IN MEMORIAM DE CAN BATLLÓ. ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

El Pere Julià Subirana, em feia arribar un parell d’imatges
https://www.esparreguera.cat/fitxers/urbanisme/pla_urb_87_CBP.pdf
Cal Batlló fou una petita casa de pagès que feu construir Ferran Puig en el segle XIX en les terres que comprà a Salvador Batlló.

Quan al Medalló de pedra on trobem esculpit un bust masculí de perfil en el que es llegeix el nom "Raphael". Procedeix de l'antiga masia avui desapareguda de Can Batlló i actualment es troba inserit en una barraca de recent construcció (Segle XV-XVI).

Quan a la conservació afecta únicament el gravat i la funcionalitat ornamental a l’espai públic, que caldrà mantenir a la façana de l’immoble on s’implanta, ja sigui per rehabilitació de l’edifici existent o en cas de substitució o enderroc.

L'obligació de conservació del gravat no admet justificació de pèrdua per declaració de ruïna de l’immoble o per motiu d’enderroc total o parcial.

El GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA no està gestionant amb eficàcia la pandèmia de la Covid.19, que s’enduia la vida de més de 10.000 catalans . Si féssim l’extrapolació de dades el nombre REAL de víctimes fora de quasi 70.000, el triple quasi dels que reconeix el Ministeri del socialista Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966)

LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA
*Sanidad ya no informa de los positivos en test de anticuerpos desde este domingo

Cifras totales: 210.773 casos de coronavirus diagnosticados por PCR, 23.822 muertos 11,30%

59.784 en Madrid (8.048 muertos)
48.158 en Cataluña (4.808 muertos)
16.589 en Castilla y León (1.710 muertos)
15.706 en Castilla-La Mancha (2.396 muertos)
12.564 en País Vasco (1.255 muertos)
11.913 en Andalucía (1.168 muertos)
10.204 en la Comunidad Valenciana (1.200 muertos)
9.328 en Galicia (412 muertos)
5.004 en Aragón (735 muertos)
4.759 en Navarra (432 muertos)
3.897 en La Rioja (326 muertos)
2.751 en Extremadura (433 muertos)
2.255 en Asturias (261 muertos)
2.187 en Canarias (133 muertos)
2.115 en Cantabria (188 muertos)
1.870 en Baleares (181 muertos)
1.475 en Murcia (130 muertos)
114 en Melilla (2 muertos)
100 en Ceuta (4 muertos)

Per la intercessió de la Santa Maria del Puig, demanem a l’Altíssim que tingui pietat de TOTS nosaltres.

ERMITA DE SANTA BARBARA. CASTELL D’ESCORNALBOU. RIUDECANYES. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una parell de fotografies de l’ermita de Santa Bàrbara del Castell d’Escornalbou. Sempre em complauen les trameses del Raul, aquesta més si cap per dues raons de caire personal, la primera és que vaig néixer a l’Argentera, visible des Santa Bàrbara i des del Castell d’Escornalbiu, i la segona és que quan em va tocar fer el SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO, entre les diferents opcions d l’exercit de terra, m’assignaven a l’arma d’Artilleria, quina patrona és Santa Bàrbara. Bona part del període militar el vaig passar a la Bateria L-1, al Castell de Montjuic de Barcelona, sota el comandament del aleshores capità Luis Antonio Parareda Valcárcel.

Llegia que possiblement el castell era al cim del tossal , aixecat damunt les restes d'una torre romana, utilitzada més tard pels àrabs com a lloc de guaita i bada. L’ermita de Santa Bàrbara es va alçar al segle XIX, a la part més alta del turó, No hi ha cap dubte que l’edifici si més no es va refer en el període en que en va ser propietari l’ Eduard Toda i Güell ( Reus, Baix Camp, 9 de gener de 1855 — Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà, 26 d’abril de 1941 )

La descripció telegràfica ens diu ; petita ermita d'una nau feta amb maçoneria de pedra vermellosa, com el castell i monestir.

Entrada amb arc rebaixat adovellat, ull de bou i frontó triangular a la part superior.

Magnífica vista de tot el Camp de Tarragona.

La baronia d’Escornalbou, era una Jurisdicció senyorial centrada en el castell i monestir d’Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona (vers el 1166).

Al segle XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia.

Quan al topònim Escornalbou, aquesta és la proposta de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ) : “Escornalbou: Compuesto de escorna el bou, en el sentido de ‘lugar tan abrupto donde los bueyes que pastan, caen y se rompen los cuernos’. Del verbo escornar, derivado de corn, ‘cuerno’” (OnoCat, IV, p. 105). Hay unos paralelismos significativos con la partida de Escornacabres (antiguo término de Isavarre y cerca del límite con el término de Naut Aran), situada en una vertiente muy abrupta de las montañas de Marimanha y Beret (Val d’Aran).

http://www.alacarta.cat/1moncat/tall/lermita-de-santa-barbara

https://www.youtube.com/watch?v=IPo7M1XzXNk

Dissortadament un dia la pandèmia de la Covid.19 al REINO DE ESPAÑA és la noticia més important : 207634 infectas 23190 morts ‘oficialment’ , això continua donant un percentatge escandalós del 11,17%, i un nombre de morts per milió 493,40 que atorga al REINO DE ESPAÑA el TRISTISSIM CAMPIONAT MUNDIAL de víctimes per milió.
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html

Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960) demanava signatures de recolzament a les accions del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA :
https://www.abc.es/espana/abci-iceta-pide-redes-firmar-peticion-apoyo-gobierno-202004030057_noticia.html

Les pèssimes noticies de l’evolució de la Covid.19, i la nefanda gestió que se’n està fent des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son la permanent noticia d’aquests dies.

Esperem dades del diner públic que en masses ocasions s’ha malbarat.

En algun moment caldrà depurar responsabilitats per acció i/o per omissió.

Que Santa Bàrbara intercedeixi davant del bon Déu per TOTS nosaltres.

IN MEMORIAM. DE L’HOTEL GORI A L’HÔTEL DE VILLE. OLESA D MONTSERRAT. EL LLOBREGAT JUSSA`.

L’Antoni Calvo Uribe em facilitava l’accés als seus àlbums de fotografia, cal continuar des de l’arrest domiciliari, la divulgació del patrimoni històric de Catalunya, oi?

Escollia una fotografia de l’edifici que fou bastit originàriament com hostal, i si em de creure els que diuen les referencies “ històriques” s’aixecava al bell mig del nucli d’Olesa de Montserrat, de forma subreptícia pel cèlebre ‘desconegut’ que amb aquest mateix procediment edificava bona part dels Palaus, Esglésies, Masies, i elements patrimonials de Catalunya .

Quan documentaven les cotxeres de l’Hotel Gori, aclaríem que l'autor fou el mestre d'obres de Martorell, Pere Ros i Tort, actiu fins als anys 1914-1915 ( no es descabellat suposar-li l’autoria del mateix Hotel Gori, oi? ). Esperem a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com tenir-ne confirmació en el seu cas.

Llegia que l’Hotel començava la seva activitat l’any 1899, i que en fou el promotor al Dr. Joaquim Casals i Batista, conegut popularment amb el sobrenom de Quim Gori.

Joaquim Casals i Batista transformà la seva finca del carrer de les Hortes –on fins aleshores hi tenia una masia amb camps de conreu- en extensos jardins, edificant-hi al bell mig un majestuós hotel: un edifici d'estil vuitcentista, amb detalls ornamentals d'inspiració neoclàssica on destaca, sobretot, la façana principal, voltada de galeries, a tres nivells.

L'Hotel Gori, nom original, va assolir un gran reconeixement donada la proximitat del Balneari de la Puda.

Des de 1931 és ocupat per l'Ajuntament de la vila.

Fou restaurada el 1997, ens agradarà tenir noticia dels arquitectes de la reforma de l’any 1931, i de la restauració de 1997 a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Les cròniques de l’ època expliquen que hi havia una nombrada clientela, sobretot membres de la burgesia catalana, que feien una aturada a l'hotel Gori de camí al balneari de la Puda.

Fotografia cedida per Pere Julià Subirana.

Es facilitava el transport des de l'hotel fins a l'estació del Nord per mitjà d'un servei de diligències continu. L'empresa de transports que s'encarregava d'aquest servei era propietat de Joaquim Casals i de la seva família. Alhora, també cobrien la ruta entre Olesa i Barcelona.

Fotografia cedida per Pere Julià Subirana.

Tan il·lustre edifici ha inspirat alguns relats, com M. Lombart, l’Hotel Gori i Alfons Sala, editat dins d'u https://apic.es/es/illustration/m-lombart-el-hotel-gori-y-alfonso-sala/ na col·lecció de contes olesans a l'editorial Paper d'estrassa.

L'any 1931 dos dels fills de Joaquim Casals i Batista, els germans Jaume i Josefa Casals i Diomedes van fer donació de la finca a la vila. Així, Olesa de Montserrat va poder gaudir d'un Parc Municipal únic que, amb el temps, va acollir la seu del seu de l'Ajuntament.

Les pèssimes noticies de l’evolució de la Covid.19, i la nefanda gestió que se’n està fent des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son la permanent noticia d’aquests dies.

Esperem dades del diner públic que en masses ocasions s’ha malbarat.

En algun moment caldrà depurar responsabilitats per acció i/o per omissió.

Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=531

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18679

"En tiempos de tribulación, no hacer mudanza"

És increïble que amb una mitjana de 10,25% de víctimes entre les persones infectades, algú pugui sostenir que ESPAÑA VA BIEN.

LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA

Cifras totales: 219.764 casos de coronavirus diagnosticados, 22.524 muertos 10,25

61.726 en Madrid (7.765 muertos) 12,5797881
46.571 en Cataluña (4.393 muertos)
18.053 en Castilla-La Mancha (2.255 muertos) 12,49099873
17.776 en Castilla y León (1.612 muertos)
13.780 en País Vasco (1.193 muertos)
12.495 en Andalucía (1.107 muertos)
10.906 en la Comunidad Valenciana (1.147 muertos) 10,51714652
8.932 en Galicia (382 muertos)
5.295 en Aragón (695 muertos) 13,12559018
5.180 en Navarra (417 muertos)
4.865 en La Rioja (307 muertos)
3.403 en Extremadura (411 muertos) 12,07757861
2.509 en Asturias (231 muertos)
2.140 en Canarias (128 muertos)
2.273 en Cantabria (178 muertos)
1.878 en Baleares (172 muertos)
1.741 en Murcia (125 muertos)
116 en Melilla (2 muertos)
125 en Ceuta (4 muertos)

Les pèssimes noticies de l’evolució de la Covid.19, i la nefanda gestió que se’n està fent des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son la permanent noticia d’aquests dies.

Esperem dades del diner públic que en masses ocasions s’ha malbarat.

En algun moment caldrà depurar responsabilitats per acció i/o per omissió.

Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres

LES MORTS EVITABLES.

Les noticies relatives a la Covid.19 al REINO DE ESPAÑA, que dia a dia van apareixent tant a la premsa ‘domestica o domesticada’, com a la que s'autoqualifica de lliure i democràtica, son esfereïdores :

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/23/5ea13ba021efa0f3768b456e.html

https://www.lavanguardia.com/vida/20200423/48684019600/coronavirus-espana-contagios-muertes-madrid-catalunya-castilla-la-mancha-castilla-leon-estado-alarma-ultimas-noticias-hoy-en-directo.html

Al ‘carnicero de Badajoz’ Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, 9 de noviembre de 1891-Burgos, 21 de octubre de 1952; ) Francisco Franco Bahamondef (Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975) el nomenava a títol pòstum, el 22 de octubre de 1952, Marquès de San Leonardo de Yagüe.

https://www.elespanol.com/blog_del_suscriptor/opinion/20170814/239046094_7.html

La darrera xifra de víctimes de la Covid. 19 és de 21.717.

Els reconeixements, si és el cas, hauran de tenir més ‘nivell’ Duc, o Comte-Duc, almenys, oi?.

Aquells que a dia d’avui decideixin sobre la llibertat, la vida i la morts dels seus coetanis haurien de meditar en allò que es recull a Siràcida 4:

No privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l’home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d’un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.

I no oblidar mai, el que es diu a Romans, 12 ;

“Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”

Amén.

ESGLESIA DE SANT RAMON. EL PLA DE SANTA MARIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos publicava fotografies de l’ Església vella Santa Maria, ara sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort, situada al Raval de Sant Ramon al terme del Pla de Santa Maria, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona.

Patrimoni Gencat ens diu que l’església de Sant Ramon, és una construcció d'una sola nau acabada en absis semicircular, i transsepte. La coberta és de canó apuntat al nord de la vila del Pla de Santa Maria. És una a la nau i de creueria incipient als braços del transsepte. Al creuer s'aixeca un cimbori vuitavat amb llunetes i petxines decorades amb relleus de guix, elements que palesen la reconstrucció del segle XVIII.

L'element més remarcable a l'exterior és la portalada romànica situada a migdia, d'arc de mig punt, amb vuit columnes per banda que sostenen sengles arquivoltes algunes de les quals profusament decorades. El timpà és llis, però la llinda apareix esculpida amb relleus que representen la Mare de Déu, el Nen entre dos àngels, l'Epifania i l'Anunciació. Cal destacar així mateix la rosassa, situada al mur de ponent i les cartel·les decorades amb caps i motius grotescos que recorren tot el fris del ràfec de la teulada.

L'església era un feu de la Seu de Tarragona, que fou concedit per Alfons I a Berenguer de Vilafranca (1137).

No hi ha documentació sobre la data exacta de construcció de l'edifici, un dels exemples de romànic més interessants de la contrada, les seves característiques estilístiques el situen però, entre els segles XII i XIII.

Durant la guerra dels Segadors fou saquejada i incendiada per les tropes del comte-duc d'Olivares. Potser fou aleshores que desaparegué el retaule documentat el 1417.

El segle XVIII se n'inicià l'enderroc per tal d'aprofitar els materials per a la construcció de la nova església parroquial. Sortosament, a finals del mateix segle (1772) es repararen les parts malmeses, amb la construcció del nou cimbori, reconstrucció que li donà la configuració actual.

En els dies foscos que seguien a la sedició victoriosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l’església va patir noves destrosses.

L’any 1951 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.

L’any 1987, va ser totalment restaurada per la Generalitat de Catalunya.

De forma periòdica s’hi organitzen concerts d’orgue. Aquest és neogòtic, d’un teclat, i originari de la Capella del Col·legi Notre-Dame (Bèlgica). Va ésser construït pels germans Gheude el 1876.

El 1988 va ser adquirit per la Parròquia del Pla de Santa Maria, on va ésser restaurat i remuntat per Wilfred Praet, amb l’afegit d’un Ple dels mateixos orgueners, recuperat d’un orgue desaparegut.
http://www.pla.altanet.org/esglesia-romanica-de-sant-ramon

Les constants ‘males’ noticies de l’evolució de la Covid. 19 al REINO DE ESPAÑA, més enllà de la depuració de responsabilitat polítiques i/o penals – que ja triguen en iniciar-se - , aconsellen a TOTS els que a dia d’avui decideixin sobre la llibertat, la vida i la morts dels seus coetanis meditar en allò que es recull a Siràcida 4:

No privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l'home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d'un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.

I per descomptat , tenir molt clar , que s’acomplirà SENSE CAP MENA DE DUBTE el que es diu a Romans, 12 ;

"Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

Amén.

Que la Mare de Déu, i Sant Ramón de Penyafort, intercedeixin per TOTS nosaltres.

A LA MEMÒRIA DE LES PERSONES ANÒNIMES – PER MANCA DE COMUNICACIÓ – , TOTES ELLES “ CATALANS EXCEPCIONALS” QUE AVUI ENS HAN DEIXAT.

Continua l’obscurantisme i la desinformació, sabem per la premsa que a Sant Llorenç Savall morien 25 persones a la Residència de Gent Gran :

https://www.ccma.cat/324/la-residencia-geriatrica-de-sant-llorenc-savall-ha-registrat-25-morts-i-59-positius-per-coronavirus/noticia/3005106/

No hi ha des de morts a Castellar del Vallès.

No hi ha dades de morts a Sentmenat.

Si en teniu dades, i voleu, ho publicarem al Diari de Castellar del Vallès

La Funerària Torra NO FACILITA la relació de persones traspassades :
http://www.funerariatorra.com/info_difunts.php

Sembla que hi ha “instruccions” perquè les coses es facin d’aquesta ‘mala’ manera :
https://www.periodistadigital.com/politica/20200416/psoe-ordena-deshumanizacion-fallecidos-covid-19-exige-alcaldes-evitar-signos-duelo-noticia-689404292699/

Han torpedinat http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/ una vegada més, el missatge Error establishing a database connection es pot traduir lliurement com ‘ no ens agrada el que es publica en aquesta pàgina’

Tenim clar però, que ahir, com avui, com demà , de persones traspassades n’hi ha.

El nostre condol a les famílies.

A tots els que han traspassat anònimament en aquesta conjuntura tràgica ;

Que els àngels us acompanyin al paradís que,
a la vostra arribada, us rebin els màrtirs
i eus facin entrar en la ciutat santa de Jerusalem.

Que el cor dels àngels us aculli,
i tingueu amb Llàtzer, el pobre, un repòs etern.

Aquells que a dia d’avui decideixin sobre la vida i la morts dels seus coetanis haurien de meditar en allò que es recull a Siràcida 4:

no privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l'home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d'un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.

I no oblidar mai, el que es diu a Romans, 12 ;

"Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."