUNICIPAL DE CAMPDEVÀNOL.EL RIPOLLÈS

 

Llegia que Martí Sureda i Vila ( Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947) aixecava l’any 1912 l’edifici que acolliria l’escorxador municipal de Campdevànol.

Edifici simètric, amb el cos central adelantat i a més altura que els dos laterals i, tant per la seva tipologia com pel volum, ens recorda molt els edificis industrials de l'època, que es construeixen per a l'obtenció de carbur a la resta de la comarca.

Juntament amb el de Ripoll, són els primers escorxadors que es construeixen a la comarca i tipològicament no té res a veure amb els que més endavant, a partir de 1926, es basteixen els de Camprodon, Ribes de Freser i Sant Joan de les Abadesses

Estaven  per començar  els dies de gloria de  la Mancomunitat de Catalunya, que  va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

 Tot i que – per al REINO DE ESPAÑA -  havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714, i per la seva honestedat i eficiència, va posar de manifest URBI ET ORBE la corrupció endèmica i sistèmica de les elits polítiques i militars, això comportaria de facto que el primer dictador feixista, Primo de Rivera, liquides  la Mancomunitat de Catalunya,  i durant la  seva dictadura es van esborrar/prohibir/ensulsiar , sistemàticament tots els símbols públics del catalanisme.

L'any 1928 va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona), de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, i destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme, per tal que aquest no tingués el ressò que li podia donar l'Exposició Internacional de 1929, celebrada a Montjuïc. Pel mateix motiu feu anomenar Poble Espanyol, a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir Iberona, en homenatge als Ibers, primers pobladors de les terres catalanes

La II dictadura feixista la de Francisco Franco, persistiria en aquesta dèria, com  ho continua fent la democraciola que patim d’ençà de 1978.

https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/14144/campdevanol-inaugurara-diumenge-piscina-escalfada-amb-biomassa

https://www.federcat.com/noticia.php?idn=1604&als_pobles_d%25E2%2580%2599osona_ja_no_hi_queda_cap_escorxador_municipal

Poseu Campdevànol, el Ripollès, Catalunya a la vostra agenda.