sábado, 24 de febrero de 2024

EL PRAT DE LLUCANÈS QUE RETRATAVA L’ISIDRE PUIG BOADA

 

l’Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987), anava d’excursió abans  de  l’any 1932 a Prats de Lluçanès i feia cinc fotografies que  passarien al Fons Estudi de la Masia Catalana, per la intermediació de Josep de Cabanyes, important col·laborador del que ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com del cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital.


Identifiqueu l'edifici? . Existeix encara ?  feu-nos-ho saber a l'eamail castellardiari@gmail.com 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Prats%20de%20Llu%C3%A7an%C3%A8s

Havíem fet força feina a Prats, i a la resta de pobles del Lluçanès:

SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE LOURDES DE PRATS DE LLUCANÉS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/santuari-de-nostra-senyora-de-lourdes.html

ESCOLA DE LA FUNDACIÓ EDUCATIVA PRIVADA DOMINIQUES ANUNCIATA PARE COLL. PRATS DE LLUÇANÈS.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/02/escola-de-la-fundacio-educativa-privada.html

UN TAST DEL LLUÇANÈS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/09/us-tast-del-lluans.html

CALENDARI LLUCANÈS 2.011. LLIURAMENT DE PREMIS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/calendari-llucanes-2011-lliurament-de.html

CAPELLA DE SANT PERE DE TORROELLA, ARA DEL GRAU.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/04/capella-de-sant-pere-de-torroella-ara.html

EL MAS TEULATS I L’ERMITA DE SANT SEGIMON.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/el-mas-teulats-i-lermita-de-sant.html

CAL VALERI, EL PATRIMONI MODERNISTA AMAGAT DE PRATS DE LLUÇANÈS. OSONA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/cal-valeri-el-patrimoni-modernista.html

LES MAL DITES ESCOLES VELLES DE PRATS DE LLUCANÈS.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/08/les-mal-dites-escoles-velles-de-prats.html

L’ESCORXADOR PÚBLIC DE PRATS DE LLUCANÈS.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/08/lescorxador-public-de-prats-de-llucanes.html

MARE DE DÉU DE LA BONA SORT

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/06/mare-de-deu-de-la-bona-sort.html

El Josep Salvany Blanch feia " bona feina " a Prats de Lluçanès : 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/prats%20de%20llu%C3%A7an%C3%A8s

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.            

MOLÍ DE LLADÓ. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ

 

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava Vista general del Molí de Lladó amb bassa i un nen en primer terme, Puig-reig. El Berguedà


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/761/rec/2

Existeix encara:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-llado

Molt interesant la lectura de Estudi bibliogràfic de Cèsar August Torras i Ferreri,  obra de : Joaquim Cabeza i Valls (1924 + 12 de març de 2020)

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000299/00000074.pdf

 Josep Salvany Blanch, feia " bona feina "  a Puig-reig: 

 https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Puig-reig

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 


IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA VERNEDA DE SANT PONÇ. SANT SADURNÍ D’OSORMORT. OSONA

 

Llegia que Sant Ponç  fou profanada  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República i des d'aleshores s'hi ha perdut el culte.

Històricament s'hi celebrava anualment el tradicional aplec de Sant Ponç l'11 de maig.



https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Sant_Pon%C3%A7_de_la_Verneda.JPG

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-ponc-de-la-verneda-sant-sadurni-dosormort

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-la-verneda-de-sant-ponc-sant-sadurni-dosormort-osona/

Sant Sadurní d’Osormort  assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 343 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 89  habitants de dret.  Els de la Masia Catalana es deixaven molta feina per fer.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país

ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE PLANESES. SANT SADURNÍ D’OSORMORT. OSONA

 

Llegia a :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-planeses-sant-sadurni-dosormort

En una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050,  consta que la parròquia de Sant Sadurní de Planeses o d’Osormort tenia l’església de Sant Feliu com a sufragània.

 Quan vers l’any 1140 la parròquia de Sant Sadurní es convertí en sufragània de la canònica de Sant Llorenç del Munt però,  la de Sant Feliu també hi passà.

Segurament que, quan l’església de Sant Sadurní aconseguí de recuperar les funcions parroquials en una data anterior al 1330, l’església de Sant Feliu passà a ser sufragània seva, si bé totes dues esglésies conservaren llur vinculació a la canònica de Sant Llorenç del Munt fins al 1605. A partir d’aquesta data només quedà vinculada a Sant Sadurní, i tenia cementiri propi i fonts baptismals.

L’edifici romànic ha sofert poques reformes que hagin alterat la seva estructura; només se li ha afegit una sagristia, se li sobrealçà la teulada i l’interior fou arrebossat. Malgrat que es començà a repicar l’interior, s’abandonà la feina a mig fer.

 


Actualment només té culte de manera esporàdica, mentre que l’edifici es troba en bon estat de conservació.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sant-feliu-sant-sadurni-dosormort.html

Sant Sadurní d’Osormort  assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 343 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 89  habitants de dret.  Els de la Masia Catalana es deixaven molta feina per fer.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

viernes, 23 de febrero de 2024

IN MEMORIAM. CAN TUSELL. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA.

 

El Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) visitava Sant Feliu de Buixalleu, i retratava alguns dels seus elements patrimonials:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Sant%20Feliu%20de%20Buixalleu

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, o no accedien a Sant Feliu de Buixalleu, o el material que recollien va ser destruït  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, sense cap prova, em decanto per la segona opció.

El Josep Oliver Escarré i l’Antonio Mora Vergés, visitàvem el municipi i recorríem bona part dels seus 61,9 km² :

ERMITA DE SANT ROMÀ. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/11/ermita-de-sant-roma-sant-feliu-de.html

ANTIGUES ESCOLES DE SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/antigues-escoles-de-sant-feliu-de.html

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT GABRIEL DE GRIONS. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/in-memorian-de-lescola-publica-de-sant.html

SANTUARI DE SANTA BÀRBARA. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/12/santuari-de-santa-barbara-sant-feliu-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GABRIEL DE GRIONS. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA . GIRONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/01/esglesia-parroquial-de-sant-gabriel-de.html

....,i amb el Tomàs Irigaray Lopez, havíem visitat : MONTSORIU, EL CASTELL MAGNÍFIC. MONTSENY JUSSÀ . GIRONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/montsoriu-el-castell-magnific-baix.html

CAN ORTA. SANT FELIU DE BUIXALLEU.  LA SELVA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/10/can-orta-sant-feliu-de-buixalleu-la.html

De Can Tusell, al trencall esquerra camí de Gaserans a Can Lladó, ara enderrocada, trobava a patrimoni Gencat; masia, de la qual només en quedava la façana, situada al barri de Gaserans, dins el terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu.




L'edifici principal constava de planta baixa i pis, i la coberta era a doble vessant. A l'esquerra, hi ha adossada l'antiga masoveria de planta baixa i pis. A l'esquerra, hi ha una edificació de tres plantes.

A l'edifici principal, hi ha la porta d'entrada adovellada en arc de mig punt. Totes les obertures són en arc pla, amb brancals, llinda i ampit de pedra. Una excepció és una finestra a la part esquerra del pis, que té un arc conopial amb arquets.

El mur de la façana és de maçoneria.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33779

Sant Feliu de Buixalleu, tenia, i té encara, un bon nombre de masies.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb  2718 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb             862 habitants de dret.

Amb una mínima inversió, millorant els accessos, les comunicacions i els serveis públics, Sant Feliu de Buixalleu, podria ser la destinació perfecta per acollir als barcelonins que hauran de marxar en els propers anys com a conseqüència – entre altres coses  -  de l’especulació en matèria de vivenda.

https://www.elsolieltemps.com/pdf/gnomonica/105.pdf

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



CAN COLL DE TÉ ÉS EL MATEIX EDIFICI QUE EL RESTAURANT COLL DE TE?. ARBÚCIES. LA SELVA

Joan Cubells , un altre dels “ menystinguts “ del Fons Estudi de la Masia Catalana,  retratava  l’any 1934 , Façana de Can Coll de Té amb un carro i pallers, al fons Les Agudes. Arbúcies. La selva


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7509/rec/9

Joan Cubells  – sense més dades, cognom matern,  lloc de naixement i traspàs, peripècia vital,..-  feia una gran tasca, cliqueu a l’enllaç de baix, que el feia “ mereixedor “ d’un tracte vexatori per part de la dictadura franquista.   Esperem rebre  a l’email castellardiari@gmail.com  més dades del  Joan Cubells – potser Joan Cubells Peris ?. -  ,  és indignant que el sistema proporcioni dades de persones quina millor aportació a la història de la humanitat, és assassinar palestins,  enverinar opositors políticsescampar odi contra una llengua, una cultura, un col·lectiu, donar el vistiplau a l’aixecament d’edificis que com els blocsque s’incendiaven al barri del Campanar de València, se sabia que en cas d’incendiserien trampes mortal, ..  

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Cubells%2C%20Joan/field/creato/mode/exact/conn/and

Arbúcies no té accessible el Catàleg de Masies, i no apareix Can Coll de Té a la llista de monuments de la Wikipedia.

https://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular/07_publicacions/coleccions/Documents/SD_Originals/El_mas_al_Montseny.pdf

https://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular/05_documents_i_recursos/04_exposicions_itinerants/Construint_territori/SD_Construint_territori.pdf

Us trasllado la pregunta,  el RESTAURANT COLL DE TE, Arbúcies, és el mateix edifici que retratava  el Joan Cubells?

https://www.instagram.com/restaurantcolldete/?hl=es 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


jueves, 22 de febrero de 2024

CAN DRAGÓ. GUALBA. VALLÈS ORIENTAL & MONTSENY JUSSÀ

 

L’ Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889-1942), li poso la O, perquè en el seu cas, com en el meu, no era permesa la inscripció al Registro Civil de noms en llengües que no fossin el castellà – els funcionaris en deien, i en diuen,  malgrat la Constitució de 1978 , ESPAÑOL-  retratava l’any 1929,   Vista general de Can Dragó a Gualba  i Sant Cristòfol al fons, Gualba, el Vallès Oriental & Montseny jussà



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2203/rec/10

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2308/rec/6

Existeix encara :

https://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/238.pdf

https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-drago-o-cal-drago-vell

Curiosament  Gualba era objecte de més atenció per als fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana que Sabadell, això, o – cosa que no podem descartar – les imatges de les masies del rodal de Sabadell eren eliminades en els dies foscos i llarguíssims de la dictadura franquista, oi?

Havia retratat Sant Cristòfol/ Menna de Gualba:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/04/sant-cristofol-cristofor-menna-de.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18116

https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-3

https://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular/07_publicacions/coleccions/Documents/SD_Originals/El_mas_al_Montseny.pdf

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.