La retratava en la visita que fèiem a la Palma de Cervelló el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Móra Vergés, la porta estava tancada, i trobava – alhora de confegir aquesta crònica – una pàgina que explica que s’obre els diumenges, i explica alhora un xic de la història – tendra – de la Palma de Cervelló; cap dada com quasi sempre de l’autor de la Capella, que intuïm va ser el mateix mestre d’obres i/o arquitecte autor del Cementiri, possiblement l’arquitecte municipal de Cervelló, ja que en aquella època la Palma era només un ‘barri’.
Cercava – inútilment – algun senyal informatiu per arribar-nos fins a Sant Joan del Pla o de l’Erm, el Josep té 88 anys, i malgrat mantenir encara moltes energies, els esforços millor que els tinguem molts controlats, oi ?.
A casa, mitjançant el google constatava que cal seguir el camí que passa pel costat del cementiri, l’ermita es troba entre aquest camí i la riera de la Palma o de Rafamans.
Potser – els camins del Senyors son inescrutables – hi haurà alguna ocasió en el futur de visitar aquesta esglesiola.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
sábado, 22 de noviembre de 2014
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA I SANT BRICI DE LA PALMA DE CERVELLÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ
Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església de la Palma de Cervelló, advocada a Santa Maria, i Sant Brici que es constituí en parròquia l’any 1867, ja que fins aleshores depenia de Sant Esteve de Cervelló, població de la que la Palma era únicament un barri.
forma conjunt amb la casa rectoral i es troba emplaçada a l'extrem O del nucli. És un edifici de planta de creu llatina amb tres naus i transsepte. El creuer és cobert amb volta semiesfèrica que s'alça sobre tambor octogonal d'estil neoclàssic, amb un ull de bou a cada cara, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells. La façana principal, coronada per una creu, té un portal allindat amb pedra molar vermella i al damunt un òcul. El campanar és de torre quadrada i es troba emplaçat a l'angle esquerre de la façana. Té un rellotge a la façana principal i una finestra d'arc rebaixat a cada una de les façanes. Més enllà del tràfic automobilístic, poques diferencies podem apreciar amb la imatge que recollia l’any 1919 el Josep Salvany Blanch.
Sobre la llinda hi ha incises les dates 1696 (al mig), 1762 (a la dreta) i MCMXXXIX (a l'esquerra), aquesta darrera referent a la restauració que va dirigir l'arquitecte Alejandro Tintoré Oller ( Barcelona, 1900 + Barcelona, 29.11.1962 ) , del que ultra les seves obres, trobàvem únicament la referència al traspàs de la seva viuda María Josefa Auger Grases, a l’edició de la Vanguardia del dissabte 5 de gener de 1991; ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i dates de naixement i traspàs d’aquest arquitecte, a qui devem una bona part de les esglésies aixecades i/o refetes desprès del conflicte bèl•lic que comportava la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República, i que adquiria a Catalunya proporcions de genocidi.
L’edifici religiós literalment fagocitat per les edificacions, és un veritable ‘ signe dels temps’.
forma conjunt amb la casa rectoral i es troba emplaçada a l'extrem O del nucli. És un edifici de planta de creu llatina amb tres naus i transsepte. El creuer és cobert amb volta semiesfèrica que s'alça sobre tambor octogonal d'estil neoclàssic, amb un ull de bou a cada cara, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells. La façana principal, coronada per una creu, té un portal allindat amb pedra molar vermella i al damunt un òcul. El campanar és de torre quadrada i es troba emplaçat a l'angle esquerre de la façana. Té un rellotge a la façana principal i una finestra d'arc rebaixat a cada una de les façanes. Més enllà del tràfic automobilístic, poques diferencies podem apreciar amb la imatge que recollia l’any 1919 el Josep Salvany Blanch.
Sobre la llinda hi ha incises les dates 1696 (al mig), 1762 (a la dreta) i MCMXXXIX (a l'esquerra), aquesta darrera referent a la restauració que va dirigir l'arquitecte Alejandro Tintoré Oller ( Barcelona, 1900 + Barcelona, 29.11.1962 ) , del que ultra les seves obres, trobàvem únicament la referència al traspàs de la seva viuda María Josefa Auger Grases, a l’edició de la Vanguardia del dissabte 5 de gener de 1991; ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i dates de naixement i traspàs d’aquest arquitecte, a qui devem una bona part de les esglésies aixecades i/o refetes desprès del conflicte bèl•lic que comportava la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República, i que adquiria a Catalunya proporcions de genocidi.
Informació
facilitada per Blanca Tintoré
L’edifici religiós literalment fagocitat per les edificacions, és un veritable ‘ signe dels temps’.
viernes, 21 de noviembre de 2014
CASA FREDERIC GARCÍA ILLA. CERVELLÓ. LLOBREGAT JUSSÀ
Retratava al Josep Olivé Escarré, davant d’aquesta mansió senyorial, d'estil modernista, de planta quadrada amb baixos i dues plantes i una torreta capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada, de la que ens diu la descripció tècnica que el portal és de mig punt amb dovelles molt amples de pedra, igual que els emmarcats de les finestres. Els murs són de pedra i parts de rajola. La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges, i la cornisa fistonada amb arcades i majòliques. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda amb lletres blanques on posa "Garcia". La seva decoració s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana. Al voltant de la casa hi ha un jardí ben cuidat.
Del curiós rellotge no en fa esment.
Frederic García Illa, propietari dels terrenys i fabricant de ciments de Vallirana, va encarregar l'any 1899 aquest edifici com a habitatge a l’'arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona, 9 de septiembre de 1861 - Barcelona, 17 de abril de 1903) i les obres van acabar l'any 1900. La casa i el conjunt foren adquirits per Joan Giménez Yebra als anys 60 del segle XX.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ah!, la casa està en venda.
Del curiós rellotge no en fa esment.
Frederic García Illa, propietari dels terrenys i fabricant de ciments de Vallirana, va encarregar l'any 1899 aquest edifici com a habitatge a l’'arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona, 9 de septiembre de 1861 - Barcelona, 17 de abril de 1903) i les obres van acabar l'any 1900. La casa i el conjunt foren adquirits per Joan Giménez Yebra als anys 60 del segle XX.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ah!, la casa està en venda.
jueves, 20 de noviembre de 2014
ESCOLA PÚBLICA LLUIS VIÑAS VIÑOLES. MÓRA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA
Havia demanat informació històrica de l’Escola Pública LLUIS VIÑAS VIÑOLES a la Biblioteca Comarcal De Móra d'Ebre, també a l’Ajuntament, i com sempre fem ‘ urbi et orbe’, a qualsevol persona i/o entitat que ens pugui ajudar en la recerca, mitjançant la tramesa d’un email a coneixercatalunya@gmail.com
Les dades que en feia arribar la Biblioteca Comarcal De Móra d'Ebre, diuen :
El 26 d'abril de 1936 l'Ajuntament de Móra d'Ebre dóna un solar per tal de construir un Grup Escolar. El representant d'Ensenyament delegat per l'Estat és el mestre Lluis Viñas Viñoles. Es comencen a construir els fonaments, les obres però, queden aturades quan es produeix la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República, i comença el conflicte bèl•lic, que es perllongarà fins a l’1 d’abril de 1939.
La zona de l’Ebre va patir amb una especial virulència els estralls de la guerra, i des de Regiones Devastadas es segueix amb el projecte, i l’any 1945 aproximadament s’acaba l'obra.
El curs 1946/47 és el primer que es comencen a donar classes al centre, i els infants de Móra d’Ebre aprenen el ‘Cara el Sol’, i la salutació feixista.
És just agrair de forma pública la diligència de la Biblioteca Comarcal De Móra d'Ebre, als que devem tindré ja una base per continuar la recerca de l’autor del projecte tècnic.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país, en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.
Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Les dades que en feia arribar la Biblioteca Comarcal De Móra d'Ebre, diuen :
El 26 d'abril de 1936 l'Ajuntament de Móra d'Ebre dóna un solar per tal de construir un Grup Escolar. El representant d'Ensenyament delegat per l'Estat és el mestre Lluis Viñas Viñoles. Es comencen a construir els fonaments, les obres però, queden aturades quan es produeix la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República, i comença el conflicte bèl•lic, que es perllongarà fins a l’1 d’abril de 1939.
La zona de l’Ebre va patir amb una especial virulència els estralls de la guerra, i des de Regiones Devastadas es segueix amb el projecte, i l’any 1945 aproximadament s’acaba l'obra.
El curs 1946/47 és el primer que es comencen a donar classes al centre, i els infants de Móra d’Ebre aprenen el ‘Cara el Sol’, i la salutació feixista.
És just agrair de forma pública la diligència de la Biblioteca Comarcal De Móra d'Ebre, als que devem tindré ja una base per continuar la recerca de l’autor del projecte tècnic.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país, en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.
Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
CARTA DE L’AVI
1. Cada un de vosaltres és un regal meravellós tant per a la seva família com per a tot el món. Recordeu sempre, especialment quan els vents freds del dubte i el desànim cauen sobre la vida.
2. No tingueu por … de ningú ni de res quan es tracti de viure la teva vida més plenament. Persegueix les teves esperances i els teus somnis, no importa com de difícil siguin ni el que els altres pensis. Moltes persones no fan el que volen pel que altres puguin pensar o dir. Eviteu els pessimistes i els seus pensaments. “Sí, però què passaria si …” Al infern amb “què passaria si …” Fes-ho! El pitjor de tot en la vida és mirar cap enrere i dir: “Jo tindria, podia tenir, hauria d’haver fet. “Assumiu riscos, equivoqueu-vos, admeteu els errors.
3. Totes les persones del món són de carn i ossos. Algunes poden portar barrets de fantasia o tenen grans títols o (temporalment) ostenten poder, i volen fer-te creure que estan per sobre de la resta. No els creguis. Tenen els mateixos dubtes, temors i esperances que vosaltres. Qüestiona l’autoritat sempre, però sigues prudent i curós en la forma en què ho fas.
4. Fes una llista de totes aquestes coses que vols fer a la vida: viatjar a llocs, desenvolupar una habilitat, dominar un idioma, conèixer algú especial, etc. Que sigui llarga, i obliga’t a fer algunes coses cada any. No diguis: “ho faré demà” (o el proper mes o l’any vinent). Aquesta és la manera més segura de deixar de fer alguna cosa. No hi ha demà, i no hi ha un moment “adequat” per començar alguna cosa, excepte ara.
5. Sigueu amables i ajudeu a la gent – especialment amb els més febles, els covards i amb els vostres fills. Tothom porta una pena especial, i necessiten el suport d’una altra persona.
6. No formeu part de les forces armades o de qualsevol organització que entreni per matar. La guerra és el mal. Totes les guerres són iniciades per vells que forcen o enganyen els joves a odiar i matar-se els uns als altres. Els que les promouen sobreviuen, i, poc després de començar-les amb una ploma i un paper, les acaben de la mateixa manera. Però en els decurs d’aquell període de temps moltes persones bones i innocents moren.
7. Llegiu llibres, tants com pugueu. Són una meravellosa font de plaer, de saviesa i d’inspiració. No necessiten bateries ni connexions especials, i te’ls pots emportar a qualsevol part.
8. Sigueu sincers.
9. Viatgeu: Sempre, especialment però, quan sigueu joves. No espereu fins que tingueu els diners “suficients” o fins que tot estigui “a la perfecció. “Això no passa mai.
10. Trieu el treball o la professió perquè us agrada fer-ho. És clar, que aquesta no és una tasca senzilla, el treball però, ha de ser un temps d’alegria. Aneu amb compte de triar un treball només pels diners.
11. No crideu. Mai funciona, i et fa mal a tu mateix i als altres. Cada vegada que he cridat, he fallat.
12. Compliu les promeses amb els nens. No hem de dir “ja veurem” quan volem dir “no”. Els nens esperen la veritat, doneu amb amor i bondat.
13. Mai li digueu a ningú que l’estimeu quan no ho feu.
14. Viviu d’acord amb la natura: sortiu a l’aire lliure, bosc, muntanyes, mar, desert. És important per l ‘”esperit”.
15. Visita Catalunya. És el lloc on va néixer la nostra família – sobretot l’interior – L’argentera, el Mas de Barberans,…
16. Abraceu a les persones que us estimen i estimeu. Digueu-los el molt que signifiquen per a vosaltres ara, no espereu fins que sigui massa tard.
17. Sigueu agraïts. Hi ha una dita molt nostrada: “Aquest és un dia de, i en les nostres vides, i no tornarà. “Viu cada dia amb això en ment
miércoles, 19 de noviembre de 2014
QUE EN SABEU D’AQUESTES ESCOLES ?
La hipòtesis d’una acció centralitzada – feta des del CENTRE, però amb la col•laboració activa, per acció i/o per omissió des de casa nostra – per tal d’evitar – tant com sigui possible – una correcta identificació del patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, és del tot evident, i us deixo aquí un parell d’exemples sagnants :
http://www.xtec.cat/ceipelrodonell/
ESCOLA EL RODONELL DE CORCÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
http://www.xtec.cat/centres/e3001681/
ESCOLA LLUS VIÑAS VIÑOLES DE MÓRA D’EBRE. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA
Ens agradarà tenir noticia de la seva història, i de qui foren els mestres d’obres i/o arquitectes , autors dels projectes, a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.xtec.cat/ceipelrodonell/
ESCOLA EL RODONELL DE CORCÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
http://www.xtec.cat/centres/e3001681/
ESCOLA LLUS VIÑAS VIÑOLES DE MÓRA D’EBRE. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA
Ens agradarà tenir noticia de la seva història, i de qui foren els mestres d’obres i/o arquitectes , autors dels projectes, a l’email coneixercatalunya@gmail.com
ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME. SANT CUGAT DEL VALLÈS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
L’Antoni Calvo Uribe publicava les fotografies de l’església de la Mare de Déu del Carme, a Mirasol, al terme de Sant Cugat del Vallès, a lsa comarca del Vallès occidental, no trobava cap dada de l’arquitecte autor del projecte, ja que dissortadament no disposa Sant Cugat del Vallès d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i només per excepció al bisbat de Terrassa, les parròquies expliquen la seva gènesis i història.
Trobava si, una merescuda lloança de l’acció duta a terme per Mn. Joan Gustems i Gustems (Sant Joan de Mediona (Alt Penedès) el 25 d’agost de 1904 + Valldoreix el 17 d’agost de 1994), que l’any 1948, va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.
Quan arriba a Valldoreix es troba una rectoria en estat d’abandonament. Va fer obres a la rectoria i va millorar considerablement les dependències parroquials. Va fer obres d’engrandiment del temple, preveient una futura ampliació que no arribà mai. De fet, el cos que sobresurt a la façana principal va ser fet durant el seu rectorat.
El terme parroquial abastava una gran extensió que comprenia a més de l’actual Valldoreix, el Mas Gener, Mira-sol, Can Trabal, La Colònia Duran i La Floresta. Amb el creixement dels estiuejants es va fer necessari la creació de nous temples. A La Floresta existia la petita capella de Sant Pere que era insuficient, Mn. Joan va fer edificar un temple dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, inaugurat el 31 d’octubre de 1958. A Mira-sol va promoure l’edificació de l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme i ja els anys setanta la dedicada a Sant Joan Baptista, inaugurada el 24 de juny de 1975. Dins l’actual terme de Valldoreix va fer edificar l’església de l’Assumpció de Maria, inaugurada el 14 de setembre de 1958
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels arquitectes que dirigien les obres d’aquestes esglésies.
Trobava si, una merescuda lloança de l’acció duta a terme per Mn. Joan Gustems i Gustems (Sant Joan de Mediona (Alt Penedès) el 25 d’agost de 1904 + Valldoreix el 17 d’agost de 1994), que l’any 1948, va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.
Quan arriba a Valldoreix es troba una rectoria en estat d’abandonament. Va fer obres a la rectoria i va millorar considerablement les dependències parroquials. Va fer obres d’engrandiment del temple, preveient una futura ampliació que no arribà mai. De fet, el cos que sobresurt a la façana principal va ser fet durant el seu rectorat.
El terme parroquial abastava una gran extensió que comprenia a més de l’actual Valldoreix, el Mas Gener, Mira-sol, Can Trabal, La Colònia Duran i La Floresta. Amb el creixement dels estiuejants es va fer necessari la creació de nous temples. A La Floresta existia la petita capella de Sant Pere que era insuficient, Mn. Joan va fer edificar un temple dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, inaugurat el 31 d’octubre de 1958. A Mira-sol va promoure l’edificació de l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme i ja els anys setanta la dedicada a Sant Joan Baptista, inaugurada el 24 de juny de 1975. Dins l’actual terme de Valldoreix va fer edificar l’església de l’Assumpció de Maria, inaugurada el 14 de setembre de 1958
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels arquitectes que dirigien les obres d’aquestes esglésies.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

.jpeg)




