sábado, 14 de octubre de 2023

SANT JULIÀ DE TARTERA. DAS

 

Sant Julià  de Tartera, es troba aïllada en una zona boscosa prop de la població de Das. Fou totalment restaurat durant la dècada dels vuitanta – ens agradarà tenir noticia dels autors a l’email castellardiari@gmail.com -, el resultat  és una curiosa construcció de dues naus paral·leles, amb llargades diferents, capçades per dos absis semicirculars orientats a llevant. La de migdia, la més llarga i de planta irregular, és coberta amb volta de canó apuntada. Els murs han estat engruixits amb arcs de tal manera que la llum de la nau és més estreta que la de l'absis. L'altra nau, adossada al costat nord, és de dimensions més reduïdes, de planta quadrada i coberta de quart de cercle. L'accés es troba al mur nord de la nau principal i és format per una portalada de dos arcs de mig punt en gradació. Hi ha restes d'un possible porxo que aixoplugava l'entrada. Als peus d'aquesta nau sud s'alça un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. La coberta a dues aigües unifica els dos espais, allargant el pendent del costat nord que cobreix també la nau secundària.




Sant Julià havia estat església parroquial si bé actualment resta sense culte.

Pertany a la finca particular de Ca l'Alier, de la que ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com .

https://www.enciclopedia.cat/fabriques-i-empresaris/els-alier-i-els-borrull.-xarxes-lones-i-mocadors

El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8894/rec/94

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-tartera-das

La vegueria dels Pirineus és un  dels indrets on els estralls de la incúria en el manteniment i protecció del Patrimoni Històric i/o Artístics son més evidents:

https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42626/5/04.JCQ_CAP_4.pdf

Tothom  està en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 El món va girar els ulls  a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció  de  Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.

Que Sant Julià  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANEJA, ADVOCADA A SANT VICENÇ. GUIILS DE CERDANYA

 

La “ parella romànica”  la visitava i ens deixava les seves impressions;

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/08/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-c-baixa.html

Llegia a : https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-cerdanya

Petit edifici d’una sola nau, capçat a llevant per un absis semicircular, amb alguns cossos afegits a banda i banda de l’església en època tardana.




Fotografies.  Jordi Contijoch Boada

 L’absis és un dels models més senzills del romànic llombard, com ara el de Baltarga o el de Queixans, que es pot datar a l’inici del segle XI. És característic el fris d’arquets cecs que abracen tot el tambor de l’absis sota el ràfec de la teulada, arquets que a penes sobresurten de la paret i descansen damunt de rústegues cartel·les, que no són més que petites pedres més o menys triangulars; d’aquestes cartel·les, en destaca una al mig, que té vagament la forma d’una cara amb dos clotets que serien els ulls, situada gairebé sobre l’arc de la finestra que centra l’absis. Aquesta és una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt fet de petites pedres amb la funció de dovelles.

 

El parament dels murs és de pedres de tota mena, sense treballar. Moltes són arrodonides, procedents de torrenteres i rius, col·locades en filades irregulars que deixen entre elles grans espais reomplerts d’argamassa, tot formant amples juntes. Aquestes juntes tenen unes fines incisions que dibuixen rectangles força irregulars, que volen imitar carreus. La volta de l’absis, de perfil semicircular, està feta amb un aparell de pedres més petites que les parets de l’església.

 

Els murs de la nau no arriben al metre de gruix, la planta és regular i la volta molt apuntada i mal perfilada, motiu pel qual contrasta amb el perfil semicircular de la volta de l’absis, que queda bastant més baixa. Es tracta segurament d’una obra del final del segle XIX, moment en què es van pujar les parets laterals i es remodelà el frontispici ponentí, on s’obrí un ull de bou i una porta, que té la data de 1879 a la clau de l’arc; tot i així, els batents nous conserven tres conjunts de ferramenta romànics procedents de la porta original, que era situada al mur de migdia.

 

A la meitat de la nau s’adossà una petita cambra coberta amb volta de pedra apuntada i una finestreta molt petita, de cara a ponent, d’una sola esqueixada per la part interior; la porta d’aquesta cambra, descentrada, comunica amb l’interior de l’església, i una de les parets del campanar carrega en part sobre el mur de llevant de la cambra. Podria tractar-se d’una sagristia o d’un magatzem de delmes.

 

El campanar és de grossos carreus de granit ben treballats per fora i de pedruscall per dintre; el cos inferior s’aixeca parcialment sobre la cambra que ja s’ha esmentat i en part sobre la paret nord de la nau. Aquest cos és llis, únicament té una espitllera a cada cara i és separat del cos superior per una volta de pedra. El segon cos té doble finestra a cada cara, de construcció diferent segons les cares perquè algunes han estat reconstruïdes, i a sota l’ampit hi ha un plafó refós dividit en tres panys. A l’interior és cobert amb una volta de pedra que té l’eix girat 90° respecte a la volta de baix. El tercer cos fou refet després del 1939, ja que durant la Guerra Civil Espanyola va ser destruït per una explosió.

 

Originàriament, s’accedia al campanar per una entrada situada a l’interior de l’església, però quan es construí una capella nova en aquell lloc es paredà, i s’obrí un nou accés des de la cambra veïna.

 

El lloc on hi havia hagut la primitiva porta, al mur sud, ara tapiada, es convertí en baptisteri, i a més es construí en aquest mateix mur una capella i una sagristia, estança que amaga una bona part de l’absis. 

 

Una imatge de la Mare de Déu,  romànica de fusta, que es conservava a l’església de Saneja, desaparegué el 1936;  l'afirmació; actualment només és coneguda per una fotografia de l’Arxiu Mas, no és certa.  El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8901/rec/42

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID


La Mare és asseguda sobre un tron, les quatre columnetes del qual s’acaben amb una bola llisa. Vesteix túnica i mantell. De la corona, molt ben conservada, surten els plecs verticals d’un vel, que li cau damunt les espatlles. El mantell forma una sèrie de petits plecs horitzontals als dos braços i cau en plecs verticals, entre els quals es veuen les puntes de les sabates.

 

El Nen Jesús és assegut sobre el genoll esquerre de la Mare, però no és coronat. Vesteix túnica i mantell i a la mà esquerra porta l’esfera del món, mentre que alça la dreta per beneir. Són característics d’aquesta talla els rostres allargats de la Mare i del Fill i el seu marcat hieratisme. La Mare de Déu de Saneja pot datar de la fi del segle XII o del principi del XIII. Aquesta imatge té relació amb una remarcable marededéu d’origen pirinenc conservada a Nova York, a la col·lecció Eric de Kolb (vegeu la seva reproducció a Delcor, 1970, fotografia entre pàgs. 56-57), i amb una altra del Museu Marès de Barcelona, que pertany a l’escola de Taüll



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8963/rec/69


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8986/rec/106


Quan al topònim Saneja :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36735


Quan al topònim Guils :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21281


La vegueria dels Pirineus ha estat un indret especialment castigat per la incúria extrema en la protecció de Patrimoni històric i artístic.

https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42626/5/04.JCQ_CAP_4.pdf


Estic en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/


Que la Marededéu, Sant Vicenç    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

viernes, 13 de octubre de 2023

CAN GRAELLS. SANT CUGAT . VALLÈS OCCIDENTAL.

 

Reprodueixo de Patrimoni Gencat; els antecedents del mas es remunten a tres heretats documentades al segle XIV.

 L'any 1629 Rafael Graell comprà les propietats i a partir de llavors el mas es coneix amb aquest nom.

Del segle XVII es conserven restes de les cotes inferiors dels murs de l'edifici actual.

El cos principal de la masia data de finals del segle XVIII i a inicis del segle XIX es va ampliar el costat sud.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5372/rec/9

L'escut heràldic que decorava la façana principal, i que podem observar en fotografies antigues del mas, datava de mitjans del segle XIX (1850) quan a Joan Clarós i de Ferran , propietari del mas, se li va concedir el títol de baró de Prado Hermoso.

https://es.wikipedia.org/wiki/Baron%C3%ADa_de_Prado_Hermoso

 A la dècada dels seixanta del segle XX el mas va ser abandonat.

Finalment, La masia va ser rehabilitada l'any 2014, es troba dins dels terrenys on s'ubica la seu de Hewlett Packard Española SL.

https://geo.santcugat.cat/FitxesCataleg/C-47.pdf

https://edetcotecnics.com/proyecto/hewlett-packard-masia-de-can-graells-2/

Estic  encara en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MENÀRGUENS, ADVOCADA A SANT VICENÇ. LA NOGUERA

 


Patrimoni Gencat ens diu de l’església de l'església parroquial de Menàrguens, advocada a Sant Vicenç  que es troba al centre del nucli del poble, al vessant sud-est del turó del castell i sobre la plaça de l'església; edifici aïllat que ocupa una posició elevada i preeminent sobre la plaça, indret on se situa la casa de la vila o antiga Paeria. Consisteix en una església d'una sola nau, amb campanar (ubicat a la meitat de la façana sud) i dues capelles adossades. De l'edifici original en estil gòtic només en resta la capçalera, dues capelles i el mur sud de la nau, mentre que la resta, aproximadament la meitat oest, ha estat reconstruïda en època contemporània amb totxo i solucions decoratives austeres (finestrals ogivals a les façanes laterals) inspirades llunyanament en el gòtic.

Orientada de sud-oest a nord-est, l'antiga façana principal està desapareguda i ha estat substituïda per una façana llisa de totxo acabada amb un frontó triangular amb una claraboia circular al centre (a imitació d'un rosetó) i un ull de bou a la part superior. La part de la façana sud reconstruïda contemporàniament adopta una solució estètica similar amb tres finestrals ogivals, un en cadascun dels trams separats per contraforts. Aquesta part reconstruïda de l'església està estucada i pintada en un color beix clar rosat que s'assembla al color de la pedra nua de la part original de l'església, però que fa que s'hi distingeixi perfectament. La porta d'accés es troba en la part nova de la façana sud i aprofita a la banda dreta el marc d'arc de mig punt de l'antic accés original.

Aquest arc de mig punt s'adossa a la torre del campanar, de planta de base quadrada que a partir de l'alçada de la nau central original esdevé de planta octogonal, amb quatre obertures d'arc rodó (reconstruïdes a la part superior amb totxo).

La nau central original està feta amb aparell regular de carreu de pedra sorrenca, recolzada per contraforts i amb una capçalera poligonal que permet que a l'interior s'hi adapti la volta de creueria. Dos finestrals ogivals, avui tapiats, s'obrien a les cantonades de la capçalera. Entre el contrafort sud de la capçalera i el campanar s'adossen dues estances laterals, l'occidental de les quals correspon a una capella que s'il·lumina mitjançant un rosetó. En l'aparell constructiu d'aquestes estances de la banda sud, s'aprecien diferències en la natura de la pedra que deuen correspondre a diferents fases constructives. Així mateix, la nau central està acabada amb un pany de totxo que denota que la teulada va ser refeta i reforçada exteriorment.

A l'interior, en canvi, la nau central conserva la volta de creueria original i rere l'altar major s'hi conserva un retaule dedicat a Sant Vicenç, una obra gens mediocre dins del barroc. Probablement d'aquest altar prové el bell retaule gòtic també dedicat a Sant Vicenç i que és obra de Bernat Martorell, que el pintà cap a 1438-40 que es conserva actualment al MNAC. 


https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/retaule-de-sant-vicenc/bernat-martorell/015797-cjt

De l'altar del Roser se sap que estava presidit per un retaule renaixentista. La resta de l'edifici va ser totalment refet i ampliat.

Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] – un dels meusídols – retratava l’any 1924, Mare de Déu de la Creu a l' interior de l'església de Menàrguens



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9054/rec/21

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9010/rec/53

 No trobava els Goigs al Sant titular, sou pregats de fer-nos-els arribar a l'email castellardiari@gmai.com , i si , curiosament els de Sant Pere Màrtir

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/04/goigs-sant-pere-martir-menarguens.html

Quan al topònim Menàrguens :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=25945

Estava encara en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

Que la Sant Vicenç, Sant Pere Màrtir   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

miércoles, 11 de octubre de 2023

MAS I CAPELLA DE SANT MIQUEL. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Trobava una fotografia ;  Vista general de la Casa de Sant Miquel amb un home, una dona i bestiar, en la que no s’identifica l’autor


Llegia  a  l’Enciclopèdia del mas de Sant Miquel,  Masia, església i antic terme del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al N d’Artedó, prop del torrent de Calabret, a 930 metres d’altitud.

La capella, d’origen romànic i refeta posteriorment, està adossada al mas. Havia format part de l’antic terme de Cerc.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-mas-de-sant-miquel-alas-i-cerc

Estic en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 Que l'Arcàngel  Sant Miquel    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

MAS CAN FERRER. ARBÚCIES. LA SELVA

 La propietat és un establiment de turisme rural:

https://mascanferrerrural.squarespace.com/turismorural

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/32707

Trobava una fotografia, al Fons Estudi de la Masia Catalana,  “Vista general de Can Masferrer”, de Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955), datada l‘any 1930



La Cristina Planesas, em deixava un comentari;  Doncs jo hagués dit que era can Orta !!! Si no vaig errada de la Família de can Blanch



Coincidim amb l'estimació de la Cristina, i farem arribar còpia de la publicació a : mdc@csuc.cat

Feina pendent, documentar  CAN ORTA, a la  Ctra. Hostalric- Arbúcies, al terme de Sant Feliu de Buixalleu , a la comarca de la Selva

Patrimoni Gencat explica que el mas Can Ferrer és una antiga masia formada per la casa pairal, de planta rectangular, amb dos pisos i golfes, i vessants a laterals, reconstruïda al segle XIX. Els seus orígens podrien relacionar-se amb l'església preromànica de Sant Pere Desplà que es troba al costat del mas, documentada del segle X.

L'edifici ha patit diverses reformes i ampliacions al llarg dels anys, antigament tenia planta basilical, una forma que encara avui s'aprecia a la façana principal, gràcies a l'última restauració, feta l'any 2004, que va consistir a repicar l'arrebossat de les parets del cos principal de la masia.

La porta d'entrada és d'arc rebaixat envoltada de pedra, a diferència de la majoria d'obertures que són envoltades de rajol, algunes amb arc rebaixat al damunt, de forma rectangular. Cal destacar la finestra central de la planta noble amb balconada, també amb brancals i llinda de pedra. Hi ha dos balcons més a la mateixa planta.

Pel que fa a la façana lateral i part de la posterior, també han estat repicades i presenten obertures rectangulars envoltades amb rajol. Al voltant, hi ha altres edificacions adossades que mantenen el parament arrebossat i pintat de blanc. Es tracta de la masoveria situada en el cos lateral paral·lel a l'església de Sant Pere Desplà, i actualment habitada, també dels annexos pel bestiar, ara fent la funció de magatzems, i la pallissa al davant a la dreta, que manté les obertures d'arcs rebaixats, tres a la planta baixa i tres al primer pis, amb balconada. En aquestes dependències annexes que ja formen part de la casa, trobem les inscripcions de 1910 i 1948. La planta baixa s'utilitza com a garatge i la superior és una ampliació de la casa.

L'interior del cos principal, manté l'antiga estructura. Una gran sala central serveix de distribuïdor cap a les dependències laterals i al fons hi ha l'escala que mena als pisos superiors. S'ha reformat, però les bigues de fusta són les originals.

Quan al topònim, Arbúcies: 

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3393

 Estic  en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 Que Sant Pere    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.


viernes, 6 de octubre de 2023

DEL SANATORI A L’HOSPITAL DE L’ESPERIT SANT. SANTA COLOMA DE GRAMENET

 

A Santa Coloma de Gramenet ja s’hi poden trobar edificis  “ singulars “ atès que la població experimentava un fort creixement  des del cens de 1900, amb 1510 veïns,  al de 1930 amb 12.930. 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20731 



https://www.48hopenhousebarcelona.org/es/els-edificis/antiguo-pabellon-b-del-hospital-de-lesperit-sant/

Arquitectes ; Josep Alemany i Jové 1890- Barcelona, 1 de setembre de 1972),  Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877-La Garriga, 15 de setembre de 1937 )

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45505

https://www.hospitalesperitsant.com/centenari/historia/

Les obres del Nou Hospital – sembla que dutes  per  GINA Barcelona Architects  -   es van iniciar l'octubre de 2002 en un terreny adjacent al centre.


El nou edifici, de 26.388 m2, es va posar en marxa en dues fases.

L'àrea de Consultes Externes es va obrir el 16 de gener de 2006 i posteriorment, el mes de juny de 2007, es va realitzar el trasllat definitiu al Nou Hospital.

El canvi va suposar la incorporació de nous serveis, una millora en el confort dels usuaris i treballadors i, consegüentment, un canvi cultural en l'organització.