LA BADALONA QUE EL TEMPS I ALTRES “ CIRCUMSTÀNCIES” S’ENDUGÉ. (II)

 

Llegia; A l’ampla andana de l’estació de Badalona hi ha haver durant quasi quaranta anys un quiosc de begudes de la marca Anís el Mono d’estil modernista, dissenyat per Josep Puig i Cadafalch.

 

Eren els anys d’apogeu del modernisme, un estil que reflectia les ànsies de progrés, llibertat i modernitat de bona part de la societat. També Eduard Maristany, cap de la M.Z.A., tenia un pla de renovació total de les infraestructures de la línia litoral, incloent-hi la construcció de noves estacions a totes les poblacions. La primera estació a renovar-se va se precisament la de Badalona, que va entrar en funcionament al juliol de 1899. El nou flamant edifici de passatgers, projecte de Salvador Soteras i Taberner (1864-1925), era de tres cossos de maó vist, de planta rectangular, amb les obertures d’arc de mig punt a la planta baixa, d’arc escarser al primer pis i quadrades al pis superior, i amb el cos central rematat per un capcer.

 

Al costat de la nova estació es va col·locar l’any  1900 el quiosc d’Anís el Mono. El petit i harmoniós quiosc va enriquir les línies més austeres de l’estació formant un conjunt refinat i sofisticat

L’estructura de ferro va ser elaborada al taller de forja de Manuel Ballarín y Encuentra (1863-1915), que va rebre molts altres encàrrecs de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956)

 

La ceràmica era obra de Lluís Bru i Salelles (1868-1952), però només es te constància de la seva intervenció al 1910 en què factura a Vicenç Bosc la construcció d’un mosaic «ceràmic i or» a la volta i la coberta del quiosc, fet que es podria interpretar com una restauració: por la construcción en mosaico cerámico y oro de la bóveda y cubierta del kiosco para el anís del mono en la estación de Badalona, y rellenar con cemento los chapiteles y bases de las columnas según presupuesto convenido, 1200 ptas. (Fons Taller Lluís Bru, Arxiu Històric d’Esplugues de Llobregat, transcripció de Marta Saliné).

El petit quiosc va funcionar durant quasi quaranta anys fins que va ser desmuntat el 1936

 

El Valentí Pons feia una feina excepcional :

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/quiosc-anis-del-mono

 

Badalona excel·lia en la destrucció del Patrimoni Històric, dissortadament no és una relació exhaustiva i ens agradarà rebre imatges i dades  a l’email castellardiari@gmail.com per confegir un inventari el màxim d’aproximat del Patrimoni destruït:

Quadra Pau Rodon Amigó

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/quadra-pau-rodon-amigo

Cine Tomàs Mary (Cobert Provisional)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/cine-tomas-mary-cobert-provisional

Casa Juan Sarret (Reforma)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/casa-juan-sarret-reforma

Casa-Farmàcia Surroca

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/casa-farmacia-surroca

Casa Teresa Casals Guitart

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/casa-teresa-casals-guitart

Casa . Martí Pujol, 43

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/casa-2

Magatzem Francisca Feliubadaló, Vda. Andrés Clarós

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/magatzem-francisca-feliubadalo-vda-andres-claros

Casa Antón Romeu

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/casa-anton-romeu

Unión Vidriera Española

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/union-vidriera-espanola

Magatzem Francisco Cuixart

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/magatzem-francisco-cuixart

Quiosc de Begudes Juan Niubo

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/quiosc-de-begudes-juan-niubo

 

 Us deixo un enllaç on trobareu els alcaldes/esses de Badalona, heu de triar a qui se li atorga el títol deshonrós d’Àtila del Patrimoni Històric.

https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Alcaldes_de_Badalona

Cal a dir però, que tenim un sistema legal MOLT DEFICIENT, que configura la propietat com un DRET ABSOLUT, alhora, per si això no fos prou, l’entorn polític pateix una corrupció endèmica i sistèmica que ve de molt lluny, i dissortadament en aquest REIALME tothom admira als que fan “calers” – de la forma que sigui -, i menysté a les persones que viuen amb el resultat del seu treball honrat.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg català i catalanista reconegut arreu del món, malgrat els esforços del REINO per evitar-ho diu quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=5091

A Badalona, com a Catalunya no li calen enemics, només amb els amics ja marxa  decididament de cara al desastre

 

 

LA TARRAGONA QUE DESAPAREIXIA COM A CONSEQÜÈNCIA DEL CULTE A SANTA MARIA DE L‘ESPECULACIÓ URBANÍSTICA I A NOSTRA SENYORA DE LA CORRUPCIÓ POLÍTICA.

 

El Valentí Pons Toujouse, feia una tasca excepcional :

https://www.arquitecturamodernista.cat/poblacions/es/tarragona

Tarragona, com la resta de Catalunya, es desfeia d’una bona part del seu Patrimoni històric, en algun cas, sense deixar-ne ni rastre fotogràfic; aqueta NO ÉS una relació exhaustiva, i agrairem la tramesa d’imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com per confegir- si és possible encara – una relació de patrimoni desaparegut.

Cafè-Cine Mundial

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/cafe-cine-mundial

Col·legi de Les Carmelites (Reforma)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/col-legi-de-les-carmelites-reforma

Quiosc de Begudes "El Marítimo" (Ramon Sans Noé)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/quiosc-de-begudes-el-maritimo-ramon-sans-noe

Casa José Botet Olivé

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-jose-botet-olive

Magatzem de Vins Enrique Ventosa Mitjans

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/magatzem-de-vins-enrique-ventosa-mitjans

Ultramarins "Épicerie Française - José Cardona"

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/ultramarins-epicerie-francaise-jose-cardona

Quiosc per a Impresos José Aymat

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/quiosc-per-a-impressos-jose-aymat

Casa Xavier Güell Gayà

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-xavier-guell-gaya

Casa       Rambla Nova, 24

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-3

Cine-Teatre Moderno

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/cine-teatre-moderno

Casa Enrique Ventosa

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-enrique-ventosa

Casa Nicolàs Marsol Ferrer

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-nicolas-marsol-ferrer

Estació de Servei "Service Station" (Juan Panadés Saperas)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/estacio-de-servei-service-station-juan-panades-saperas

Casa Concepción Díez. Ramón y Cajal (Carretera de Castelló, km 1)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-concepcion-diez

Cellers José de Muller

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/cellers-jose-de-muller

Casa Dolores Cucurull Roca. Reina Maria Cristina (Passeig Circunvalación)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-dolores-cucurull-roca

Ferretería Socias.   Sant Agustí, 21

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/ferreteria-socias

Casa Rafael Grau. Sant Francesc

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-rafael-grau

Magatzem Rafael Grau Bartulí. Sant Francesc, 17

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/magatzem-rafael-grau-bartuli

Farmàcia Sanromà (Rafael Sanromà Gabriel).         Unió, 17

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/farmacia-sanroma-rafael-sanroma-gabriel

Villa Morera (Mas Vallvé)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/villa-morera-mas-vallve

Els que fan de la política una professió, ja saben que pesa sobre ells una presumpció “iuris tantum” sobre la seva honestedat, els que exercien responsabilitats polítiques durant la dictadura, la teníem també, i no la “iuris et de iure”, ni aquells eren tant dolents, ni aquests son àngels, oi?.

La paremiologia ens diu “els de Tarragona manxen i els de Reus enganxen”, en matèria de Patrimoni Històric però, dissortadament, quasi podrien anar del bracet :

https://relatsencatala.cat/relat/el-reus-que-desapareixia-com-a-consequencia-del-culte-a-santa-maria-de-lespeculacio-urbanistica-i-a-nostra-senyora-de-la-corrupcio-politica/1071501

Estem molt lluny d’arribar a ser aquell indret on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Entre nosaltres, dubto que ho aconseguim mai.  D’ençà de 1714, tenim l’enemic a casa.

 

TENIU DADES DE L’ERMITA/SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL MONTSIÀ, AL TERME D’AMPOSTA?.

 

No trobava cap dada de l’ermita o Santuari de la Marededéu del Montsià, situada en un turó sota el Montsianell - literalment " el petit Montsià " , una prolongació septentrional de la Serra del Montsià juntament amb la serreta de Freginals i la seva elevació màxima és de 292 metres per sobre el nivell del mar.

 Al cim del Montsianell hi ha un enorme Sagrat Cor amb els braços oberts i unes vistes panoràmiques sobre la vila d'Amposta, la serra del Montsià i el delta de l'Ebre. Ens agradarà tenir noticia de l'autor a  l'email castellardiari@gmail.com 

Mossèn,  Josep Maria Viñolas Esteva ( Salitja ,la  Selva, Girona. 10-03-1966.) Publica l’himne :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/04/himne-santa-maria-del-montsia-amposta.html

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/ermita-de-la-mare-de-deu-del-montsia/video/4707975/

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquell edifici, nom, cognoms, lloc i data de naixement i si es dóna el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com  , també de la història d’aquesta advocació mariana.

Rebia un e.mail de Mon Pujol, en el que em deia;

Bones ; respecte a l'ermita, el que jo sé i me'n recordo, doncs era molt petita que el meu oncle José María Pujol Bertrán estava darrere tot això.

Nosaltres pujàvem a veure les obres i crec que ell va fer la primera missa.

 La meva família no crec que pagués l'obra de construcció.

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) em deien que l’edifici  va  ser construït l’any 1984.

Enviava la publicació a :  recepcio@bisbattortosa.org

Rebia un email de  Josep Alanyà i Roig (Batea, 25/02/1943) , Canonge de la Catedral de Tortosa, arxiver capitular, director de l'Exposició permanent "Sancta Maria Dertosae", director de l'Arxiu Històric Diocesà i membre del Consell Assessor del Museu de Tortosa.

Bona tarda,

 

He consultat sobre el tema el sr. rector de la parròquia major de l'Assumpció d'Amposta. Molt Il·lustre Ramon Font i Peig, canonge de la catedral de Tortosa, i em diu el següent:

 

La capella de la Mare de Déu del Montsià cal relacionar-la amb la fundació del monestir de Carmelites d'Amposta.

 

El 13 de desembre de 1982, en el pontificat del bisbe Ricard Maria Carles, es funda a Amposta un monestir de monges carmelites descalces, amb religioses provinents del monestir carmelità de Puigcerdà.

 La gestió de la fundació la fa, amb l'orde i el bisbe de Tortosa, el dr. Josep Maria Pujol Bertran , ampostí, membre de l'Opus Dei.

 

El monestir s'inaugura el 19 de març de 1983, festa de sant Josep.

 

Les monges volen que dins el territori del monestir, dedicat al Sagrat Cor,  s'erigeixi una capella dedicada a la Mare de Déu, que s'anomenarà la mare de Déu del Montsià.

 

La capella s'inaugura el dia 11 de juny de 1984.

Fa uns anys s'hi feia una peregrinació el dia de la festa, primer diumenge de maig.

 Ara s'hi celebra una missa.

 

L'arquitecte de la capella és Guillermo Bañares Parera , de Barcelona; i l'arquitecte tècnic, Víctor Fortuño,  de Camarles.

 

La imatge de la Marededéu és obra de l'escultor i arquitecte Francesc Fajula  Pellicer (San Juan de las Abadesses, 13 de novembre de 1945) , és una escultura en marbre, policromada en roig, verd, morat i or, còpia de la imatge que es venera al col·legi Viaró.

 

La imatge del Sagrat Cor que hi ha erigida al Montsianell és de l'escultor Joan Mayné  Torras (Sant Boi de Llobregat, 19 de setembre de 1928 - Barcelona, 14 de novembre de 2016.

 Té una altura de 7 metres i és obrada en bronze amb la tècnica de la cera perduda per l'empresa de fundició GIMFER.

 

Espero que li serveixi aquesta informació.

 

Salutacions.

El món és un mocador,  vaig tenir la fortuna de fer el batxillerat  en horari de tarda al col·legi Viaró – havia fet estudis de Comerç als Escolapis de Sabadell -  i alhora que iniciava la meva vida laboral,  feia el batxillerat i amb els anys,  em llicenciava en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona.  Vaig tenir ocasió de pregar davant la imatge de la Marededéu,  que presideix ara la comarca del Montsià, on naixia l'any 1925 la meva mare q.e.p.d.  

IN MEMORIAM. CINE SPRING. LA BARCELONA QUE EL TEMPS, L’ESPECULACIÓ URBANÍSTICA I ALTRES “ CIRCUMSTÀNCIES “ S’ENDUGUÉ.

 

L’Anna Seguí , pública una fotografia del Cine Spring, una sala de cinema  que estava al número 103 del Passeig de la Bonanova del Barri de Sarrià (Barcelona).

El projecte anava signat  pel mestre d'obres Josep Masdeu Puigdemasa (Barcelona, 25 de setembre de 1852 - 29 de novembre de 1930) qui el va dissenyar el 1911 per encàrrec de Joaquim Font Pedrosa,  el seu veritable autor però,  va ser l'arquitecte municipal del llavors municipi de Sarrià, Arnau Calvet i Peyronill(Barcelona, 27 de setembre de 1874[1] - 1956)

Va obrir les seves portes el 1911.

Va funcionar amb aquest nom fins al 7 de maig de 1939.

El 1954 l'edifici va ser transformat per l'arquitecte Antoni de Moragas (1913-1985).

El franquisme li va canviar el nom, tot espanyolitzant-lo, pel de Cine Murillo que va quedar fins al 1955, any que torna a recuperar el nom primigeni.

El Cinema Spring va tancar definitivament les seves portes l'any 1984.

 Un any més tard , essent alcalde  Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), era enderrocat per fer-hi habitatges.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1999/01/19/pagina-40/32839548/pdf.html

https://vptmod.blogspot.com/2018/05/barcelona-cinema-spring.html?fbclid=IwAR0uUdwyiGnQ5sBxOhGG9_b14n2DOhgx0EeK-NBTs5hkPM014zvczui2gkQ

A Barcelona no li calen enemics, amb els “ amics” ja en té prou, oi?.

 

 

DE LA CASA DE JOAN VILELLA ESTIVILL A L’HOTEL VILELLA. SITGES. EL GARRAF

Joan Vilella i Estivill (Reus, 1878 - Reus, 1925) , encarregava l’any 1919 – a l’època de la Mancomunitat de Catalunya, quan curiosament sense tenir poder, ni diners,  es va viure una gran sensació de llibertat , de  progres i de justícia – a l’arquitecte Juan de la Cruz Rubió  Bellvern ​ (Reus, 24 d’abril de 1870-Barcelona, 30 de novembre de 1952), la construcció d’un edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular format per planta baixa, dos pisos i golfes, al Passeig  de Terramar, 21, a Sitges a la comarca del Garraf. L'aprovació es va donar el 5 de maig del mateix any 1919.

 

La fotografia la publicava  Josep Maria Alegre

De l’edifici que es coneixerà també com la Residència Helvètica, explica Patrimoni Gencat que la coberta és a dos vessants a dos nivells de teula àrab. La composició de la façana és gairebé simètrica (una de les ales és més simètrica que l'altra); el cos central és més elevat. La planta baixa ha estat molt modificada.

 L'accés a l'hostal es fa pel primer pis, que té als extrems dues finestres d'arc de mig punt i al cos central diverses obertures d'arc carpanell. Una marquesina d'obra separa el primer del segon pis.

Al segon pis hi ha una galeria formada per cinc arcs de mig punt i balcons rectangulars a banda i banda, amb barana de ferro.

 El pis de les golfes l'ocupen petites obertures emmarcades amb maó vist als cossos laterals, i una galeria central de vuit arcs, també de maó.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11929

L’inclou en el seu excel·lent treball el Valenti Pons Toujouse:

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/casa-joan-vilella-estivill

Dissortadament Sitges no ha estat massa curosa amb el seu Patrimoni Històric:

Casa Mitjans-Julià

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/casa-mitjans-julia

Barberia d'en Tirano (Salvador Robert Raventós)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/barberia-d-en-tirano-salvador-robert-raventos

Farmàcia Lluís Font Torralbas

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/farmacia-lluis-font-torralbas

Farmàcia Joseph Ferret Robert

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/farmacia-joseph-ferret-robert

Casa. Ribera, 16

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/casa

Casa Bernardo Fernández Valdés

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/casa-bernardo-fernandez-valdes-2

Casa Antoni Planas Puig

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/casa-antoni-planas-puig

Garatge Bernardo Fernández Valdés

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/garatge-bernardo-fernandez-valdes

Villa Concha (Pere Montané Falç)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/villa-concha-pere-montane-falc

Casa Josep Vias

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sitges/tots/casa-josep-vias-reforma

No és dissortadament una relació exhaustiva, ens cal la vostra ajuda per completar el mapa de la destrucció, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Un deixem un enllaç amb les dades dels alcaldes/esses  de Sitges :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27alcaldes_de_Sitges

Feu recerca, cal atorgar el títol deshonrós de l’Àtila del Patrimoni Històric.

 

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL CORAL. PRATS DE MOLLÓ.LA CATALUNYA “ SEGRESTADA” PER LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA

 

El Matias En Mais Castanyer publica fotografies del santuari de la Marededéu del Coral, al terme comunal de Prats de Molló i la Presta, a la comarca del Vallespir,  a la mal dita Catalunya del Nord, que un parell de reis maleits davant de Déu – ells i els seus descendents fins a la fi del món – trossejaven amb absoluta impunitat.

Llegia que l'església  és esmentada en el segle XIV (Santa Maria de Corallo). Al segle XVII es troba el nom de Hermita de N.S. del Coral. L'ermita s'anomena també. Santa Maria del Coral o del Corral,  o Notre Dame du Coral, en francès. El qualificatiu de Coral (en català més aviat corral) ve sens dubte de la proximitat del tancat d'una masia propera ja mencionada en el segle X, la Villa Avellanedello.

 Com altres epítets de Maria, el nom de Coral, o Coralí s'ha posat entre les dones, sobretot les del Vallespir i la Garrotxa.

Una de les protagonistes de la novel·la La Punyalada, de Marià Vayreda Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853[1] – Olot, 6 de febrer de 1903) , que transcorre a l'Alta Garrotxa, es diu Coralí.

El conjunt actual està format per diversos edificis. La capella és d'una sola nau, i té al capdavall una capella elevada a la qual s'accedeix per dues escales laterals, que forma el cambril de la Mare de Déu.

Aquesta imatge és d'esquena a la nau de l'església per tal de presentar-se de cara als fidels que pugen al cambril.

Figura  de la Mare de Déu del segle XIII.

Goigs a la Marededéu publicats per Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva ( Salitja , la Selva, Girona,  10-03-1966.)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/05/cobles-la-mare-de-deu-del-coral-prats.html

La forma catalana – correcta – de referir-se a Maria és Marededéu, explicàvem suara, que la forma “Santa Maria” , obeeix a la idea “ d’uniformitzar ” pròpia del nacionalisme espanyol, al que li agraden coses com “ españolizar a la ninos catalanes”.   Està clar que rebaixa  – o vol rebaixar – el paper de la Marededéu, és sense cap dubte una forma – més – de masclisme estult.

El cert però, és que les persones, siguin del lloc que siguin, tenen SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, fins els que cridaven “ A POR ELLOS!!!!”, alguna advocació mariana

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/marededeu-o-santa-maria/

Que la Marededéu escolti la pregaria del poble català, i la porti davant de l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!!